Dilluns, 4.1.2010. 03:05 h

La sostenibilitat d’Abacus

Veig un munt de blisters a la paperera de l’estudi de casa. Algú ha comprat material d’oficina pel que queda de curs. Em sento ridícul. Jo, que quan vaig al Supermas agafo caixes de cartró per no agafar bosses de plàstic. Pregunto i em diuen que han anat a l’Abacus. Com pot ser que una gent tan sostenible ho venguin tot envasat en blisters? Decideixo que trucaré a algun grup ecologista i els demanaré que comencin immediatament una campanya contra Abacus i contra tots aquells establiments que malbaratin recursos en envasos efímers i prescindibles. llegir més

Dimarts, 22.12.2009. 03:00 h

Els peus al seient

Hi ha tres coses que m’emprenyen d’agafar el tren. Per ordre ascendent: el tuf que se sent quan entres al vagó, la música dels mòbils i que la gent posi els peus al seient del davant.

Fins ara, quan entraves al vagó senties pudor de pet matiner. A la Renfe més que als FGC. Potser a la Renfe airegen menys. Però ara a més se sent pudor de porro. La duen impregnada a la roba molts joves i no tan joves. Fa uns anys no se sentia tant. Potser té a veure amb el fenomen que molta gent ha canviat les cigarretes pels porros, i en fumen amb la mateixa naturalitat, sense les litúrgies de la gent de la meva generació. llegir més

Dimarts, 15.12.2009. 03:00 h

Multinacionals catalanes

El Josep és un empresari impli(cat) que continua al tèxtil. Ha trobat un nínxol de mercat per als seus productes, mima els seus clients i controla els costos, estratègies que ens afartem d’explicar a les escoles de negocis. I ara també és al Facebook, desplegant una enorme creativitat. El tòpic diria que el país necessita molts milers de Joseps. Em pregunta si algú ha fet els números de la independència. Li dic que sí. Ros Hombravella, per posar només un exemple, va treure un llibre en què demostra que la independència és econòmicament viable. llegir més

Dimecres, 2.12.2009. 03:00 h

Noies, poseu-vos les piles

Classe al matí. 31 participants d’una vintena de països. De 22 a 26 anys. 16 nois i 15 noies. Classe a la tarda. 31 participants, tots d’aquí i tots de més de 30 anys. 26 nois... i 5 noies. Aquest patró es va repetint curs rere curs. Coincideixo a la cafeteria amb la directora del programa de la tarda, holandesa, abans directiva en diverses empreses multinacionals, que va viure i treballar en una desena de països abans d’establir-se a Barcelona, casada amb un madrileny i mare de tres fills, una nena i dos bessons. llegir més

Divendres, 27.11.2009. 03:00 h

Jo també odio la Hispano Igualadina

M’imagino que ja deu haver començat el procés de substitució de la marca Hispano Igualadina per Monbus. No sé quina és l’estratègia de marca dels nous propietaris perquè he consultat les webs d’ambdues empreses i, fidels a la seva tradicional opacitat (en el cas de la Hispano), ni tan sols surt anunciada l’adquisició. En qualsevol cas, potser és el moment de reivindicar la marca. No pas creant una plataforma a l’estil de “Salvem la marca Hispano Igualadina” sinó creant un grup al Facebook amb un nom com el títol de l’article. llegir més