Diumenge, 10.6.2012. 22:21 h

Ara i aquí, cal cohesionar

Cada època, cada context, té la seva paraula identitària, la seva paraula de moda. Identifica un valor que
de sobte esdevé imprescindible. I s'usa correctament però també incorrectament. Cohesió social, ara i
aquí, és la nostra paraula necessària. I l'expressió d'un concepte que cal no devaluar.

Encara no hi ha clars indicadors objectius d’aquesta cohesió, però hi ha indicis. L'escolarització es fa
barrejant la pluralitat o per sectors segregats? L'assentament urbanístic és diversificat o es concentren
condicions socials determinades en territoris concrets? Hi ha casaments interculturals? La distribució
dels llocs de treball, de la riquesa, de la pobresa... és una distribució transversal o es concentra en
col·lectius específics? Les relacions a l'espai públic, les expressions culturals populars, els hàbits d'oci i
els entreteniments... barregen i vinculen la població diversa, o configuren un mosaic de múltiples peces
amb límits clarament definits? Hi ha igualtat d'oportunitats per a la vinculació a les estructures, serveis,
organitzacions? Igualtat d'oportunitats en drets de participació?

Tots vivim, alhora, diferents nivells de cohesió amb els diferents grups en els entorns socials on ens
relacionem (família, amics, companys de feina si es treballa, veïnat més proper, veïnat del barri, equip
del club esportiu si es practica esport, entitats on es participa...) i tots necessitem que alguna d'aquestes
experiències de cohesió sigui potent, ens faci sentir autèntics membres de. El sentit de pertinença és
clau per a l'estabilitat personal i per al creixement col·lectiu. Com totes les coses, aquest preuat valor
social es pot pervertir: hi ha el perill que s'orienti una excessiva cohesió i un estricte sentit de
pertinença en clau de grup. És el que acaba configurant una societat feta amb peces d'un mosaic sense
fer, amb molta cohesió interna, clarament definides i tancades en si mateixes. I que viuen totalment al
marge les unes de les altres.

Alhora de pensar en la cohesió d'un conjunt de ciutats, o en la cohesió d'un país, s'ha de tenir molt clar
l'equilibri entre les diferents capes de cohesió que cal treballar. Enfortir la cohesió d'una part (barri) és
positiu i necessari, però s'ha de vincular necessàriament amb el sentit de pertinença al marc més gran
de la ciutat plural, del país, per evitar que s'acabi convertint en un enfortiment del gueto. I aquí cal estar
molt alerta amb certes polítiques "interculturals", que amb l'excusa de respectar la diversitat poden
acabar alimentant el racisme cultural: destaquen més els trets distintius i ens mostren les cultures amb
entitat pròpia i en format tancat, enfortint el missatge de la dificultat d'entesa per les diferències.

Aquí a la Conca d’Òdena, també trobem aquesta pluralitat a les escoles, aquests casaments
interculturals, aquestes relacions veïnals i molts altres exemples que enriqueixen el nostre dia a dia. Tot
i així, pensem que cal seguir treballant en estrènyer i consolidar aquests vincles, en crear xarxa i avançar
per la cohesió social des dels barris, pobles i ciutats, a la nostra comarca, al nostre país. Perquè això és
el que ens pot fer grans com a país: un sentiment comú de voler fer bé les coses i, sobretot, fer-les entre
tots i totes. Fer camí plegats, sense deixar ningú enrere. Pot ser una bona via, no? 


Aquest text és una adaptació de l'article  "cohesioanr" del bloc Miozz Mirades
de M. Dolors Sabater ( http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/148118 ).