Una reivindicació d’aquelles que fan època, que uneixen tot un territori. Durant una pila d’anys, associacions i plataformes veïnals, sindicats i ajuntaments, tots junts, van fer front comú, però els resultats no han arribat fins ara.

L’any 80 es va fer la cessió del terreny per part de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i fins el 2004 i amb el primer Govern progressista i d’esquerres, no es va posar la primera pedra.

Finalment, el dissabte 27 de març es va inaugurar l’Hospital de Sant Joan Despí. Amb el digne nom de Moisès Broggi en honor de qui ja durant el Govern Tarradellas i juntament amb el Dr. Ibañez van redactar un informe en el que es deia que era necessari aquest hospital i que el lloc on s’ha construït era l’idoni.

El Dr. Broggi, amb els seus 102 anys i una lucidesa envejable, ens va deleitar amb la seva presència i les seves paraules fent que l’acte es convertís en veritablement emotiu.

Ens va dir coses que ens han de fer pensar, com ara “ abans els metges curaven poc però consolaven molt i ara, els metges curen molt i consolen poc”. Crec que hi hauríem de reflexionar.

La Consellera Geli, com ja ens té acostumats en parlar dels professionals, va tenir en compte les infermeres. Abans no ho havíem sentit mai, érem un col·lectiu invisible i ens alegrem d’aquest reconeixement públic.

També ho va fer el President. És important que des de qui dirigeix el nostre país entengui que entre les funcions d’un hospital a més de curar als malalts, també hi ha la de cuidar-los i això ho fem les infermeres.

En definitiva, que els ciutadans i ciutadanes d’onze poblacions del Baix Llobregat a partir d’ara disposaran d’uns serveis hospitalaris de primer ordre i, això, també beneficiarà a la resta de la comarca perquè es reduiran les llistes d’espera quirúrgiques progressivament.

Amb una inversió de 113 milions d’euros per la seva construcció i equipaments, es tracta del primer hospital que es fa a Catalunya d’aquest nivell a partir de zero.

A més a més, es convertirà en un nou motor econòmic per al territori, ja que potenciarà l’activitat empresarial vinculada a l’activitat hospitalària i generarà nous llocs de treball.

De mica en mica, la comarca anirà disposant dels equipaments sanitaris necessaris per la gran població que hi viu  i del nivell que ens demana el segle XXI.

 

Cal dir que l’edifici em va sorprendre gratament. No tant el to de les intervencions, que ja havia pogut sentir altres vegades per televisió, però “en viu” semblava encara més agressiu.

Tot i que el viatge estava previst feia dies, res feia pensar que coincidiríem amb el Ple monogràfic en matèria d’economia del dia 17 de febrer.

Crec que en aquest debat es va perdre l’oportunitat que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país esperaven, un acord dels grups polítics per enfocar una sortida d’aquesta crisi que estem patint.

Tot i la ma estesa del president Rodríguez Zapatero demanant al PP consens i presentant propostes, només va obtenir “ condicions”. I així és molt difícil seure a parlar.

Quan es vol arribar a acords cal establir prioritats per les dues parts. Si partim de condicions inacceptables vol dir clarament que no hi ha voluntat de pactar i penso que el partit més important de l’oposició això no s’ho pot permetre.

Prou que ja creuen els ciutadans que als partits només els interessen les eleccions, que amb actituds com aquesta, el PP està demostrant que el seu únic objectiu és acabar amb el President Zapatero, en lloc de fer propostes alternatives. L’únic discurs de Rajoy es resumeix en “tot està malament i no pot estar pitjor” i “ dimiteixi”. Vaja, una altra versió de la molt sentida “ váyase Sr. González” de l’Aznar.

Fins i tot es va atrevir a demanar als Diputats Socialistes que li retiressin la confiança.

Es clar que al President li queden com a aliats els grups més petits de la Cambra que, tot i les crítiques, estaven disposats a escoltar les seves propostes i a reunir-se amb el govern per treballar.

No és el cas de CIU, que després de la intervenció de Duran Lleida va quedar clar que estaven disposats a més que això. Tot eren “floretes” per les dues parts. Es clar que en aquest cas no hem de perdre de vista el fet que a la tardor del 2010 hi ha eleccions autonòmiques a Catalunya i mai se sap, potser encara en traurem alguna cosa. Llàstima que a Catalunya sembla que no hi hagi tan bona predisposició.

Mentrestant, el govern segueix treballant i l’oposició dient que no fa res.

En resum, una altra ocasió desaprofitada per plantar cara tots junts a la situació econòmica. Res de nou.

De tota manera, em va agradar ser-hi.

 

Si en alguna cosa ha contribuït el Govern de la Generalitat pel que fa al canvi de fesomia del territori és en l’aprovació de la Llei de Barris.

Una Llei amb repercussió evident sobre moltes poblacions de Catalunya, però que també en té, i molta, a la nostra comarca.

Després de la signatura dels últims convenis, el 18 de febrer, del conseller Nadal a Calaf i Sant Martí de Tous, la Llei de Barris haurà atorgat un total de 22,88M€ d’ajuts a la comarca de l’Anoia i on s’hauran impulsat actuacions de millora urbanística i programes socials per valor de 42,27M€.

Amb aquestes últimes seran 6 les poblacions anoienques beneficiades per aquesta Llei; les 4 primeres a la Conca i els projectes de Sant Martí de Tous i Calaf, a dos extrems de la comarca, i que tenen un pressupost conjunt de 7M€ dels quals 5,25M€ els aportarà el Govern. Tots dos dins de la categoria “ Viles amb projectes” per poblacions de menys de 10.000 habitants.

El projecte de Calaf té com a principals actuacions previstes l’obertura d’un camí d’accés a la zona del Castell, el condicionament d’un solar com aparcament gratuït a l’exterior del nucli antic, l’habilitació d’un local per al desenvolupament de programes socials i l’impuls d’un pla de dinamització turística del nucli històric.

I l’àrea inclosa en el projecte de regeneració integral de Sant Martí de Tous és un àmbit urbà que inclou el nucli original de la població, format pel turonet del castell, l’església i els seus voltants, de principis del segle XI.

Dos projectes importants per uns ajuntaments amb unes dimensions que, sense aquesta ajuda, seria impensable poder-los dur a terme mai.

Queda molt lluny aquella etapa en la que ens consideràvem com una comarca “oblidada”. Ara que sembla que ens tenen en compte alhora d’ajudar-nos a millorar les nostres poblacions amb subvencions tan importants com aquestes, i ara que s’ha obert la propera convocatòria, esperem que en el futur puguem tornar a ser afortunats.

Però ara, això també ho diu un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona; la sanitat catalana es troba en una bona posició per continuar creixent i convertir-se en un potent motor econòmic i de creació d’ocupació qualificada. Una bona notícia pels temps que corren.

Les empreses relacionades amb la salut, que inclouen també la branca veterinària, donaven feina el 2008 al 7% dels afiliats a la Seguretat Social. I no es tracta només dels treballadors professionals de la salut, sinó també les farmacèutiques, les empreses de biotecnologia, la indústria sanitària i també els proveïdors i els serveis de suport aliens al sector sanitari, que tenen un paper essencial en la producció de serveis de salut, ja que representen pràcticament l’altra meitat de la demanda intermèdia. Dins d’aquesta categoria s’englobarien els serveis de comerç a l’engròs, els serveis industrials de neteja, els de restauració o els serveis immobiliaris, per exemple.

A més, el sector de la salut a part de ser una font d’ocupació important en termes quantitatius, també ho és en termes qualitatius, ja que els treballadors amb educació superior representaven a data de l’estudi el 59,1% del total d’ocupats del sector. És un sector que exigeix coneixement, innovació i professionals altament qualificats, que contribueix al canvi de model econòmic i que impulsa la competitivitat de l’economia catalana.

Els factors qualitatius són els determinants principals de la competitivitat internacional del sector, que augmentarà amb la intensitat del capital tecnològic, el capital humà i l’activitat innovadora.

Conclou doncs l’informe dient que el sector de la salut té les condicions per convertir-se en un motor de la transició cap a un nou model productiu basat en el coneixement gràcies a tres vectors. En primer lloc, la demanda sanitària creixent reforçarà la funció del sector de la salut com a font d’ocupació qualificada en l’economia catalana. En segon lloc, el sector de la salut representarà una plataforma d’internacionalització del conjunt de l’economia, per la seva interrelació amb la resta de sectors. I, finalment, el sector de la salut serà un dels motors de la innovació per la seva capacitat de generació de coneixement.

En resum: tot allò que en aquests moment necessita Catalunya.