Visita al Congrés de Diputats

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de visitar per primera vegada el Congrés de Diputats gràcies a la invitació del Jordi Pedret, Diputat del Grup Socialista i a la resta de Diputats del PSC que ens van acompanyar durant el sopar.

Cal dir que l’edifici em va sorprendre gratament. No tant el to de les intervencions, que ja havia pogut sentir altres vegades per televisió, però “en viu” semblava encara més agressiu.

Tot i que el viatge estava previst feia dies, res feia pensar que coincidiríem amb el Ple monogràfic en matèria d’economia del dia 17 de febrer.

Crec que en aquest debat es va perdre l’oportunitat que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país esperaven, un acord dels grups polítics per enfocar una sortida d’aquesta crisi que estem patint.

Tot i la ma estesa del president Rodríguez Zapatero demanant al PP consens i presentant propostes, només va obtenir “ condicions”. I així és molt difícil seure a parlar.

Quan es vol arribar a acords cal establir prioritats per les dues parts. Si partim de condicions inacceptables vol dir clarament que no hi ha voluntat de pactar i penso que el partit més important de l’oposició això no s’ho pot permetre.

Prou que ja creuen els ciutadans que als partits només els interessen les eleccions, que amb actituds com aquesta, el PP està demostrant que el seu únic objectiu és acabar amb el President Zapatero, en lloc de fer propostes alternatives. L’únic discurs de Rajoy es resumeix en “tot està malament i no pot estar pitjor” i “ dimiteixi”. Vaja, una altra versió de la molt sentida “ váyase Sr. González” de l’Aznar.

Fins i tot es va atrevir a demanar als Diputats Socialistes que li retiressin la confiança.

Es clar que al President li queden com a aliats els grups més petits de la Cambra que, tot i les crítiques, estaven disposats a escoltar les seves propostes i a reunir-se amb el govern per treballar.

No és el cas de CIU, que després de la intervenció de Duran Lleida va quedar clar que estaven disposats a més que això. Tot eren “floretes” per les dues parts. Es clar que en aquest cas no hem de perdre de vista el fet que a la tardor del 2010 hi ha eleccions autonòmiques a Catalunya i mai se sap, potser encara en traurem alguna cosa. Llàstima que a Catalunya sembla que no hi hagi tan bona predisposició.

Mentrestant, el govern segueix treballant i l’oposició dient que no fa res.

En resum, una altra ocasió desaprofitada per plantar cara tots junts a la situació econòmica. Res de nou.

De tota manera, em va agradar ser-hi.