Divendres, 23.4.2010. 03:00 h
‘Professor, could you explain to us what Sant Jordi is?’, em pregunten uns quants alumnes al descans. Vénen dels cinc continents i són a Barcelona des del setembre.
Començo per la llegenda i els dic que el nostre Sant Jordi és humil. I s’enfronta al drac –superior d’antuvi- amb les armes de la tenacitat i la feina ben feta. Els encanta l’anunci de la Damm... També els explico que els catalans personifiquem en el drac tots els nostres mals atàvics. Conscient que els he transmès una versió molt personal de la llegenda, acabo amb la conversió de la sang del drac en un pom de roses roges, perquè vegin que som un poble de pau.
llegir més
Dimarts, 6.4.2010. 03:00 h
En una enquesta de la ràdio —i no escoltava Ràdio Estel— dos terços dels que van enviar missatges declaraven que feien abstinència. Estrany, oi? Més abstinents que creients? No tinc cap estadística però hauria dit que el percentatge de creients és molt inferior i el de creients que respecten preceptes com l’abstinència encara més. Potser no és veritat que cada dia hi ha menys creients i menys practicants... Potser cada dia hi ha més gent que creu ‘a la seva manera’.
Mentre escric aquest article a TV3 fan Barrabàs, i em pregunto si la televisió pública d’un país constitucionalment aconfessional ha de programar pel·lícules basades en la Bíblia o en l’Evangeli per Setmana Santa.
llegir més
Dimarts, 16.3.2010. 03:00 h
El dia que alliberen Alicia Gámez, a les comarques gironines hi ha un munt de gent a les fosques. Penso en el malson de milers de persones sense llum –i sense aigua ni calefacció- i en el calvari de la cooperant, vivint al desert durant tres mesos retinguda i amenaçada per uns sonats. Hi podem pensar però és impossible fer-se’n càrrec.
Les nostres autoritats són el nexe de les dues notícies. Els que van córrer a fer-se la foto amb la cooperant no havien estat bons per anar a veure els directius de les elèctriques, agafar-los per la ouera i començar a caragolar.
llegir més
Dimarts, 16.2.2010. 03:00 h
La Marina Llansana va posar al Facebook un rànquing de les frases que més sent un alcalde quan va pel carrer: ‘ara que et veig’, ‘amb tu volia parlar!’, ‘ens hauríem de veure’, ‘quan tinguis un moment’ i ‘tens un minut?’ Li escric, també pel Facebook, que a vegades passa a l’inrevés i que darrerament, arran de la meva participació a Conca Futur, m’he trobat pel carrer polítics de partits diferents que m’han dit: ‘et truco, hem de quedar’, sense que jo els hagués dit res.
llegir més
Dimarts, 26.1.2010. 03:00 h
Quan era petit tothom em preguntava: ‘tu ets fill del Sr. Olivé?’ I jo responia: ‘sí, el meu pare es diu Olivé’. Però jo ja sabia que volien dir si era fill del Sr. Olivé del Punto Blanco, a qui recordo baixant l’Avinguda Balmes per anar a la fàbrica quan jo anava als escolapis. Amb el temps, curiosament jo vaig acabar essent també l’Olivé del Punto Blanco, però sense el tractament de senyor. Els temps han anat canviant i les formes s’han anat perdent. També recordo que quan a casa vam tenir telèfon, molta gent trucava pensant-se que trucava a casa del Sr.
llegir més
295 lectures
Un comentari
Enviar l'article a un/a amic/ga
