Dimecres, 24.3.2010. 03:00 h
( 5 vots )
carregant
Després d’un any i mig de debat, la Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat la llei de la reforma sanitària amb 219 vots a favor i 212 en contra. Tots els republicans (178) han votat en contra juntament amb 34 vots demòcrates.
Aquesta reforma no consisteix en garantir un sistema públic universal però obligarà a tots els nord-americans a adquirir algun tipus de cobertura mèdica, fins i tot a aquells que no s’ho poden permetre, molt lluny de la promesa original que Obama va fer durant la campanya.
Però tant Demòcrates com Republicans han deixat clar que la batalla encara és lluny d’acabar-se i de moment el procés ha debilitat Obama i la seva popularitat ha baixat per sota del 50%. Molts demòcrates tenen por que l’aprovació d’aquesta llei afecti negativament les votacions del novembre, quan es renovin la Cambra de Representants i un terç del Senat. De fet, els fiscals generals de 12 estats (tots republicans) ja han anunciat que preparen denúncies davant el Tribunal Suprem per la inconstitucionalitat de la reforma.
El 85% dels nord-americans ja disposen d’assegurança mèdica i no saben exactament com els pot beneficiar la reforma i, encara pitjor, no saben d’on sortiran els 940.000 milions de dòlars que implica aquesta reforma.
Per mi una cosa és clara: la llei era i és polèmica, la majoria dels nord-americans hi estan en contra i fins i tot dins les files demòcrates hi ha reticència. La popularitat del president ha baixat de manera impensable ara fa un any i, tot i així, Barack Obama creu en la reforma tot i no ser popular, creu que serà bona per als EUA, sap que tindrà un cost polític però l´ha tirada endavant. En definitiva, ha pres una decisió pel país, s´ha mullat, ha fet el que se suposa que ha de fer un president: governar. Que lluny que és Zapatero d’Obama...
Per cert, aquest cap de setmana comencen els actes del National Cherry Blossom Festival que, de forma anual, commemora la primavera i el regal, el 1912, de 3.000 cirerers que l’alcalde de Tòquio va donar a la ciutat de Washington per honorar una amistat duradora entre els EUA i Japó, i celebrar la relació entre les dues cultures.
Us deixo amb unes imatges de l’any passat dels cirerers florits: veure aquests 3.000 arbres en flor és un espectacle molt bonic. Val la pena.
La reforma sanitària nord-americana
( 5 vots )
carregant
Aquesta reforma no consisteix en garantir un sistema públic universal però obligarà a tots els nord-americans a adquirir algun tipus de cobertura mèdica, fins i tot a aquells que no s’ho poden permetre, molt lluny de la promesa original que Obama va fer durant la campanya.
Però tant Demòcrates com Republicans han deixat clar que la batalla encara és lluny d’acabar-se i de moment el procés ha debilitat Obama i la seva popularitat ha baixat per sota del 50%. Molts demòcrates tenen por que l’aprovació d’aquesta llei afecti negativament les votacions del novembre, quan es renovin la Cambra de Representants i un terç del Senat. De fet, els fiscals generals de 12 estats (tots republicans) ja han anunciat que preparen denúncies davant el Tribunal Suprem per la inconstitucionalitat de la reforma.
El 85% dels nord-americans ja disposen d’assegurança mèdica i no saben exactament com els pot beneficiar la reforma i, encara pitjor, no saben d’on sortiran els 940.000 milions de dòlars que implica aquesta reforma.
Per mi una cosa és clara: la llei era i és polèmica, la majoria dels nord-americans hi estan en contra i fins i tot dins les files demòcrates hi ha reticència. La popularitat del president ha baixat de manera impensable ara fa un any i, tot i així, Barack Obama creu en la reforma tot i no ser popular, creu que serà bona per als EUA, sap que tindrà un cost polític però l´ha tirada endavant. En definitiva, ha pres una decisió pel país, s´ha mullat, ha fet el que se suposa que ha de fer un president: governar. Que lluny que és Zapatero d’Obama...
Per cert, aquest cap de setmana comencen els actes del National Cherry Blossom Festival que, de forma anual, commemora la primavera i el regal, el 1912, de 3.000 cirerers que l’alcalde de Tòquio va donar a la ciutat de Washington per honorar una amistat duradora entre els EUA i Japó, i celebrar la relació entre les dues cultures.
Us deixo amb unes imatges de l’any passat dels cirerers florits: veure aquests 3.000 arbres en flor és un espectacle molt bonic. Val la pena.
185 lectures
Cap comentari
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
Sònia Morera
Nascuda a Igualada l'any 1968.Vinculada al món del Gènere de Punt, va estudiar Disseny de Moda a l'escola IADE de Barcelona. L'any 2001 decideix emprendre l'aventura americana i, després d'uns anys a Nova York, Washington i Buenos Aires, finalment s'estableix a Washington, on resideix actualment.
