Dilluns, 4.1.2010. 03:05 h

La sostenibilitat d’Abacus

Veig un munt de blisters a la paperera de l’estudi de casa. Algú ha comprat material d’oficina pel que queda de curs. Em sento ridícul. Jo, que quan vaig al Supermas agafo caixes de cartró per no agafar bosses de plàstic. Pregunto i em diuen que han anat a l’Abacus. Com pot ser que una gent tan sostenible ho venguin tot envasat en blisters? Decideixo que trucaré a algun grup ecologista i els demanaré que comencin immediatament una campanya contra Abacus i contra tots aquells establiments que malbaratin recursos en envasos efímers i prescindibles. I que s’acarnissin especialment amb els que a més s’omplin la boca amb la paraula sostenibilitat. Que aportin dades sobre els anys que hauran de passar abans no s’elimini el plàstic dels blisters, sobre la despesa energètica i les emissions de diòxid de carboni per fer els blisters i per recollir-los i destruir-los un cop utilitzats, sobre el pes de l’envàs en l’escandall del producte, sobre la utilitat de l’envàs –limitada a exposar el producte al punt de venda- i sobre la seva inutilitat per al consumidor... I també parlaré amb coneguts que tinc a ICV, formació que fa uns mesos ja va fer propostes per reduir la distribució de bosses de plàstic per part dels comerços.

Segur que hi ha d’altres empreses que fan el mateix, però almenys no fan bandera de la sostenibilitat. M’emprenya el contrast entre el discurs, que és gratis, i els fets; l’ús d’uns envasos que no tenen justificació mediambiental però que són imprescindibles per a l’autoservei de bolígrafs, retoladors, llapis, gomes i maquinetes de fer punxa.

Abacus va néixer com un servei a escoles i a educadors i ha acabant essent un negoci convencional. Però l’han sabut revestir d’una pàtina de sostenibilitat. Són una mica com aquesta part de l’esquerra política que es creu moralment superior, ens mira per sobre de l’espatlla i es permet d’alliçonar-nos quan té una mica de poder. I després hi ha la fórmula jurídica. Si Abacus cotitzés a borsa o fos una multinacional, potser alguns li tirarien pedres, com es feia amb els McDonald’s. Però com que són una cooperativa els trobem guais, i mig govern ve a la inauguració del centre logístic de Vilanova.

Faig aquesta reflexió amb el llibre ‘Democràcia econòmica: vers una superació del capitalisme’ als dits, un llibre coordinat pel diputat socialista Antoni Comín i editat amb la col·laboració d’Abacus. És un treball rigorós. I hi ha un capítol dedicat al consum responsable, un concepte sobre el qual els directius d’Abacus haurien de reflexionar.