http://blogs.anoiadiari.cat// Blog Taula per la cohesió social Wed, 27 Jun 2012 12:23:00 +0200 ca <![CDATA[No n'hi ha prou]]> http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2182/no-nhi-ha-prou http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2182/no-nhi-ha-prou Wed, 27 Jun 2012 12:23:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2182/no-nhi-ha-prou corcoll a molta gent. Inclusió és la paraula utilitzada per totes aquelles persones que treballen
perquè ningú quedi desplaçat de la societat ja sigui per raó de nacionalitat, edat, aspecte físic
o d’orientació sexual. Però aquest objectiu, la inclusió, és un terme que costa poc de definir i
molt d’aconseguir perquè depèn de tots plegats. Aconseguir que quan miris al teu veí hi trobis
més semblances que diferències és l’objectiu. Ben simple: acostumar-nos a veure la diversitat
com a natural. Amb aquesta finalitat, hem de tractar de proporcionar a aquestes persones un
tracte d’igual a igual i és molt necessari aconseguir una relació d’igualtat amb tots els joves que
no han nascut al nostre país essent aquest un col·lectiu nombrós.
 
I és que als nois i noies nouvinguts sovint els cansa haver d'actuar permanentment com a
tals, en comptes de com a joves, i haver de parlar sempre de la "seva cultura", com si la
cultura fos un paquet estrictament definit que s'arrossega immutable, arreu. Sí que els agrada
parlar del seu país, i tant!, a uns més que als altres, a alguns potser gens... i de l'enyor, i de les
dificultats i motivacions per fer la seva vida aquí, i de la seva experiència heroica com a
estudiants i com a moltes coses, i dels costums familiars i de la seva gent... com a tothom,
depèn del moment. Sobretot al principi, quan arriben, perquè sentir-se reconegut és
essencial per reconèixer, i copsar l'interès de l'altra per la llengua i cultura propis és senyal
d'acollida, ajuda a establir ponts amb els altres i a valorar allò que s'ofereix des del país
d'acollida.
 
Però no n'hi ha prou, cal anar més enllà, i de res serveix aquest valorar el que els és propi sinó
els oferim un tracte d'igualtat, oportunitats d'exercir ciutadania. La interculturalitat es confon
sovint amb el fet de promoure els intercanvis folklòrics. Que també convenen, si són font
d'apropament i no guettitzen. Però no ens confonguem. Tatuar-nos de henna i menjar cuscús
no ens compromet a tractar als veïns musulmans com a ciutadans de dret, cal doncs superar
aquest concepte fàcil, vistós i massa sovint enganyós. Per això, quan s’ofereix un taller
d'interculturalitat s’hauria d’aconseguir no poder reconèixer a moltes de les persones com a
pakistaneses, marroquines, xineses, ucraïneses, afganeses, russes, índies, armènies o
equatorianes sinó és que elles mateixes us ho expliquen o que ho descobriu per algun tret,
potser de vestuari, potser físic. Quina importància té?
 
Perquè totes elles parlaran, treballaran, riuran i patiran com tots els altres, perquè junts som
nosaltres. I això és interculturalitat. No es tracta d’abandonar la cultura d’on venim (què
pobres seríem, no us sembla?), sinó d’entendre el que és qualsevol cultura, un material
valuosíssim en transformació continuada, que cada cop és (i ha de ser) més rica. Treballar per
una cultura és, en realitat, treballar per totes les cultures. Començant per la teva per acabar
amb la del veí del costat de casa, o el veí que viu a 3.000 quilòmetres del teu portal.

Aquest text és una adaptació de l'article "interculturalitat és quan miro als altres com a mi mateix"
(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/135116) del bloc Miozz Mirades de M. Dolors Sabater. 
]]> <![CDATA[Ara i aquí, cal cohesionar]]> http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2181/ara-i-aqui-cal-cohesionar http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2181/ara-i-aqui-cal-cohesionar Sun, 10 Jun 2012 22:21:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2181/ara-i-aqui-cal-cohesionar de sobte esdevé imprescindible. I s'usa correctament però també incorrectament. Cohesió social, ara i
aquí, és la nostra paraula necessària. I l'expressió d'un concepte que cal no devaluar.

Encara no hi ha clars indicadors objectius d’aquesta cohesió, però hi ha indicis. L'escolarització es fa
barrejant la pluralitat o per sectors segregats? L'assentament urbanístic és diversificat o es concentren
condicions socials determinades en territoris concrets? Hi ha casaments interculturals? La distribució
dels llocs de treball, de la riquesa, de la pobresa... és una distribució transversal o es concentra en
col·lectius específics? Les relacions a l'espai públic, les expressions culturals populars, els hàbits d'oci i
els entreteniments... barregen i vinculen la població diversa, o configuren un mosaic de múltiples peces
amb límits clarament definits? Hi ha igualtat d'oportunitats per a la vinculació a les estructures, serveis,
organitzacions? Igualtat d'oportunitats en drets de participació?

Tots vivim, alhora, diferents nivells de cohesió amb els diferents grups en els entorns socials on ens
relacionem (família, amics, companys de feina si es treballa, veïnat més proper, veïnat del barri, equip
del club esportiu si es practica esport, entitats on es participa...) i tots necessitem que alguna d'aquestes
experiències de cohesió sigui potent, ens faci sentir autèntics membres de. El sentit de pertinença és
clau per a l'estabilitat personal i per al creixement col·lectiu. Com totes les coses, aquest preuat valor
social es pot pervertir: hi ha el perill que s'orienti una excessiva cohesió i un estricte sentit de
pertinença en clau de grup. És el que acaba configurant una societat feta amb peces d'un mosaic sense
fer, amb molta cohesió interna, clarament definides i tancades en si mateixes. I que viuen totalment al
marge les unes de les altres.

Alhora de pensar en la cohesió d'un conjunt de ciutats, o en la cohesió d'un país, s'ha de tenir molt clar
l'equilibri entre les diferents capes de cohesió que cal treballar. Enfortir la cohesió d'una part (barri) és
positiu i necessari, però s'ha de vincular necessàriament amb el sentit de pertinença al marc més gran
de la ciutat plural, del país, per evitar que s'acabi convertint en un enfortiment del gueto. I aquí cal estar
molt alerta amb certes polítiques "interculturals", que amb l'excusa de respectar la diversitat poden
acabar alimentant el racisme cultural: destaquen més els trets distintius i ens mostren les cultures amb
entitat pròpia i en format tancat, enfortint el missatge de la dificultat d'entesa per les diferències.

Aquí a la Conca d’Òdena, també trobem aquesta pluralitat a les escoles, aquests casaments
interculturals, aquestes relacions veïnals i molts altres exemples que enriqueixen el nostre dia a dia. Tot
i així, pensem que cal seguir treballant en estrènyer i consolidar aquests vincles, en crear xarxa i avançar
per la cohesió social des dels barris, pobles i ciutats, a la nostra comarca, al nostre país. Perquè això és
el que ens pot fer grans com a país: un sentiment comú de voler fer bé les coses i, sobretot, fer-les entre
tots i totes. Fer camí plegats, sense deixar ningú enrere. Pot ser una bona via, no? 


Aquest text és una adaptació de l'article  "cohesioanr" del bloc Miozz Mirades
de M. Dolors Sabater ( http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/148118 ). 
]]> <![CDATA[Diversitat cultural, conviure amb la diferència]]> http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2143/diversitat-cultural-conviure-amb-la-diferencia http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2143/diversitat-cultural-conviure-amb-la-diferencia Mon, 14 May 2012 10:40:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2143/diversitat-cultural-conviure-amb-la-diferencia
Ara bé, sabem realment què vol dir diversitat? La diversitat és sovint explicada com a varietat o pluralitat, és a dir, es defineix en contraposició a conceptes com uniformitat i homogeneïtat. Tanmateix, la diversitat cultural no s’entén només com a multiplicitat de cultures o identitats culturals sinó que va més lluny. Es defineix, també, com a sinònim de diàleg i valors compartits i considera la multiplicitat de cultures de manera sistèmica: cada cultura es desenvolupa i evoluciona en contacte amb altres cultures. Una manera d’entendre el món de forma global i interconnectada i no si cada comunitat visqués aïllada de la resta.

Per això, la diversitat es converteix en una manera d’abordar la millora de la nostra vida i de la nostra societat en comú, fonamentant-se en l’acceptació d’una visió plural del món. Entendrem així la diversitat cultural no com la superposició d’unes cultures sobre les altres sinó com a una societat de sabers compartits en que, gràcies a l’ús de les noves tecnologies, podem aprofitar-nos dels coneixements, valors, tradicions i creences d’una cultura que es troba a milers de quilòmetres per a solucionar un problema d’aquí. La diversitat cultural és una manera de compartir saviesa però és més que això. La diversitat cultural no solament ens enriqueix, també ens ensenya un dels principis de la democràcia: acceptar la diferència.

Per tots aquests motius creiem que hem de reivindicar la diversitat cultural. És per això que convoquem un cercle de silenci, un punt de trobada per a totes aquelles persones que vulguin reivindicar la diversitat cultural. Els cercles de silenci són un acte d’expressió ciutadana, originari de França, que consisteix en una rotllana de persones en silenci. El cercle de silenci es realitzarà a les 7 de la tarda a la Plaça de Cal Font d’Igualada i tindrà una durada aproximada d’un quart d’hora. En acabat, totes les persones que ho vulguin podran participar a la reunió mensual oberta de la Taula per la cohesió social.
]]> <![CDATA[Com aborden la diversitat cultural els mitjans de comunicació de l'Anoia?]]> http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2137/com-aborden-la-diversitat-cultural-els-mitjans-de-comunicacio http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2137/com-aborden-la-diversitat-cultural-els-mitjans-de-comunicacio Wed, 09 May 2012 22:03:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2137/com-aborden-la-diversitat-cultural-els-mitjans-de-comunicacio El desplaçament de persones a la recerca del benestar ha estat una constant en la història de la humanitat. La pròpia història de Catalunya s’escriu en funció dels moviments migratoris i tots en som fills de prop o de lluny. Fruit de la creixent globalització i de les necessitats locals, el flux migratori ha estat molt important, tant aquí com a la resta d’Espanya, en els darrers deu anys. En aquest cas, també ha vingut donat per la necessitat europea de garantir la pròpia supervivència. Sense els corrents migratoris no hauríem aconseguit l’estat del benestar i res no indica que aquesta necessitat hagi de canviar en el futur.

Els canvis laborals, familiars, econòmics, tecnològics o ambientals són tan ràpids i radicals que ens afecten i ens inquieten. La responsabilitat d’aquesta situació es difusa, poc coneguda, i en tot cas inabastable. Tanmateix, els protagonistes del procés intercultural són ben visibles. Els trobem pels carrers, són els nostres veïns i els identifiquem pel seu aspecte o pels seus accents. I podem caure, per inèrcia o per ignorància, en la temptació d’assenyalar-los com a responsables de tots aquests canvis que ens neguitegen quan, en tot cas, en són més víctimes que nosaltres mateixos.

El paper dels mitjans i dels professionals ha de consistir a saber informar del nou context i del seu procés, i l’única manera de fer-ho és a través del periodisme de qualitat, que ha d’entendre la diversitat cultural com una riquesa. Si és així, ens hem plantejat mai com és aquest tracte? Potser, convindria qüestionar-nos com fem periodisme. Quin és el nostre llenguatge a l’hora de parlar de convivència en la diversitat? Quines paraules utilitzem més sovint? Com és el lloc on vivim i com es representa des dels mitjans de comunicació? Es viu la diversitat en el si dels mitjans de comunicació de la comarca?

El proper dissabte 19 de maig, a les 11 del matí a la Sala de Socis de l’Ateneu Igualadí, la Taula per la cohesió social proposa un debat obert a totes les persones de la comarca de l’Anoia, especialment, a periodistes, opinadors i persones vinculades al món de la comunicació per a intentar respondre aquestes preguntes. Per fer un debat dinàmic sobre la diversitat cultural als mitjans de comunicació de la comarca de l’Anoia que serveixi per qüestionar-nos com fem periodisme.]]> <![CDATA[Laura Riba: Hi ha molt desconeixement i, aquest desconeixement, porta a la por]]> http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2105/laura-riba-hi-ha-molt-desconeixement-i-aquest-desconeixement-porta-a-la-por http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2105/laura-riba-hi-ha-molt-desconeixement-i-aquest-desconeixement-porta-a-la-por Wed, 11 Apr 2012 09:35:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2105/laura-riba-hi-ha-molt-desconeixement-i-aquest-desconeixement-porta-a-la-por

Traducció i interpretació de l’àrab! Una carrera poc comuna... No?
Tenia ganes d’estudiar una carrera de llengües vinculada amb la traducció. Podia escollir entre moltes llengües i vaig triar l’àrab perquè, malgrat saber ben poc sobre el món àrab i el Marroc, tenia interès per la seva cultura: càlida, mediterrània... una cultura molt propera a nosaltres però a la vegada força desconeguda. A més a més, també veia la carrera com una manera d’ajuntar dos àmbits que em cridaven l’atenció: el món social amb el món de les llengües.

Què coneixies del món àrab?
Jo el que sabia era allò popular, basat en el que diu la gent, els rumors... La major barrera que veia era la religió, la manera de veure la vida en el meu entorn no està limitada per la religió, però allà si. A la carrera ens ensenyaven l’àrab clàssic que quasi no s’utilitza al Marroc i tampoc es representatiu ja que et dona una imatge molt general, sense entrar en matisos culturals, territorials... El més significant va ser quan un bon amic de carrera va decidir convertir-se a l’islam. D’entrada ens va generar molts dubtes i qüestions, el vam acompanyar en aquest procés de canvi, ens vam acostumar a que reses 5 cops al dia, altres coses encara ens sobtaven però, per sobre de tot, vaig veure que era possible compatibilitzar els dos mons.

I el perquè del canvi...?
Va ser un procés molt personal, ell és una esponja de tot, es relaciona amb tothom i té amics molt diferents. Li encanta parlar amb els catalans d’origen marroquí, és molt intel·ligent, llegia i estava ben informat... Va considerar que en el moment de vida en el que estava l’islam era una bona opció de portar una vida amb més harmonia. Es va adaptar la religió a la seva mida, aplicava els pilar bàsics però a la seva manera. Va ser quelcom molt enriquidor tot i que també va ser difícil: pels amics, per la família... A mi i a la resta de companys ens va servir per conèixer més a fons la cultura àrab.

Tornem a tu, quan vas decidir marxar al Marroc?
Vaig fer els primers tres cursos de carrera. Eren explicacions molt teòriques i quan al quart any va sortir l’opció d’anar a estudiar a Tànger, ens vam tirar de cap a la piscina. El projecte era per marxar deu mesos.

Així, de cop i volta?
Sí, va ser força immediat. De fet els primers plantejaments no me’ls vaig fer jo sinó el meu entorn proper. Em preguntaven per la seguretat, per què marxàvem només dues noies, si teníem por... També sortien dubtes com: - Hi ha universitats al Marroc? Allà no és tot desert?- ens van arribar a preguntar. Hi ha molt desconeixement i, aquest desconeixement, porta a la por.

Tan clar ho teníeu?
Ja havia estat al Marroc com a turista, i havíem sentit a parlar molt de Tànger: la porta d’Europa, la ciutat de la immigració i el haixix. No obstant, nosaltres només pensàvem en temes més acadèmics (com serà la universitat...), burocràtics (papers, residència...) i pràctics (on viurem, la primera nit...). I, abans de marxar, vam tenir el dubte de què posàvem a la maleta: pantalons curts, samarretes de tirants... Coneixíem el país com a turistes no com a habitants. En arribar va ser com tornar a arribar al Marroc com a turista. Vam aterrar a una ciutat bruta, on era difícil trobar un pis, tampoc no teníem horaris d’universitat fixos... Però un cop vam tenir pis, sabíem on era la universitat i, sobretot, quan vam començar a parlar marroquí, va ser llavors quan ens vam sentir marroquines.

Com us sentíeu al principi...
Al principi, ens sentíem superobservades. Teníem la sensació que tothom ens coneixia -sabien d’on érem, d’on veníem...- i que nosaltres no els coneixíem. Al principi ens tractaven com a turistes fins que va arribar un punt que es van adonar que érem allà per quedar-nos-hi. Vam començar a parlar el marroquí i això va servir per conèixer gent. Vam conèixer de tot: gent catalana que vivia al Marroc, gent de cursos de marroquí... I, primer, ens vam ajuntar amb els francesos, espanyols i americans que vivien allà. Amb els dies però, vam conèixer gent autòctona.


I, a la universitat, què?
Allà fèiem un màster i vam conèixer a universitaris, a cooperants però també a nens i nenes del carrer. Molta diversitat. I allà ens vam començar a sentir com peix a l’aigua. Ens vam sentir com a casa i que l’estrany era Igualada. Vam tenir la sort que a la universitat no vam tenir horaris estrictes. Vam col·laborar amb activitats de voluntariat, vam fer vida social, vam viatjar... I ens vam centrar més en temes no acadèmics que acadèmics, sobretot, vam centrar-nos a viure al carrer. Perquè era el centre de tot. I vam pensar que era molt més fàcil fer amics nois que noies. Per què? No ho sé. Elles no tenien la mateixa llibertat de sortir de festa ... No teníem la mateixa visió de l’oci: no tenien tantes ganes d’anar de festa. Dintre de la universitat era molt fàcil relacionar-se però fora, era molt complicat. Era com una norma interioritzada. No tenien la coacció directa de no sortir de festa perquè la família els ho prohibís sinó que, senzillament, no volien sortir de festa.

Que en penses del vel?
Abans de marxar veia el vel com una cosa molt negativa. Imposada. I un cop allà, em vaig adonar que té una importància menor del que li donem. Penso que és un element simbòlic en el qual ens centrem massa. Ens serveix com a punt per fixar-nos en allò negatiu. En canvi, allà no és vist com una cosa tant important. Per exemple, vaig conèixer a moltes noies que vestien superoccidentals, que pensaven que amb el temps -quan volguessin tenir fills i família- se’l posarien. Tenen llibertat de posar-se’l o no posar-se’l. Ho decidien elles molt influïdes per la família, més que per la societat. I, n’hi havia moltes menys de les que ens pensàvem. I, inconscientment, ens relacionàvem més amb les noies que no portaven vel que amb les que en portaven, automàticament, creiem que les dones sense vel podien tenir moltes més coses en comú amb nosaltres. Després, quan les vam conèixer, vam tenir una relació més estreta o no en funció de la personalitat i no del vel. El vel impacta molt. És molt visual, et canvia la cara. I, ara, el veig com un element molt manipulat aquí. S’ha de respectar la decisió de la dona. I, de fet, des d’allà es visualitzen alguns moviments feministes amb el vel. És un tema que continuo veient molt difícil.

Et vas sentir poc segura?
No tenia por abans de marxar ni allà. Al Marroc em vaig trobar actituds totalment hospitalàries. Hi havia molt interès en que conegués el país: les coses bones i les dolentes. I els preocupava molt la visió que teníem nosaltres d’ells. Eren molt conscients que teníem una visió molt negativa de la seva cultura. Coneixien el fenomen racista i els sorprenia que una persona catalana tingues interès en saber del seu país. És un país sorprenent on et pots perdre i saps que acabaràs dormint, menjant i tenint una bona conversa amb algun habitant.

Com explicaries la cultura marroquina?
Una cultura d’amor a la tradició, a la religió, a la família, amor als orígens. Però les persones del Marroc també tenen un altre ull posat en el consum, viatjar, la televisió, la roba... Tenen molta més informació de nosaltres que nosaltres d’ells. Són molt addictes als canals de televisió espanyols i tenen un concepte molt idíl·lic del nostre país. Tenen molt més coneixement de la geografia, de la política, de la llengua del nostre país. I tots, no només la gent de la universitat, tothom, des del venedor del mercat fins al professor universitari, tenen un coneixement molt més extens de la nostra realitat que el coneixement que tenim nosaltres de la seva realitat. I una altre tema és la família. Aquí veig molt menys respecte que allà al patriarca o matriarca. Al Marroc, l’avi i l’àvia són les persones més respectades i escoltades de la família.

I com vas veure la situació política i social del país?
La meva visió del Marroc és que hi ha un sentiment col·lectiu de resignació, no es plantegen l’ordre establert... Pensen que les coses són així i continuaran així. Pensen que si han nascut rics seran rics i que si han nascut pobres seran pobres. I que hi ha un rei, Déu, una estructura, una jerarquia. En tots els àmbits de la vida: gènere, econòmic, social, religiós... Però allà, a part de tenir la mateixa cultura, el mateix país... a més a més, tenen el vincle de ser quasi tots de la mateixa religió. És una religió com totes les altres: amb uns principis positius, de fer el bé, l’amor al pròxim... És un punt d’unió entre tots, se senten vinculats a totes les persones del món àrab. I, tot i així, hi ha marroquins que no són religiosos o que estan en contra del rei. 

Parles de resignació... similar a la que tenim aquí?
Aquí és tot menys evident. Estem sotmesos a altres coses, més invisibles. Estem lligats al consum. Hi ha uns estaments, una jerarquia. Tots estem lligats al banc, a la feina, a la família... Sempre hauré de treballar, amb un director antipàtic, amb mòbil... Però, la diferència, és que aquí he normalitzat la situació i em sembla estrany el que passa a fora, el que és diferent.

Un estereotip habitual és sentir a dir que ”fan pudor”. Cert?
El rumor de la pudor només l’he viscut aquí, no allà. Jo, al cap de d’una setmana, ja feia la mateixa olor que la resta d'habitants. Tenen les cases molt netes. Però la olor és provinent del menjar. I quan portes tantes capes de roba sues més. Nosaltres, aquí, tenim un concepte diferent de la higiene. No va ser un problema, ni una barrera.

Són conscients de la crisi?
Saben que, tot i la crisis, a Catalunya continuen tenint més oportunitats. A tall d’exemple, parlant amb un noi que vivia al carrer de Tànger em deia que preferia viure en un Centre d’Internament per Estrangers (CIE) a Barcelona que viure al carrer a Tànger. El pitjor dels casos aquí és millor que el pitjor dels casos allà.

Continues tenint relació amb persones del Marroc?
Continuo tenint molta relació. Constantment. Però em frustra poder-los anar a veure però que ells no puguin visitar-me.]]> <![CDATA[La diversitat com a normalitat]]> http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2084/la-diversitat-com-a-normalitat http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2084/la-diversitat-com-a-normalitat Fri, 23 Mar 2012 14:26:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2084/la-diversitat-com-a-normalitat Lola López, a la xerrada sobre Dona, prejudicis i llibertat organitzada pel grup de dones Nour i Fundació Sociocultural ATLAS del passat dia 22 de març.

Cada poble creu que els seus valors, la seva manera de fer i de pensar, la seva cultura, és el més correcte, el millor, el que s’ha de fer en el lloc on és. Aquesta característica, englobada dins del concepte d’etnocentrisme -acte d'entendre, jutjar o avaluar un altre cultura d’acord amb els estàndards i valors de la cultura pròpia-, és una característica compartida per totes les cultures del món. Tot i així, des d'Occident la idea d’etnocentrisme s’entén des del punt de vista universalista i es pensa que allò que és bo per nosaltres també ho és per la resta de la humanitat. Així, recordem com algunes de les guerres dels últims anys s’han fet, en teoria, per “democratitzar” els països empobrits (quan, aquí, la democràcia està més que qüestionada) o com es parla de transmetre valors a altres països com si els altres no tinguessin valors propis.

En canvi, si anem, per exemple, al Senegal, veurem que hi conviuen una quinzena de cultures en un sol país. Aquesta diversitat cultural es viu en aquest país com a una característica natural i, tot i que cada persona considera la seva cultura millor que l’altre, no voldrà imposar aquesta a ningú. Aquest principi de respecte, explica Lola López, es mostra en molts àmbits de la societat dels països de l’Àfrica negre: a nivell cultural, lingüístic, social, polític... A tall d’exemple, només a Nigèria es parlen dues-centes llengües. Hem d'entendre que la normalitat a l'Àfrica és que hi hagi una enorme diversitat. I, fins i tot, dintre d'aquesta diversitat, també es viu com a normal que hi hagi persones que són intransigents amb les diferents cultures.

Aquesta manera d’observar el món com a divers, de viure la diversitat com a normalitat i rebutjar la uniformitat per ser un concepte tancat, antic i caduc, pot ser la millor manera d’aprendre a entendre el món en què vivim. I, sobretot, pot ser útil per obrir els ulls i veure que no cal que viatgem gaire lluny per conèixer la cultura de l’esforç xinesa, el respecte pels més grans dels àrabs o l’energia dels sudamericans. Perquè tenim aquí, a casa nostra, catalans d’origen xinès, equatorià o marroquí que poden transmetre’ns aquests valors, qüestionar-nos com fem les coses... per millorar. Per sumar les experiències, treballar en xarxa, per aprendre.

Perquè, per exemple, aquí tenim conflictes, com a tot arreu, i poder comptar amb les persones d'origen colombià que, vivint al seu país en un moment de conflicte, estan molt més acostumades a resoldre conflictes, a trobar solucions. I, també, podríem interessar-nos per les finances islàmiques. I això ho saben molt bé a Anglaterra on hi ha forces bancs islàmics. Són empreses que no permeten l'interès, ni la usura i quan s'obre un negoci comparteixen guanys i pèrdues... i són bancs que tenen molts beneficis! I, com aquestes dues, podríem trobar moltes altres experiències, idees i característiques de cultures d'arreu del món que podrien ajudar-nos a millorar com a societat a nivell econòmic, polític, cultural, social o familiar.

Perquè totes les cultures tenen aspectes positius i negatius -que no vol dir que hi hagi cultures bones i dolentes-. Doncs, cada cultura prioritza unes qualitats per sobre d’altres, però cap d’elles posseeix totes les qualitats. Aquest fet, que genera diferències entre cultures, cal entendre’l per poder concebre el món com a un espai divers on la diferència és sinònim d’enriquiment. Per això, si tenim la capacitat de veure'ns d'igual a igual, podrem criticar allò que considerem no adequat i incorporar aquelles característiques que puguin fer del país on vivim un lloc millor.
]]> <![CDATA[Podries ...]]> http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2082/podries http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2082/podries Thu, 22 Mar 2012 14:23:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2082/podries Podries... del llibre Com el plomissol de Joana Raspall llegit a la lectura de poesia realitzada a la Bibloteca Central d'Igualada el dimecres 21 de març coincidint amb el dia mundial de la poesia i contra la discriminació racial. En acabar la lectura de poemes, la Taula per la cohesió social va organitzar un CERCLE DE SILENCI per a reivindicar el dret al lliure moviment de les persones arreu del món.


PODRIES...

Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...

Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.

T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.

Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;

Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.

Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.

Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.

Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa

Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.  ]]> <![CDATA[Avui, més que mai, contra la discriminació racial!]]> http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2077/avui-mes-que-mai-contra-la-discriminacio-racial http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2077/avui-mes-que-mai-contra-la-discriminacio-racial Wed, 21 Mar 2012 10:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2077/avui-mes-que-mai-contra-la-discriminacio-racial AVUI/  Dia mundial contra la discriminació racial
Cercle de silenci 
A dos quarts de nou del vespre (20:30h) davant de la Biblioteca de Cal Font d’Igualada

Què és un cercle de silenci? Fa anys, una comunitat de franciscans catòlics de Toulouse (França) van iniciar una protesta contra el Centre de Retenció Administrativa de l’aeroport de la ciutat per tal de reclamar l’alliberament de les persones retingudes en aquest centre pel fet de no tenir permís d’estada al país. El que va començar com una acció reivindicativa s’ha convertit en una iniciativa que s’ha anat repetint arreu del país i, actualment, es realitzen 120 cercles de silenci mensualment.

Què es reivindica? Tothom té dret a decidir on vol viure. Per a reivindicar aquest dret inclòs dins de la Declaració Universal dels Drets Humans, el cercle de silenci és una bona manera de reivindicar la dignitat de les persones, sigui quina sigui la seva nacionalitat, per sensibilitzar-se sobre la situació de la població nouvinguda arreu del món i per defensar que ningú pot decidir qui pot viure i qui no pot viure en un país.

Què s’ha de fer durant un cercle de silenci? Durant el cinc minuts que durarà les persones reunides en el cercle es quedaran en silenci. Qui vulgui, pot venir amb una espelma o escriure algun missatge i deixar-lo al centre de la rotllana.


DIJOUS 22 DE MARÇ /
Xerrada Dona, prejudicis i llibertat a càrrec de l'antropòloga i coordinadora del Centre d’Estudis africans i interculturals Lola López. a les 6 de la tarda al Centre Cívic Centre.
Organitza: Grup de dones Nour i Fundació Sociocultural ATLAS
]]> <![CDATA[Manifest per la cohesió social ]]> http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2062/manifest-la-conca-dodena-som-totes-i-tots http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2062/manifest-la-conca-dodena-som-totes-i-tots Mon, 12 Mar 2012 15:53:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2062/manifest-la-conca-dodena-som-totes-i-tots Les entitats sotasignants,

 

MANIFESTEM QUE:

La Conca d' Òdena ha experimentat els darrers anys un canvi social i demogràfic, fruit de diferents processos migratoris, que ha fet canviar el territori. L’arribada de persones procedents d’altres països s’ha de tenir en consideració perquè és un factor important que, com d’altres, influeix en l’economia local, en les necessitats socials, en el pluralisme cultural i religiós, en la prestació dels serveis públics i en qüestions relacionades amb la percepció de l’entorn.

                                 

Aquesta nova realitat, que sovint es viu amb inquietud – fruit de la comprensible dificultat per assimilar els canvis i, sobretot, perquè s’afegeix a situacions socioeconòmiques insatisfactòries - també és, innegablement, una oportunitat. La gestió d’aquesta situació és un repte comú entre les administracions, els agents socials i econòmics, i els ciutadans i ciutadanes en general. El futur que volem per la Conca d' Òdena persegueix l’objectiu d’assolir la cohesió social en una societat en que la seva ciutadania comparteixi uns valors, una llengua, uns principis democràtics i unes pautes de comportament.

 

Aquest compromís per la cohesió esdevé estratègic per a la Conca d' Òdena i reclama obrir una etapa de concertació social i política. És per poder donar resposta a aquests reptes que

 

ACORDEM:
- El nostre compromís i corresponsabilitat en desfer estereotips i prejudicis, en promoure el coneixement, el respecte i el diàleg, i en treballar a favor d’actituds constructives.
- La defensa d’un model de Conca d' Òdena basat en la cohesió social, en la convivència, en els drets i els deures de tota la ciutadania; que accepti la diversitat com un repte, que no només és fruit de la immigració sinó que és característica intrínseca de tota societat.
- Treballar de manera conjunta per garantir els drets i els deures de tota la ciutadania, sense cap tipus de discriminació per qüestions de gènere, origen, condició ni religió. I posar al centre de la nostra acció el respecte per la diferència i el reconeixement positiu de la diversitat
- Exigir a les administracions que incorporin aquest model i aquests objectius com a prioritat de la seva acció política, que treballi també conjuntament amb la societat civil i que la prestació de serveis es faci garantint la reducció de desigualtats entre els ciutadans. 
- Demanar a totes les entitats i agents que tenen algun lideratge –ja sigui polític, econòmic, social, religiós o ideològic- que l’exerceixin de forma responsable, per tal que els seus interessos particulars no posin en perill la construcció d’una societat democràtica i plural en què tothom sigui respectat.
- Demanar als mitjans de comunicació una actitud crítica i responsable, que no refermi estereotips i que treballi en favor de la cohesió social.
- Demanar l’adhesió a aquest compromís amb la Conca d' Òdena a la resta d’entitats i persones que comparteixin els mateixos objectius.

 

Signen, les entitats promotores: Associació INAMA, Associació Anoia pel diàleg i la participació, CCOO Anoia, Fundació Sociocultural ATLAS, Grup Baula, Òmnium Cultural – Anoia i UGT Anoia - Alt Penedès – Garraf. 

 

Igualada, març de 2012


Totes aquelles entitats i persones que vulguin fer públic la seva adhesió al manifest poden enviar un correu electrònic a taulacohesiosocial@gmail.com

]]> <![CDATA[Com som?]]> http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2030/com-som-1 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2030/com-som-1 Thu, 16 Feb 2012 08:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2030/com-som-1
Cal pensar, per tant, en allò que diferencia una persona nascuda a Catalunya d’una que va nàixer a Dakar. Doncs això, res més, ens caracteritza l’origen: n’hi ha que som catalans de naixement i n’hi ha que som catalans des de fa 3 anys però originaris de l’Europa de l’Est. Però tots i totes, en definitiva, catalans. La conclusió és simple. Haguem nascut aquí o a algun altre lloc, portem vivint al país uns mesos o tota la vida, cada una de les persones que vivim al nostre país formem part de la societat catalana. És per això que, quan preguntem a un nen català de pares d’origen marroquí d’ on és i ens contesta: - Marroquí -, potser, li haurem d’explicar que malgrat que a casa parlin àrab o amazig i que li quedi família lluny d’aquí, aquesta persona és, ara mateix, catalana.

Perquè aquesta és la nostra manera de ser: la catalana és societat d’ acollida. Per raons ètiques, culturals... però, sobretot, per raons geogràfiques. Si fóssim ciutadans d’Islàndia, segurament, seria una altre cosa (en molts sentits). Però no, som catalans, ciutadans d’un país a cavall dels pobles del nord d’Àfrica i d’Europa. Banyats per un mar mediterrani que ens uneix i ens caracteritza. Així som, Catalunya país d’ acollida, ara i abans. Perquè ens proclamem hereus dels pobles romans, grecs, àrabs, jueus... de tots ells quelcom n’ hem après. I en seguirem aprenent de totes aquelles persones que, vinguin d’ on vinguin, vulguin viure una part de la seva vida en aquest petit país que compartim.

Repetim-ho, doncs, amb orgull de ser com som. En cada petit gest, paraula i acció recordem una manera de ser i de fer teixida al llarg dels segles per persones de procedències molt diverses. És aquesta manera de fer, l’espai on vivim i, sobretot, la voluntat de ser un poble el que ens caracteritza. Ens agrada ser com som: un poble d’ acollida, d’un país que encara estem fent.

CCOO Anoia, UGT Anoia - Alt Penedès - Garraf, Fundació Sociocultural ATLAS, Òmnium Cultural – Anoia, Associació Anoia pel diàleg i la participació, Grup Baula i Associació INAMA
]]> <![CDATA[Taula per la cohesió social]]> http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2020/taula-per-la-cohesio-social http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2020/taula-per-la-cohesio-social Thu, 09 Feb 2012 08:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/taulacohesiosocial/blog/2020/taula-per-la-cohesio-social
Naixem amb un horitzó clar: seguir treballant per construir una societat catalana cohesionada. Entitats de diferents àmbits, des de sindicats fins a associacions culturals, creiem convenient tenir un punt de trobada en que es pugui parlar de convivència, de definir la societat que volem, fugint de partidismes i de temes mediàtics. Parlar de què estem fent bé i que estem fent malament com a societat. Debatre per millorar: no amb voluntat destructiva, sinó constructiva. I, sempre que es pugui, intentar transmetre un necessari missatge positiu.

Tanmateix, no volem imposar a ningú cap full de ruta ni cap recepta màgica. Volem ser un punt de trobada per posar en qüestió la tasca feta, proposar idees i solucionar tot allò que estigui al nostre abast. Remarcant que no volem imposar res a ningú. Volem, si es pot, ajudar. Amb la voluntat de tenir un paper actiu en la construcció de la societat. Una taula per teixir xarxa entre entitats similars, per ser lloc de debat i per col•laborar amb l’administració. Una taula per sumar i debatre un tema, el de la convivència, que sembla que només és notícia i tema de debat cada quatre anys.

Senzillament això. Ni més ni menys. Una taula que, com la Taula del Tercer Sector -de la qual molta gent n’haurà sentit a parlar-, serveixi de punt de trobada per intentar construir. Seguint la idea d’una experiència similar (plataforma d’entitats Badalona som totes i tots) proposem aquesta taula amb l’esperança que serveixi per millorar la Conca d’ Òdena i animem totes aquelles persones i entitats que ho vulguin a que hi participin. La Conca d’ Òdena som totes i tots.

CCOO Anoia, UGT Anoia - Alt Penedès - Garraf, Fundació Sociocultural ATLAS, Òmnium Cultural – Anoia, Associació Anoia pel diàleg i la participació, Grup Baula i Associació INAMA

]]>