Dos mons
Assisteixo al HiT Barcelona, una cimera mundial d’innovació i emprenedors que es fa a Barcelona. Hi arribo amb temps per fer inventari de cares conegudes... i d’igualadins. Som uns quants i mentre fem el cafè passem llista de presents i absents. De fet, sempre som els mateixos. Per això ens coneixem tots.
carregantLa sala on es fa la sessió plenària no és molt gran i està plena. A primera hora parlen els polítics i membres de l’establishment, la mal anomenada societat civil. Tot homes. Cap d’ells no diu ni una paraula en anglès, tot i que la cimera és internacional i hi ha molta gent de fora. Tots llegeixen el seu discurs, excepte el representant de “la Caixa”, que improvisa un panegíric del paper de l’entitat en el finançament d’emprenedors. Cap dels altres oradors no aconsegueix cridar-nos l’atenció. Parlen d’esma. Uns discursos de pena, buits de contingut, en què un obrer del mot ha anat inserint les paraules “innovació”, “valor afegit” i “emprenedor” cada tres o quatre frases. Tedi. Sopor. Només ens sorprèn l’alcalde Hereu, que acaba el seu discurs amb una gràcia. Li riem més per matar l’avorriment que per res més. El sopor toca fons quan parla el president Montilla. La realitat supera la ficció del Polònia. S’acaben els parlaments i, alleujats, veiem com s’aixequen els de la taula. Molta gent ha pagat més de mil euros per venir a sentir gurus i no discursos protocol·laris.
A les primeres files, reservades a autoritats i gent important, hi havia fins a tres consellers de la Generalitat i unes quantes cares conegudes més. Quan ha marxat el seguici de polítics i membres de l’establishment la sala ha quedat mig buida.
L’emprenedor duu americana fosca i camisa blanca, sense corbata, i una motxilla a l’esquena. Va sempre sol. No duu seguici. Utilitza tota mena d’artefactes electrònics per organitzar-se la vida i comunicar-se. Passa per tots els estands del congrés i procura parlar amb tothom. Moltes converses i breus. No se sap d’antuvi quina serà la conversa gràcies a la qual la seva idea donarà el tomb esperat. Si és emprenedor pot trobar un soci o un inversor en qualsevol d’aquestes converses. I si és inversor pot trobar una bona oportunitat de negoci en què posar diners i esmerçar temps i capacitat. Res a veure amb els polítics, que no arriscarien el seu càrrec per res i que no saben bellugar-se pel món sense el seu seguici de càrrecs de confiança, assessors, periodistes i aduladors. Hi ha la desafecció política i hi ha la distància entre dos mons, el de la gent que emprèn i el de la gent que diu que ajuda els emprenedors.
367 lectures
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
 igd 24 de juny de 2009, 20.14 h |
Toni, a risc de fer-me pesat et reiteraré una idea que ja he repetit sovint. |
|
igualada 23 de juny de 2009, 14.12 h |
si si, deu ni do els politics... com son de tontos... realment, aquesta gent, que parla molt sense contingut real... com els empresaris quan s'omplen la boca de conceptes com "conciliació de vida familiar i laboral" (i despres si no regales hores extra i t'estàs fins les 20.00 et fan fora), com de promoció de la dona (i despres no volen embarassades), com de treball de qualitat (i desprès estan abonats als contractes basura i només fan que crear mileuristes... ) |
|
òdena 23 de juny de 2009, 11.16 h |
En aquest món hi ha de tot, però massa sovint el polític és aquell que s'apropia de les paraules noves per exprimir-les fins deixar-les sense contingut. Un cop gastats vocables innovació, valor afegit,emprenador o llocs de treball a base de repetir-los propagandísticament, es procedeix a buscar altres paraules de moda com van ser en el seu dia sostenibilitat, excel·lència o benestar dels ciutadans. En política, com ha passat amb el sistema econòmic, les paraules i frases acostumen a se... Llegir més |
|
Igualada 23 de juny de 2009, 09.40 h |
Hi havia una vegada un país de fracassats que havien assolit el poder perquè els havíem votat persones tan fracassades com ells... Sortosament sempre ens quedarà el pernil de "jabug" quan en quedi un 'deja vu'. Si almenys fessin un curset a l'Institut del teatre... |
|
L'Espelt 23 de juny de 2009, 09.20 h |
Ja fa temps que en trobades o reunions d’aquesta mena vaig decidir d’arribar a l’acte una vegada s’hagin fet els parlaments dels polítics. Normalment es dedica entre 15 i 30 minuts a parlaments estèrils i buit de contingut. |
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Toni Olivé
Nascut a Igualada el 1962. Doctor en direcció d'empreses i professor de la Facultat d'Economia IQS - Universitat Ramon Llull, és també consultor de la Universitat Oberta de Catalunya i ha estat directiu de diverses empreses igualadines.També ha estat implicat en el teixit social de la comarca a través de col·laboracions a “Igualada”, a “La Veu de l’Anoia”, al “Regió 7” i a “Anoia TV”.
