Dimarts, 23.6.2009. 03:00 h
Assisteixo al HiT Barcelona, una cimera mundial d’innovació i emprenedors que es fa a Barcelona. Hi arribo amb temps per fer inventari de cares conegudes... i d’igualadins. Som uns quants i mentre fem el cafè passem llista de presents i absents. De fet, sempre som els mateixos. Per això ens coneixem tots.
La sala on es fa la sessió plenària no és molt gran i està plena. A primera hora parlen els polítics i membres de l’establishment, la mal anomenada societat civil.
llegir més
Dimarts, 9.6.2009. 03:00 h
Enmig de tanta banalitat, ja era hora que es discutís sobre un tema rellevant. Aquests dies hem vist créixer una polèmica originada per la carta d’uns pares als quals no s’ha donat plaça en cap de les escoles públiques que van escollir i, en canvi, hauran de dur els seus fills a l’escola pública que no van escollir. La carta és exquisida i la queixa legítima, com legítima és la defensa que l’equip directiu de l’escola al·ludida va fer-ne en una rèplica vehement.
llegir més
Dimarts, 26.5.2009. 03:00 h
Pagant tu i pagant jo, en ZP ha determinat que tots els nens de cinquè de primària han de tenir portàtil. No ha especificat si l’han de dur a classe, ni si l’han de fer servir, ni per a què, ni com... Tot això, que són foteses, ja ho resoldrà algú altre. Imaginem per un moment –imaginar és de franc- que aquesta promesa s’acaba complint. Cada nen ja té un portàtil obert a classe. I ara, què fem amb els portàtils?
A l’escola on treballo està prohibit utilitzar portàtils a classe.
llegir més
Dimarts, 12.5.2009. 03:00 h
Torno de Barcelona amb el tren, sol al vagó, i escolto la retransmissió d’en Puyal. L’àrbitre expulsa l’Abidal, no puc continuar, paro el mp3 i obro “La noia que somiava un llumí...”. Però més enllà del minut quaranta-cinc, seguint un impuls que no puc justificar, torno a engegar el mp3. Al cap d’uns segons a en Puyal se li esquerda la veu cantant el gol de Don Andrés. Ha estat l’atzar, la casualitat? No.
llegir més
Dimarts, 28.4.2009. 03:00 h
Avui he somiat que entrant a Igualada pel Molí Nou em paraven davant d’una garita i l’alcalde en persona em demanava diners en concepte de drets d’entrada.
- És que tu no estàs empadronat a Igualada...
- No, però això meu és circumstancial... Jo sempre he fet vida a Igualada i he exercit d’igualadí, a Igualada i a fora.
- És igual. Estàs empadronat a Montbui.
Just llavors m’he despertat i he recordat el que la meva dona m’havia explicat el dia anterior.
llegir més