http://blogs.anoiadiari.cat// Mon, 06 May 2013 10:02:00 +0200 ca http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2591/un-gran-de-lhoquei-patins http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2591/un-gran-de-lhoquei-patins Mon, 06 May 2013 10:02:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2591/un-gran-de-lhoquei-patins
Al llarg de la història de l’hoquei patins del FC Barcelona possiblement trobarem jugadors amb un currículum de títols importants com el de Beto Borregán, però mai cap fins ara havia tingut el privilegi de veure la seva samarreta penjada per sempre. 58 títols en 18 temporades defensant els colors del FC Barcelona són una autèntica bestialitat. D’aquests 58, 9 són Copes d’Europa que no està gens malament.

Ahir els excompanys que Borregán va voler que estiguessin al seu costat van ser presents, vàrem trobar a falta d’altres jugadors i tècnics que havien compartit vestidor amb el crack de Cerdanyola del Vallès. Jugadors amb present o passat igualadí com David Cáceres, David Gabaldón, Jaume Llaverola, Guillem Cabestany, Albert Folguera entre altres no es van voler perdre la cita d’un jugador inimitable i amb un talent excepcional que el va convertir en l’autèntic crack de l’hoquei sobre patins.

Un homenatge que per aquells que ja tenim una edat ens va recordar el gran homenatge que l’Igualada HC li va fer al seu gran capità Albert Folguera. Ahir van desfilar tots els títols aconseguits, la família i els companys van tenir un paper important en el decurs de l’acte. Salvant les distàncies i sense que ningú se’ns enfadi, amb el pas dels anys, ahir vam veure el camí que fa uns anys es va encetar aquí a Igualada amb els homenatges. A casa nostra quan volem sabem fer molt bé les coses i som capaços de crear escola, tot i que en moltes ocasions els èxits de la gent de casa nostra no són prou valorats pels propis igualadins.

Com diria la dita: “ningú es profeta a la seva terra”. Però ahir l’hoquei patins va tornar a ser notícia per un aspecte positiu i emblemàtic i cal destacar la presència en aquest acte d’homenatge a Beto Borregán dels capitans del FC Barcelona de futbol, bàsquet i handbol. Carles Puyol, Joan Carles Navarro i Víctor Tomàs no es van perdre la cita demostrant que el Barça té una altra dimensió.
 ]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2551/bon-rotllo http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2551/bon-rotllo Mon, 08 Apr 2013 10:42:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2551/bon-rotllo
Però la ciutadania està aparentment conformada i només ens queda fomentar el bon rotllo i passar-ho el millor possible dins de les possibilitats de cadascú. En aquestes èpoques de vaques flaques: el recolzament, l’ajuda, la solidaritat, la companyia, el treball en equip són aspectes bàsics per tirar endavant el dia a dia. Si a més a més aconsegueixes fer una bona pinya de gent, l’èxit està assegurat, perquè les coses que es fan amb bon rotllo a la llarga donen els fruits esperats.

Sense anar més lluny, avui amb el vostre permís parlaré del primer equip de l’Igualada Hoquei Club. Enguany, aquesta temporada que encara està en joc és una constatació del que he comentat en el paràgraf anterior. Cada dia amb menys recursos per poder tirar endavant a un equip històric de la ciutat que ha donat moltes alegries i que ha fet que la ciutat es conegués també pel seu equip d’hoquei. Tot i la difusió de la marca IGUALADA arreu de l’estat espanyol i d’Europa, perquè l’equip mai ha deixat de jugar competicions europees i de ser molt més valorat a fora que no pas a casa, ens sentim orgullosos de poder difondre el nom d’IGUALADA.

Aquesta temporada que començava el mes de setembre havia de ser una temporada difícil i complicada a nivell esportiu, ja que l’any passat hi va haver desbandada de jugadors perquè no hi havia recursos econòmics i dins de les poques possibilitats es va intentar fer un equip el màxim de competitiu possible. Aquest grup, treballant molt, amb recolzament entre tots els seus components, ajudant-se dia a dia, sent solidaris tots plegats. Els més veterans i els més joves han creat una pinya humana que va molt més enllà de l’aspecte pròpiament esportiu.

Un bon rotllo al vestidor que després s’ha vist traduït en el treball del dia a dia i també en els resultats esportius que estan permetent dur a terme una temporada sensacional. Sensacional perquè el grup ha aconseguit quelcom que a l’Igualada HC feia molts anys que no succeïa: ser una gran família de veritat. El bon rotllo va molt més enllà de les hores d’entrenament, les sinèrgies porten a fer moltes més coses plegats que els entrenaments i els partits. S’ha creat un vincle afectiu i de companyia que feia molts anys que no es veia.  

Un bon rotllo que permet a l’equip continuar treballant o somniant amb nous reptes quan sembla que a vuit jornades del final i amb 34 punts podríem dir que la salvació i mantenir la categoria ja no ha de perillar. Ara queda el repte d’aconseguir la millor classificació al final de la lliga i també l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga Europea contra el Valdagno italià el proper dissabte 20 d’abril a les Comes.

Amb treball,sacrifici, esforç, constància, ajuda, solidaritat i molt bon rotllo, els somnis a vegades es fan realitat, però necessitem de tothom perquè els somnis siguin realitats. Tot i les pedres que a vegades trobem en el camí, hi ha dies que hem sento orgullós de poder tenir un grup humà tant fantàstic al voltant d’un club històric de la ciutat que intenta sobreviure en les adversitats per continuar donant petites alegries.

Fomentem tots plegats el bon rotllo i un grup unit de veritat, sense egos. Com diria Andrés Montes: “la vida pot ser meravellosa”, però nosaltres hem de posar el nostre granet de sorra cada segon, cada minut, cada hora i cada dia per gaudir d’una vida millor.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2515/retallades-a-dojo http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2515/retallades-a-dojo Mon, 11 Mar 2013 09:29:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2515/retallades-a-dojo
Qualsevol empresari, autònom, petit autònom, emprenedor que necessita de diners per poder fer funcionar el seu negoci perquè es resisteix a haver de baixar la persiana, veu amb incredulitat les poques facilitats que troba en el sistema per poder accedir a uns diners per intentar continuar mantenint el seu negoci.

Si a la llarga, aquests empresaris no poden complir religiosament amb els seus pagaments de deute amb les entitats bancàries, tots sabem que és el que passa. Han de tancar el negoci, es queden en molts casos sense res perquè també han arriscat els estalvis dels anys de bonança per poder front a una situació desesperada. I en la majoria dels casos, com amb les hipoteques, el banc s’ho queda tot (pis, naus, etc) i et diuen que encara tens un deute d'x euros amb l’entitat bancària.

Ningú de l’estat vindrà a ajudar a tots aquests empresaris, autònoms i emprenedors que amb la major de les seves il.lusions han intentat gestionar de la millor manera possible el seu negoci. Però els pèssims gestors de bancs i caixes d’estalvi no només han rebut una injecció de diners per tapar els seus forats fruit d’una pèssima gestió, sinó que a més a més aquests gestors s’han emportat indemnitzacions indecents “per la gran tasca realitzada”.

I no n’hi ha prou que després els posem en grans empreses aprofitant els seus contactes i el seu saber fer. Moltes retallades per a la majoria dels ciutadans, però la classe política no predica amb l’exemple de ser els primers en renunciar a certs privilegis. Molts casos de corrupció, molts imputats, moltes coses rares i aquí ningú dimiteix. Quan més gran has fet el forat i més has “robat”, més maco i més bonic ets.

Una classe política que durant els anys de bombolla immobiliària va servir-se i utilitzar el món de l’esport per fer els seus negocis i aconseguir els seus beneficis. Jo sóc bo, perquè aquest o aquell club té un bon patrocinador, l’empresa en qüestió tenia una bona concessió d’obres i els polítics de torn també sortien beneficiats.

Sempre ha estat així i sempre serà així. La llàstima és que molts clubs esportius de moltes disciplines esportives fa dies que han hagut de tancar i desaparèixer, i possiblement n’hi hagin més perquè ara ningú se’n recorda d’aquell vehicle que vaig utilitzar per enriquir-me.

Tot plegat fa molta pudor. Només ens queda continuar treballant (si ens deixen) per sobreviure aquesta època tant difícil i confiar en la gent (perquè n’hi ha de bona i honrada) per intentar sortir d’aquest forat. ]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2480/servir-o-servir-se http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2480/servir-o-servir-se Mon, 11 Feb 2013 10:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2480/servir-o-servir-se
Ara que cada dia ens despertem amb un nou cas de presumpta corrupció d’un determinat partit polític, o d’un altre, ens adonem que els diners (majoritàriament públics) anaven i venien amb sobres o maletes com el que compra un paquet de xiclets.

Milions i milions de diners malversats que han engreixat i molt els comptes de molta gent que per la seva situació i posició possiblement no tenien cap mena de necessitat de fer segons quines accions pel seu estatuts i pels seus sous. Però per culpa d’això i moltes altres coses, la culpa és dels pobres ciutadans que són els que més pateixen les retallades i la manca de molts serveis bàsics.

El mateix succeix en moltes entitats esportives, socials i culturals on sempre hi ha hagut i encara hi ha molta gent que ha dedicat i dedica moltes hores i a vegades fins i tot diners per tirar endavant determinats projectes. Però també hi ha hagut en aquestes èpoques d’abundància molta gent que estava al capdavant d’entitats per lluir un determinat càrrec i també per treure un benefici. Per culpa de molta d’aquesta gent veiem com cada dia hi ha entitats (la majoria esportives) que vivien de patrocinis i subvencions que han hagut de baixar la persiana per la mala gestió dels seus dirigents.

Vivim en un país on ser un mal gestor té premi. Quan pitjor ho fas més càrrecs després et donen i amb una millor remuneració econòmica, com agraïment als serveis prestats a la comunitat. La realitat és que durant una colla d’anys hi ha hagut molta gent que ha estat al capdavant d’entitats i associacions per servir-se i endur-se tot el que podien i més. I ara que les vaques pràcticament no donen ni llet, moltes entitats i associacions sobreviuen gràcies al voluntariat i a molta gent que té sentiments i que realment té vocació de servei i d’ajuda als altres.

Sense tota aquesta gent voluntariosa que treballa en els 95% dels casos en l’anonimat, no seria possible poder tirar endavant molts projectes que alguns que s’han servit durant anys desitgen que fracassin per poder-se demostrar que ells són imprescindibles. I si una cosa hem de tenir clara és que en aquest món, estem de pas. Tothom és important aportant el seu granet de sorra en qualsevol aspecte de la vida. Però ningú som imprescindibles perquè el món continua funcionant.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2446/respecte-i-solidaritat http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2446/respecte-i-solidaritat Mon, 14 Jan 2013 09:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2446/respecte-i-solidaritat
Qui respecta als ciutadans?. Qui és solidaritza amb la majoria de la societat?. Són preguntes freqüents que venen al cap quan un descobreix les barbaritats que es poden arribar a fer gastant quantitats indecents de diners amb els pressupostos generals de l’estat. Les quantitats indecoroses que costen expresidents, ex-ministres i altres polítics que a més a més poden tenir altres ocupacions i retribucions. Les quantitats indecents que paguen les administracions a determinades empreses amigues o d’empresaris amics per determinats serveis quan segurament podrien ser molt més econòmiques. Partits polítics i institucions que han comès irregularitats en finançaments i diners perduts pel camí que eren de tots.

I després ens demanem que siguem solidaris. Solidaris amb qui, amb una classe política que utilitza els ciutadans com a titelles i els fa anar cap a on volen. Amb crisi o sense crisi, la classe política continua vivint molt bé i sense haver renunciat en el 90% dels casos a cap del seus privilegis, mentre que els ciutadans porten una colla d’anys renunciant a moltes coses i adaptant-se a les delicades situacions.

Tot plegat fa un flaire que no agrada. I tot això que és el dia a dia ho podem aplicar sense cap mena de problemes al món de l’esport on abans les administracions (en èpoques de vaques grasses) donaven el que no es podia donar per mantenir o crear clubs de màxim nivell de manera exagerada i molt artificial. Ja fa dies que es paguen les conseqüències d’aquelles barbaritats econòmiques i possiblement, lo pitjor per a molts encara està per arribar, sense que existeixi aquella solidaritat per poder ajudar a evitar la desaparició de determinades icones de la societat.

Mentrestant, tot continua tranquil, la gent emprenyada, enfurismada però cadascú a casa seva. Si repassem la història i veiem el gran nombre d’injustícies que hi ha i amb més casos de corrupció que es destapen cada dia, podríem estar en una guerra. Sembla que això no arribarà, però si que podem demanar una mica més de respecte i una mica més de solidaritat, de la de veritat. No de la que es diu i després no es fa.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2416/orgull-igualadi http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2416/orgull-igualadi Mon, 17 Dec 2012 09:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2416/orgull-igualadi
Orgull per poder veure com aquest darrer cap de setmana els tres equips més representatius de casa nostra i que mouen més massa social (bàsquet, futbol i hoquei) han aconseguit sis victòries. Tres victòries dels equips masculins i tres victòries dels seus equips femenins.

Durant molts anys informant de l’activitat esportiva de la ciutat i de la comarca sempre desitjava poder parlar d’un ple de victòries. Aquest cap de setmana ha tornat a succeir després de molts dies i mesos sense que això fos possible. Gran victòria del bàsquet masculí a domicili (segona consecutiva) que demostra que l’arribada de Raul Caballero pot donar un nou aire a l’equip i pot començar a remuntar posicions. El bàsquet femení continua amb la seva bona dinàmica de treball i resultats amb les millors a la Copa Catalunya (segones del seu grup) i ja poden marxar de vacances.

En el món del futbol, el CF Igualada va aconseguir ahir una victòria important per 0 a 3 lluny de les Comes al camp del Sants que el deixa en el tercer lloc de la classificació empatat a punts amb Martinenc i Viladecans i a només dos punts del segon i a sis del líder Ascó. Després de les tres derrotes inicials, els igualadins que entrena Isidre Tarrés estan demostrant de veritat la seva vàlua i està clar que no caldrà patir per mantenir la categoria i que és un equip amb talent i que encara no ha tocat el sostre. Un cap de setmana on les noies del femení van golejar al seu rival i continuen amb la bona dinàmica demostrant el seu potencial golejador.

I en el món de l’hoquei, un cap de setmana on els dos equips de l’Igualada HC, el femení i el masculí disputaven partit de Lliga Europea. No trobem cap esport en tot Catalunya i en tot l’estat espanyol on els equips femení i masculí d’una mateixa entitat puguin disputar la mateixa temporada la màxima competició continental. Tot un orgull de la bona feina realitzada pels entrenadors i jugadors/es. Un orgull del que la nostra estimada ciutat no es fa ressò i no interessa possiblement a molts que se’n faci.

Victòria per cert dels dos equips, les noies per 6 a 3 davant les suïsses del Vordemwald i tres gols de renda per la tornada el 19 de gener a terres helvètiques. Mentre que els nois després de fer-se quasi 2.500 quilòmetres en furgonetes en poc més de 40 hores van ser capaços de guanyar a la Bretanya francesa per 4 a 6 al Quevert i colocar-se líders del grup A de la Lliga Europea amb set punts sobre nou possibles.

Un equip nou, humil, treballador, compromès que està defensant amb ORGULL els colors arlequinats i que s’està deixant la pell en cada entrenament i en cada partit. Un ORGULL que demostren els sis equips als que hem fet referència en aquest article, però que ho demostren tots els equips de totes les entitats esportives de casa nostra, també la gent de l’handbol, el tennis taula i els del volei (que ahir van fer la seva presentació).

Un orgull no secundat moltes vegades ni compartit per la majoria de la ciutat, tant a nivell personal com institucional. I està clar que si els que tant pregonen de sentir-se igualadins són els primers en donar l’esquena a les coses d’Igualada no és d’estranyar que la nostra ciutat estigui com està. O només recolzem allò que fan els nostres amics i coneguts.

Si jo no puc triomfar i els meus amics tampoc, no ajudarem a uns altres perquè no són de la nostra “ètnia”, no són de la nostra “corda”, etc. Però independentment de tots els entrebancs, la gent del bàsquet, el futbol, l’hoquei i totes les altres entitats esportives tenim una cosa molt clara: ORGULL IGUALADÍ.
Per cert: Bon Nadal i Feliç Any Nou 2013!!!
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2375/felicitats http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2375/felicitats Mon, 19 Nov 2012 10:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2375/felicitats
Les dones també intenten equiparar-se en moltes coses als homes, l’esport és un clar exemple de la progressió de les dones en tots els seus àmbits si ho comparem amb fa 30 o 40 anys en què no estava molt ben vist que les dones practiquessin esport.

Avui en dia, ja no és un tabú, i és un signe clar de normalitat. El treball, l’esforç i la dedicació també de les dones en l’esport dona els seus fruits. Sense anar més lluny el passat cap de setmana la igualadina Laura Orgué aconseguia guanyar la Copa del Món de Quilòmetre Vertical afegint un nou èxit a la seva carrera esportiva i que li serveix de preparació per afrontar una nova temporada hivernal en el món de l’esquí on cada any millora els registres de l’any anterior.

I aquest cap de setmana i podem afegir dues igualadines més que tornaran demà de Brasil amb la medalla de sotscampiones del món d’hoquei patins. Marta Soler i Maria Díez han format part de la selecció espanyola conjuntament amb sis catalanes més i dues asturianes i van perdre dissabte al vespre davant de França per 3 a 2 a la final del mundial.

Les noies d’Alberto Mazón guanyaven per 2 a 0 gràcies a dos gols de la igualadina Maria Díez, però no van saber treure profit del seu avantatge i no van poder optar a guanyar el mundial que fa dos anys també se’ls hi va escapar a Alcobendas. Ser les millors no és gens senzill i cal felicitar a la Laura, la Marta i la María pels èxits aconseguits.

I tot plegat té molt més valor si tenim en compte que normalment en l’esport femení, les noies costa més que es dediquin molts anys a la pràctica activa d’un esport. Amb la Laura, la Marta i la María trobaríem una excepció de tres noies que porten molts anys treballant i lluitant per ser les millors, tot i el poc ressò mediàtic que aconsegueixen i també la poca valoració popular, perquè com diria un director de marquèting d’una coneguda empresa multinacional, l’esport femení no ven.

Possiblement no vendre ni arrossegarà tantes masses com el masculí, però cal valorar el seu treball, el seu esforç i els seus resultats. Per tot això, moltes felicitats.!!!!
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2350/halloween-o-castanyada http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2350/halloween-o-castanyada Mon, 29 Oct 2012 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2350/halloween-o-castanyada
Realment creiem en les nostres costums i tradicions?. Si és així perquè no celebrem la Castanyada i fem cultura de les castanyes, els moniatos i els panallets i deixem de banda les carbasses i el marquèting de Halloween???.

Ja no trobem castanyeres com abans pels carrers de les ciutats, en tot cas trobem a alumnes de diferents centres escolars que fan paredetes de castanyes per intentar recaptar uns quants euros per poder finançar una part del viatge de fí de curs. Si volem fer veure a tot el món que estem capacitats per ser independents, també ens hem de creure de veritat d'on som i d'on venim i no deixar-nos influenciar per tot allò que ens arriba de molt lluny.

La història, diuen els entesos, que és cíclica i qui sap com seran els propers anys que ens toca viure. Però segur que trobarem similituds amb uns quants anys enrera. En plena crisi hem de tornar a recuperar valors d'educació, de respecte, de convivència i de solidaritat que possiblement teníem oblidats. I en el mercat laboral possiblement haurem de retrobar i tornar a exercir oificis artesanals que estan oblidats i que molts dels nostres joves possiblement no coneixen.

Amb tants canvis que la classe política està fent a la societat i amb tantes retallades, ningú no s'ha plantejat que la CASTANYADA és un producte propi del nostre país i que ens l'hem de creure. La CASTANYADA és una tradició, un costum i una manera de ser. Ara que majoritàriament podem consumir menys per disposar de menys poder adquisitiu, no podem creure més en tradicions foranes quan tenim una autòctona que és molt millor i més catalana.

Ja és hora que valorem i creiem en allò que és nostre i que està fet a casa. Iniciatives com la Fira de la Cervessa Artesanal que dissabte es va fer a l'Espelt és una mostra més de que tenim poder de convocatòria i capacitat per fer i organitzar tot allò que ens proposem. Amb independència o sense independència el que està clar és que amb treball, sacrifici, lluita i entrega en allò que es vol fer es poden aconseguir grans fites. D'aquí quinze dies, Igualada tornarà a ser punt d'atracció amb una nova edició del Rec.0 que dona vitalitat a la ciutat, però també perjudica a una part del sector comercial de la ciutat. Caldria buscar ponts i camins per anar plegats perquè tothom estigui molt més satisfet.

Una satisfacció i uns petits plaers que et dona la vida, com que el teu equip aconsegueixi una nova victòria. Llàstima el mal de coll, perquè el cap de setmana ha estat profitós, I dimecres després del partit, celebrarem la CASTANYADA. Vosaltres que celebrareu???.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2296/catalunya-al-mon-1 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2296/catalunya-al-mon-1 Mon, 24 Sep 2012 03:00:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2296/catalunya-al-mon-1
Curiosament la història no sabem que dirà d’aquí a 10, 20, 30, 50 o 100 anys. Però una cosa està clara, l’11 de setembre (11S) de 2012 marcarà un abans i un després i no sabem quina serà la resolució final, però que la manifestació demanant la Independència de Catalunya ha traspassat les nostres fronteres, és clara i evident.

Aquest cap de setmana hem tingut la oportunitat d’estar a la Regió de l’Aquitània francesa, al costat de Burdeos a uns 600 quilòmetres de casa. En el decurs de la disputa d’un torneig d’hoquei patins amb tres equips de la Primera Divisió Francesa i tres equips catalans, es va disputar un partit entre una selecció de jugadors d’Aquitània i una selecció de jugadors catalans dels equips de l’Arenys de Munt, el Bell.lloc i l’Igualada.

El crit de guerra d’aquest grup de jugadors catalans va ser Independència i va rebre els aplaudiments dels espectadors presents. A 600 quilòmetres de casa, els francesos encoratjaven als catalans a lluitar per la seva independència i quedaven gratament sorpresos de com tanta gent havia sortit al carrer 11 de setembre a Barcelona i ho havia fet de manera cívica, festiva i pacífica.

La manifestació de 11S i la realitat del poble català ha traspassat fronteres i lluny de casa veuen amb bons ulls la possible Independència. Ens preguntem perquè i al mateix temps intentem buscar respostes en aquest racó de França i la resposta és clara: “Catalunya és un país seriós i competitiu i amb molt afany treballador, mentre que altres punts d’Espanya no és així”.
A fora ho veuen amb bons ulls. Ara cal continuar el camí i no parar de treballar. Si fa uns anys no podíem ser federals, ara algunes veus d’expresidents de govern espanyol diuen que podria ser. A qui volen enganyar??. Catalunya està present i molt present al món, el tarannà, el treball i la manera de fer, ho han fet possible.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2262/3-2-1...sortida http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2262/3-2-1...sortida Tue, 28 Aug 2012 03:00:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2262/3-2-1...sortida
Fins ara tot han estat bones paraules al davant i entrebancs pel darrera. Els que estimem l'Igualada Hoquei Club hi estem per això per amor i amb il.lusió. Els que només volen els càrrecs per figurar i aprofitament personal o empresarial s'acaben delatan ells mateixos. En moments difícils i complicats com els que ara ens toca viure, es veu veritablement les persones que fan les coses per sentiment i no pas per interés.

Un agraïment especial pels tècnics i els jugadors a més de delegats, fisios i metges que creuen en aquest projecte que avui comença a caminar i no estan aquí per diners. Sinó per sentiment i il.lusió.

El gran objectiu després del quart lloc de la temporada passada és mantenir-se a l'Ok Lliga entre els millors i gaudir jugant la Lliga Europea que feia quatre anys que el nostre equip no jugava. Ara que comencem, permetim fer una crida i demanar recolzament pels nostres joves jugadors en aquesta nova temporada.
Gràcies. I com diria un dels crits històrics del nostre equip: 'Pit i collons'.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2196/qui-rescata-els-ciutadans http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2196/qui-rescata-els-ciutadans Mon, 25 Jun 2012 03:00:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2196/qui-rescata-els-ciutadans
Si això és així, perquè no es demanen responsabilitats?.

Fruit de la mala gestió i de les ganes de guanyar molts diners d’uns quants gestors financers i també de molts polítics en determinats ajuntaments, comunitats autònomes, etc., que s’han gastat el que no tenien i ara qui ho paga tot això?

Però el govern que és de tots només ajuda als poderosos. Als bancs i caixes que ho han fet molt malament. I els pobres i indefensos ciutadans que han estat enganyats signant hipoteques a 25, 30 o 40 anys i que ara no poden pagar?. Desnonaments a tort i dret i a més a més han de continuar pagant el deute i s’han quedat sense pis. Això és normal?.

Perdoneu, i els pobres estalviadors que els han enganyat amb un bons preferents i que ara no saben on tenen els seus estalvis de tota la vida?. I aquí no passa res. No sabem com acabarà tot plegat, però fins que de veritat tothom no es tregui la “careta” i digui les coses pel seu nom serà molt difícil poder sortir d’aquesta delicada situació.

Els ciutadans, les famílies pateixen molt, però ni els polítics en general ni els responsables d’entitats financeres demostren tenir una mica de sensibilitat. Allò que avui li passa al meu veí, demà hem pot passar a mi o algú del meu costat. No podem fer una fugida endavant. Sinó fem res tots serem culpables del que passi en un futur no gaire llunyà. El nostre futur, el futur dels nostres fills i el futur dels nostres néts està en joc.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2161/la-marca-igualada http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2161/la-marca-igualada Mon, 28 May 2012 03:00:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2161/la-marca-igualada
IGUALADA ha estat durant dècades una ciutat amb una gran potencial industrial i humà. Capaç de ser una ciutat d’acollida i de rebre amb els braços oberts als immigrants que venien de fora. La gent d’Igualada de tota la vida, acostumen a ser els més agraïts, amb aquella gent que mostra compromís, treball i fidelitat.

Uns valors que amb el pas dels anys s’han anat perdent perquè cadascú ha anat a la seva i molts visionaris han cregut convenient que produir en un altre país amb mà d’obra més barata era molt millor. Possiblement per les seves butxaques i els seus negocis sí. Però tot són els diners?. I la qualitat del producte?.

Prefereixo clarament un producte fet a Igualada que costi 10 euros, que en un producte fet en un país asiàtic o africà i que només costarà 3 euros. Hi ha una dita castellana molt expressiva: 'Lo barato sale caro'. Si fem i produïm a Igualada i consumim a Igualada (i ho podem ampliar a Catalunya i Espanya) la nostra riquesa augmenta. Si som capaços de fer un bon producte i el sabem vendre a l’exterior podrem començar a recuperar l’economia.

Però mentre les grans empreses, també les d’aquí, s’emportin la producció a altres paísos, i aquí no tinguem mà d’obra és molt difícil que hi hagi consum. És una cadena, un peix que es mossega la cua. Entre tots hem de tornar a creure amb la marca IGUALADA, començant pel propi Ajuntament que hauria de “premiar” fiscalment a aquells empresaris que tenen el 100% de la seva producció a la ciutat i que donen feina a molta gent. I també afavorir la implantació de noves empreses que generin nous llocs de treball per una comarca que té un dels índex més grans d’atur.

Si realment tothom s’uneix i va pel mateix camí o si continuem cadascú mirant només el nostre hortet. D’aquesta situació serà molt difícil sortir-ne. Molts visionaris sempre diuen que l’any vinent s’acaba la crisi i comença la remuntada. Francament crec que no. I esperem que la cosa no vagi a pitjor. Pensem que la història és cíclica i es repeteix. El meu avi va comentar-me abans de morir en època de bonança ja fa molts anys:'fill el que més greu hem sap és que us tocarà viure una guerra com ens va passar a nosaltres'. Jo li vaig replicar que no passaria, però cada dia tinc més dubtes que la profecia es pugui acabar complint.

A casa nostra, hem de caminar plegats i creure’ns de veritat la marca IGUALADA, sinó el futur no ens gens esperançador.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2092/la-mona-de-pasqua http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2092/la-mona-de-pasqua Mon, 02 Apr 2012 03:00:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2092/la-mona-de-pasqua
Són moments difícils i complicats en tots els àmbits. L’altre dia un conegut empresari tèxtil feia una reflexió que avui vull fer meva (ja pagaré els drets de copyright). Si tu compres a casa meva, el teu veí també, amb tota probabilitat el teu germà tindrà feina a casa meva. Hem d’activar el consum de les coses fetes a casa, dominar i ser els millors en el mercat més proper. Si estem capacitats per fer un canvi de xip, possiblement tots plegats amb el nostre granet de sorra podrem donar-hi la volta a aquesta situació tant angoixant.

Però per creure en això, possiblement no hauríem de tardar molt en veure a molts gestors polítics i econòmics a la presó. Durant els anys de vaques grasses, molts han estat en tots els àmbits, els que han tingut la temptació de posar la mà a la caixa i endur-se allò que no els tocava. Molts gestors al capdavant d’empreses, administracions i entitats bancàries han dilapidat el que no existia i aquí no passa res. I el més fort de tot plegat és que molts d’aquests grans savis que no han sabut gestionar allò que no era seu, estan molt ben vistos i els seus amics polítics (que també han xuclat de la mamella) els tornen a col·locar en altres llocs argumentant que la seva experiència es bàsica per poder fer front a noves gestions ara en temps de crisi.

En definitiva, o tots plegats ajudem a canviar el sistema i que, qui la faci la pagui, o no sortirem mai d’aquest país, on la classe política no predica amb l’exemple en res.

Que vagi bé i que us provi la mona i les processors!!!

Bona Setmana Santa
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2016/la-cultura-del-set http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2016/la-cultura-del-set Mon, 06 Feb 2012 09:29:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/2016/la-cultura-del-set
Però amb el pas del temps, i en el món de l’esport i de la vida en general no és una excepció, sense la cultura del SET (sacrifici, esforç i treball) és molt difícil poder aconseguir reptes, objectius o èxits. Com si fos ahir avui encara recordo una conversa entre el meu avi i un germà marista (burgalesos tots dos aquí a Igualada) que parlaven de les seves vivències i dels esforços realitzats després de la guerra per poder sobreviure.

D’aquella conversa i del que vaig aprendre a casa dels meus avis i dels meus pares és que sense SACRIFICI, ESFORÇ i TREBALL no s’aconsegueix pràcticament res. Un moment determinat pots tenir un cop de sort que et doni molt, però sinó ho valores en la seva justa mesura també ho pots dilapidar i perdre en un instant.

En qualsevol àmbit de la vida, si tu et sacrifiques, t’esforces al màxim i treballes tot el que pots i una miqueta més algun dia pots aconseguir aquell repte o aquell objectiu pel qual has decidit aplicar la cultura del SET. Venen anys difícils i complicats i si tots plegats no ens apliquem aquesta cultura del SET ho tindrem fotut, molt fotut per intentar sobreviure en aquest món. Una cultura del SET que tampoc et garanteix res, però si ho intentes, t’esforces i treballes tens moltes més opcions de sentir-te realitzat i cofoi, tot i que moltes vegades no aconseguir allò que un s’ha proposat fa pensar que engegar-ho tot a dida ho pot solventar.


]]> http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/1976/la-cultura-de-lesport-i-de-lesforc http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/1976/la-cultura-de-lesport-i-de-lesforc Mon, 09 Jan 2012 09:15:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/mburon/blog/1976/la-cultura-de-lesport-i-de-lesforc
La dura i crua realitat ens diu que els clubs i entitats esportives hem de sobreviure dels nostres socis i esportistes que són el nostre principal actiu. Una realitat que també ens diu que a Catalunya i Espanya hi haurà uns anys de caiguda en els èxits esportius si els dirigents no són capaços de fer una nova llei de mecenatge que permeti a les empreses patrocinar activitats esportives amb un gran benefici fiscal com ja passa en altres països.

També tocaria ara més que mai prendre nota i canviar la llei que no permeti als clubs federar jugadors/es abans dels 12 anys. En la primera etapa d'educació els nois i noies han de poder practicar el major nombre d'esports possibles i sempre estaran a temps de poder triar que volen practicar quan siguin més grans. Encara que pugui semblar que tirem pedres sobre la nostra pròpia teulada els jocs escolars s'haurien de revitalitzar i deixar als clubs la feina a partir dels 12 anys perquè moltes vegades un nen o una nena amb 3 o 4 anys no sap quin esport vol practicar i els pares acabem triant pels nostres fills.

I amb una bona base educativa i esportiva aconseguirem de veritat fer un bon treball de base que permeti als clubs i entitats esportives poder lluir en el món de l'esport federat amb el 95% de jugadors i jugadores de casa. Voler viure de l'esport a tots els nivells tornarà a passar a la història i tant entrenadors/es, com jugadors/es practicaran un esport per afició i no pas per compensació econòmica com succeïa en els orígens.

La vaca ja no dona i amb tot això qui també s'ha de posar les piles són les federacions esportives que mantenim els clubs i que encara no han tocat de peus a terra. Si fa tres anys que els clubs estem reduint i molt les despeses i els pressupostos, només hi ha una partida que cada any s'incrementa i és la federativa que també porta implícita les despeses arbitrals.

Veurem si això ho veiem fet una realitat en un futur no gaire llunyà.
]]>