Dimarts, 4.5.2010. 03:00 h

Quina mena de gent som, què volem fer, cap a on anem

Ambler Hodges Moss, un ciutadà nord-americà de setanta-tres anys, culte i educat, i amb una fisonomia típica dels ianquis jubilats —amb una coroneta calba i lluent i unes galtes rosades—, va viure dos anys al nostre país, del 1964 al 1966, en plena dictadura franquista. N'Ambler Moss fou un immigrant 'de pas', no com els milers d'espanyols que, durant aquells mateixos anys, arribaven a l'estació de França en ferrocarrils com 'el sevillano', amb el ventre ple de fam i una maleta carregada d'esperança. llegir més


lectures 373 lectures   comentaris 4 comentaris

Dimarts, 12.1.2010. 03:00 h

Conte de Nadal (o d'hivern, per no ferir sensibilitats)

El petit Mijail escura un tetrabrik de don simón que ha llençat el vell rodamón que seu al seu costat. Famolenc, brut i pollós, demana caritat. "Un euro per a un entrepà", demana, un euro que es beurà, o potser es fumarà, tan si val. Les jovenetes i les dones ben pentinades, que entren al Zara, i fins i tot dues monges agafades de bracet, el miren amb cara de fàstic quan passen pel seu davant. Un gos petaner, tan deixat com ell, li llepa els peus descalços, i freds. Neva a Barcelona. Bolves blanques i pures que perden la seva virginitat al tocar el terra, i esdevenen brutes, grises, com la ciutat. llegir més


lectures 704 lectures   comentaris 13 comentaris

Dimarts, 10.11.2009. 03:00 h

Transparents

Havent dansat,
s’assegué la ballarina cansada
sobre la gespa amorosa,
i la mussolina de l’ampla faldilla
escampà al seu voltant
com cercles onejants damunt l’aigua.
Vaig sentir la seva rialla despreocupada,
però ja havia fet tard.
Quan un home és vell
sempre fa tard;
sols li queda envejar la gespa,
els clotets que han deixat
els genolls d’una noia.
Jardí del canal (fragment)
Seifert Jaroslav

Transparents

Novembre del 89. llegir més


lectures 581 lectures   comentaris 6 comentaris

Dimarts, 6.10.2009. 04:00 h

Petits plaers

L'olor de la gespa, acabada de segar. Llegir el diari, tot assaborint el primer cafè del dia. Despertar-me mandrós i recordar que és diumenge. Mandrejar tota la tarda amb la meva millor amiga. L'olor de la fruita, acabada de collir. El primer glop d'una cervesa. L'escuma als llavis. Entrar a una llibreria i olorar els llibres nous. Fer la migdiada al sofà, amb una manteta. El gust de la sal. Petons salats a la platja. El flam de la padrina. Fer un pipí dins el vestit de neoprè, a l'aigua gèlida, vint metres sota el mar. llegir més


lectures 736 lectures   comentaris 12 comentaris

perfil
Toni Cortès i Minguet logo rss qwerty, qwerty...picàvem mecànicament a les classes de mecanografia als "hermanos". Trapelles com érem, quan la vella mestra que ens vigilava aclucava l'ull, ens aixecàvem silenciosament de la cadira i baixàvem al pati. Quan la professora es desvetllava de nou, ens trobava asseguts davant les velles màquines d'escriure... amarats de suor. qwerty, qwerty... De llavors ençà que m'agrada escriure. Això sí, amb un sol dit.

Toni Cortès i Minguet (Igualada, 1971) Estudis de Filologia Catalana. Ha treballat en el l'àmbit del periodisme i la comunicació, i participant en diversos projectes editorials i culturals. Fou regidor de l'Ajuntament d'Igualada. Forma part d'entitats locals i nacionals. La fotografia, el teatre, la literatura... són algunes de les seves passions, amb la família, la fillola, els amics i el país, que desitja veure i viure lliure.


arxiu




© anoiadiari·cat, 2010 | qui som | crèdits | avís legal | publicitat | guia comercial | contacta'ns