Dimarts, 18.5.2010. 03:00 h

Treballar una hora més

L’Obama ha trucat el ZP i li ha dit que s’espavili. Quina vergonya, que l’amo t’hagi de renyar perquè encara no has fet allò que havies d’haver fet. I el ZP ha agafat les tisores amb la mateixa lleugeresa amb què durant uns anys va tenir la mà foradada.

I els funcionaris passaran a cobrar un 5% menys. Una lectura és que ja era hora que els toqués a aquests, que no foten brot i estan a aixopluc d’eros i acomiadaments. Una altra lectura és que els metges, els mestres i els mossos també són funcionaris. Efectivament posem al mateix sac els que belluguen —o encallen— expedients i els professionals que cobren de les administracions. Tots duen l’etiqueta de funcionari, que aquí té connotacions pejoratives perquè no ens referim a la feina que fan (a la Gran Bretanya en diuen servidors públics) sinó al seu estatus.

Potser s’havia de fer. Al sector privat la rebaixa ha estat molt més bèstia per a molta gent que no té feina o que ha trobat feina però cobrant molt menys. Tanmateix, retallar el sou dels funcionaris abaratirà l’administració pública i ajudarà a quadrar ingressos i despeses, però no farà que aquesta administració pública sigui més eficient i competitiva. Els expedients no es resoldran més ràpid. Simplement ens costaran un 5% menys. I, d’altra banda, tothom parla de reduir el dèficit públic i ningú no diu com tornarem a créixer per reduir l’atur. És més, retallant sous i pensions ens empobrim de cop i encara se’ns arronsarà més el braç de consumir.

Ningú no ens demana als que encara tenim feina que treballem una hora més de franc. Treballar més cobrant el mateix és augmentar la productivitat. I això ens ajudaria a sortir de la crisi i ens duria a una posició millor després de la crisi. Seríem més rics. Com els alemanys, que són més productius. De moment es tracta fer més hores. Després ja farem hores millors. Treballar una hora més de franc... Una fórmula efectiva però que no és d’aplicació si ja t’han acomiadat o si t’han retallat el sou. I tampoc si ets dels que van a la feina a tocar-se els collons (te’ls tocaràs una hora més). O si ets dels que ni tan sols hi van.

Això de treballar més ja ho va dir el Jordi Gual en una entrevista que li vaig fer per a la Revista d’Igualada l’any passat. (Per cert, teníem por que l’entrevista, feta el juny i publicada el setembre, perdés actualitat... i tot segueix igual o pitjor. La crisi, la reforma pendent del mercat de treball, l’encaix de Catalunya i Espanya, la visió d’Europa...).