Divendres, 26.2.2010. 03:00 h

‘La dolce vita’ i l’adéu del rei dels ‘paparazzi’

( 3 vots )

carregant

Aquest passat gener va morir, als 80 anys, Felice Quinto. Vivia a Montgomery Village (Maryland) i era un prestigiós fotògraf italià de celebritats.

Federico Fellini (el director italià de cinema) es va inspirar en el seu amic Quinto per crear el personatge Paparazzo en el film La Dolce Vita amb Marcelo Mastroianni i Anita Ekberg. Quinto, sovint conegut com ‘el rei dels paparazzi’, va ser pioner en utilizar les tàctiques agressives que s’usen avui en dia: s’amagava entre els matolls, es disfressava o rondava els carrers de Roma en una motocicleta per conseguir instantànies de famosos en situacions compromeses per després vendre-les a les publicacions roses de l’època. D’aquí ve l’origen de la paraula paparazzi per descriure els fotògrafs intrusius.

Quinto es va casar amb una professora nord americana que va conèixer en una galeria d’art a Venècia i va emigrar als EE.UU. Allà va treballar per la Associated Press cobrint, entre d’altres reportatges, el funeral de John F. Kennedy o les marxes pels drets civils liderades per Martin Luther King Jr.. Més tard es va convertir en el fotògraf oficial de la ‘cort’ que freqüentava el famós Studio 54 a New York i durant un temps va ser el fotògraf personal d’Elizabeth Taylor.

Fa pocs dies, casualment, llegeixo a la premsa on-line que, des del 15 de febrer, CaixaFòrum Barcelona presenta l’exposició ‘El circ de les il·lusions’, una exhibició amb més de 400 imatges (fixes i animades) que exploren el món particular de Federico Fellini (aquesta segur que és una llei de Murphy: les exposicions que t’interessen sempre són al costat oposat de l’Atlàntic d’on et trobes).

Les dues notícies van despertar en mi la necessitat de veure La Dolce Vita. Recordava, vagament, fragments del film, concretament l’escena del gairebé petó entre Mastroianni i la bellíssima Anita Ekgberg dins la Fontana di Trevi. Vaig demanar el DVD mitjançant Netflix (algun dia us parlaré d’aquest fantàstic sistema de lloguer de DVDs) i ahir, per fi, vaig poder veure el film.

La visió personal que Fellini té de la societat, la manera que té de transformar la realitat de la seva vida en el surrealisme del seu art, les seves fantasies i els seus extravagants records omplen cada escena de La Dolce Vita. La indumentària basada en la llegendària forma sac dels vestits de Balenciaga (diuen que va ser la inspiració de Fellini per crear el film), les escenes al palau a Bassano di Sutri, l’actitud frívola i mundana dels aristòcrates italians, l’exagerada sensualitat de Sylvia que no sembla ni d’aquest món, el Sant Crist penjat d’un helicòpter sobrevolant Roma, el miracle, el suicidi, la prostituta… A cada segon, a cada miŀlímetre de la cinta es respira Fellini.

Va pagar la pena l’emprenyamenta del meu home quan va saber que la peŀlícula de la nit era italiana, vella i en blanc i negre.

477 lectures comentaris

Un comentari

Imprimir

Enviar article a un/a amic/ga

‘La dolce vita’ i l’adéu del rei dels ‘paparazzi’

Sònia Morera