blog
Dimarts, 16.3.2010. 03:00 h

Un país de febles i covards

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
valorar_carregant carregant

El dia que alliberen Alicia Gámez, a les comarques gironines hi ha un munt de gent a les fosques. Penso en el malson de milers de persones sense llum –i sense aigua ni calefacció- i en el calvari de la cooperant, vivint al desert durant tres mesos retinguda i amenaçada per uns sonats. Hi podem pensar però és impossible fer-se’n càrrec.

Les nostres autoritats són el nexe de les dues notícies. Els que van córrer a fer-se la foto amb la cooperant no havien estat bons per anar a veure els directius de les elèctriques, agafar-los per la ouera i començar a caragolar.

Som un país de febles i covards. Repartim les culpes del que ens passa a tort i a dret, però no fem res. Assenyalem les elèctriques amb el dit, però no som capaços d’exigir-los que compleixin les seves obligacions amb els abonats catalans, que som clients captius. Sabem que són un monopoli vergonyós que vam regalar als amics i que ha anat passant de mà en mà; sabem que pretenen crear valor per a l’accionista (quin eufemisme!) prestant un servei públic que requereix manteniment i inversions constants. Ho sabem, els renyem, però no els exigim per llei que garanteixin un subministrament de qualitat i que creïn valor per a l’accionista amb el que sobri.

Tu no hi entens! Això no funciona així. Les autoritats no surten a la palestra a dir que s’ha acabat la impunitat de les elèctriques. Les autoritats treballen amb discreció. Les relacions amb les elèctriques s’han de dur amb intel·ligència, en silenci. En silenci? En silenci és com els abonats sofrim les elèctriques... i les hemorroides. No ens respecta ningú, i la culpa és de les nostres autoritats, que no es fan respectar. Pizarro i Atienza haguessin hagut de sortir adolorits del Parlament i encara els vam donar les gràcies per haver vingut.

No ens respecta ningú i el procés que ha conduït a l’alliberament d’Alicia Gámez confirma la feblesa de les nostres autoritats, que han fet de comparses. La diplomàcia espanyola s’ha ocupat de tot. Només els han deixat sortir a la foto.

El dia que siguem independents, el món ens respectarà? Qui haurà de negociar els alliberaments i protegir els catalans que vagin pel món? Aquestes mateixes autoritats febles i covardes? O haurem de subcontractar la diplomàcia a la de la Vega o al Sarkozy, que a més de voler la foto ens passaran una factura que no podrem pagar...?

lectures 607 lectures       comentaris 11 comentaris

comentaris
comentari
11 - Joan
Igualada
18 de març de 2010, 00.07 h

Jo crec que som massa pessimistes...els catalans tenim una bona pedrera en els camps de la diplomàcia i la paradiplomàcia...només falta que algú es decideixi a crear un Ministeri d'Afers Exteriors...i això, quan serà?...doncs quan Catalunya sigui un Estat...ja que la diplomàcia sol ser competència dels estats.

comentari
10 - pep
igd
17 de març de 2010, 11.11 h

Espero que aixó del Laporta caigui pel seu propi pes. És cada dia més evident que la societat necessita de la implicació dels seus ciutadans i ciutadanes per poder fer propostes allà on el sistema no arriba, tan sigui per la manca de mitjans, com per la manca de capacitació dels líders. Però el que no podem seguir permetent és que la política es segueixi desprestigiant, com s'està fent darrerament. Si fossim un pais seriós i una societat més exigent, estariem al carrer demanant canv... Llegir més

comentari
9 - josep
igualada
16 de març de 2010, 14.50 h

Bel,
No vull entrar en estratègia política. Si que vull informar-te que la MAT és una línia de Molt Alta Tensió i que la nevada ha afectat principalment la xarxa de baixa i mitjana tensió. Amb MAT hagués passat el mateix que ha passat. No vull denfençar IC però els teus arguments en contra aquest partit et desqualifiquen més a tu que a ells.

comentari
8 - Jofre Cardelús
Igualada
16 de març de 2010, 13.11 h

Crec que Reagrupament ho té ben pelut. Són pocs i mal avinguts. A més, apostar pel Laporta és una presa de pèl per a la resta de la societat. Entre ERC i Reagrupament, evidentment CiU.

comentari
7 - Pau
Igualada
16 de març de 2010, 13.02 h

Esperem que quan això acabi, hom s'ho pensi millor abans de fer ecoturisme solidari. Si hom vol dur mercaderies a un altre, hom no es munta una caravana de camions d'hotel en hotel, sinó que emplena uns contenidors, els posa en un vaixell, i per 1/3 part del cost la fa arribar. Ah, però llavors els solidaris no viurien una aventura solidaria a càrrec dels patrocinadors i administracions diverses, i amb foto final solidaria.

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3 >



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.

Toni Olivé

Toni Olivé logo rss Nascut a Igualada el 1962. Doctor en direcció d'empreses i professor de la IQS School of Managemenet (Universitat Ramon Llull), ha estat directiu de diverses empreses igualadines.
També ha estat implicat en el teixit social de la comarca a través de col•laboracions a 'Igualada', a 'La Veu de l’Anoia', a 'Regió 7' i a 'Anoia TV'




arxiu




© anoiadiari·cat, 2012 | qui som | crèdits | avís legal | publicitat | guia comercial | contacta'ns