Dimarts, 16.2.2010. 03:00 h

Que algú agafi la bandera...

La Marina Llansana va posar al Facebook un rànquing de les frases que més sent un alcalde quan va pel carrer: ‘ara que et veig’, ‘amb tu volia parlar!’, ‘ens hauríem de veure’, ‘quan tinguis un moment’ i ‘tens un minut?’ Li escric, també pel Facebook, que a vegades passa a l’inrevés i que darrerament, arran de la meva  participació a Conca Futur, m’he trobat pel carrer polítics de partits diferents que m’han dit: ‘et truco, hem de quedar’, sense que jo els hagués dit res. llegir més

Dimarts, 26.1.2010. 03:00 h

Tenir o no tenir pedigrí

Quan era petit tothom em preguntava: ‘tu ets fill del Sr. Olivé?’ I jo responia: ‘sí, el meu pare es diu Olivé’. Però jo ja sabia que volien dir si era fill del Sr. Olivé del Punto Blanco, a qui recordo baixant l’Avinguda Balmes per anar a la fàbrica quan jo anava als escolapis. Amb el temps, curiosament jo vaig acabar essent també l’Olivé del Punto Blanco, però sense el tractament de senyor. Els temps han anat canviant i les formes s’han anat perdent. També recordo que quan a casa vam tenir telèfon, molta gent trucava pensant-se que trucava a casa del Sr. llegir més

Dilluns, 4.1.2010. 03:05 h

La sostenibilitat d’Abacus

Veig un munt de blisters a la paperera de l’estudi de casa. Algú ha comprat material d’oficina pel que queda de curs. Em sento ridícul. Jo, que quan vaig al Supermas agafo caixes de cartró per no agafar bosses de plàstic. Pregunto i em diuen que han anat a l’Abacus. Com pot ser que una gent tan sostenible ho venguin tot envasat en blisters? Decideixo que trucaré a algun grup ecologista i els demanaré que comencin immediatament una campanya contra Abacus i contra tots aquells establiments que malbaratin recursos en envasos efímers i prescindibles. llegir més

Dimarts, 22.12.2009. 03:00 h

Els peus al seient

Hi ha tres coses que m’emprenyen d’agafar el tren. Per ordre ascendent: el tuf que se sent quan entres al vagó, la música dels mòbils i que la gent posi els peus al seient del davant.

Fins ara, quan entraves al vagó senties pudor de pet matiner. A la Renfe més que als FGC. Potser a la Renfe airegen menys. Però ara a més se sent pudor de porro. La duen impregnada a la roba molts joves i no tan joves. Fa uns anys no se sentia tant. Potser té a veure amb el fenomen que molta gent ha canviat les cigarretes pels porros, i en fumen amb la mateixa naturalitat, sense les litúrgies de la gent de la meva generació. llegir més

Dimarts, 15.12.2009. 03:00 h

Multinacionals catalanes

El Josep és un empresari impli(cat) que continua al tèxtil. Ha trobat un nínxol de mercat per als seus productes, mima els seus clients i controla els costos, estratègies que ens afartem d’explicar a les escoles de negocis. I ara també és al Facebook, desplegant una enorme creativitat. El tòpic diria que el país necessita molts milers de Joseps. Em pregunta si algú ha fet els números de la independència. Li dic que sí. Ros Hombravella, per posar només un exemple, va treure un llibre en què demostra que la independència és econòmicament viable. llegir més