Blog Marina Llansana

Alguns aclariments sobre la Llei de Vegueries

Marina Llansana — Sat, 06 Feb 2010 12:50:00 +0100

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana el projecte de llei de vegueries que ens permetrà definitivament deixar enrere la divisió administrativa espanyola. Les diputacions es convertiran en Consells de Vegueria, de tal manera que se simplificaran les capes administratives (a més de suprimir les diputacions també es replantegen els Consells Comarcals) i amb això aconseguim reduir la despesa, simplificar l’administració i apropar-la als ciutadans. La llei és important perquè és una llei estructural, de país.

Les reivindicacions territorials –legítimes- han enfosquit les virtuts d’aquesta llei, que ha estat envoltada de dubtes que sovint no han trobat resposta. Des de l’Anoia la confusió que han generat sempre les vegueries encara ha incrementat més amb la decisió del Govern, i no és estrany. L’alcalde d’Igualada Jordi Aymamí s’ha aferrat sempre a defensar una possibilitat inexistent: la Regió 1, que ni el govern Montilla contemplava, ni els experts recomanaven ni el territori (ajuntaments, entitats, consell comarcal) no veia bé. Per contra ERC a l’Anoia ha defensat formar part d’un territori on pugui tenir veu pròpia, on l’opinió dels anoiencs no quedi diluïda –com passaria a la regió metropolitana, on el pes demogràfic dels anoiencs és d’un escàs 2 %- on tinguem veu i vot. Per això el projecte Penedès és una oportunitat per a l’Anoia, perquè més enllà de les raons i vincles històrics que ja s’han explicat, nosaltres hi serem des del primer moment i ens ho podrem sentir nostre.

Tot i que la llei aprovada ara pel Govern no inclou la Vegueria Penedès sí que inclou la possibilitat de crear-la. L’article que ho recull, per expressa voluntat d’Esquerra, deixa clar que hi haurà tres mecanismes per crear una nova vegueria i qualsevol dels tres és vàlid: per acord del govern, per acord del Parlament o bé a proposta del territori, de dos terços dels municipis interessats.

És una llàstima que representants de la Plataforma per la Vegueria Pròpia (PVP) i algun mitjà de comunicació anoienc s’hagin precipitat a fer lectures i interpretacions que partien d’una versió anterior a la llei, documents que han circulat i que no tenen cap validesa legal. Les primeres declaracions de la PVP als mitjans es referien a una d’aquestes versions antigues i per això deien que “per crear la vegueria caldran els dos terços del Consell de vegueria de l’àrea metropolitana de Barcelona”. Això és fals.

L’article 4 de la llei aprovada pel Govern diu:

Article 4. Legitimació per a la proposta de creació, modificació i supressió de vegueries

1. La creació, modificació i supressió de vegueries, ha de ser aprovada mitjançant una llei del Parlament.

2. Estan legitimats per proposar la creació, modificació i supressió de vegueries exclusivament el Govern de la Generalitat, els diputats i els grups parlamentaris de conformitat amb allò establert al Reglament del Parlament de Catalunya, i les vegueries i municipis que en cada cas correspongui, d’acord amb allò que s’estableix a l’article 6.

I l’article 6, que es refereix exclusivament a la via de proposta del territori, diu:

Article 6. Creació, modificació i supressió de vegueries a proposta de municipis i vegueries

1. La proposta de creació i supressió de vegueries, requereix el consentiment exprés de dues terceres parts dels municipis que l’haurien de constituir, o bé dues terceres parts dels municipis afectats, que en ambdós casos han de representar, com a mínim, dues terceres parts de la població de la vegueria.

2.La proposta de modificació del territori veguerial l’exerceixen les vegueries interessades. L’òrgan plenari dels respectius consells de vegueria ha d’aprovar la proposta de modificació per dues terceres parts del nombre legal dels seus membres.

A l’Anoia els municipis s’han expressat clarament, a través dels seus Ajuntaments. Si tenim en compte que hi ha 7 municipis que formaran part de l’Alta Segarra amb capital a Calaf i formant part de la Catalunya Central, la resta dels municipis de l’Anoia han parlat clar: dels 26 municipis, 23 han aprovat la moció a favor de la vegueria Penedès, i també ho ha fet el Consell Comarcal de l’Anoia. Els percentatges a la resta de les comarques del Penedès (Alt i Baix Penedès i Garraf) encara són superiors, de manera que es compleixen de llarg els dos terços requerits per la llei.

Si no s’hagués acceptat, per part de PSC i ICV, flexibilitzar les condicions per crear una nova vegueria, Esquerra no hauria impulsat aquesta llei. I si la del Penedès encara no es recull al mateix nivell que les altres és perquè les set vegueries previstes a la Llei ja són àmbits funcionals i disposen de serveis territorials dels diferents departaments de la Generalitat des de fa temps. L’àmbit Penedès, en canvi, tot just s’està debatent al Parlament i tot i que es podria aprovar el proper mes de maig encara està, per tant, en una fase anterior a la resta de territoris.

És cert que m’hauria agradat veure ja la vuitena vegueria en aquest projecte de llei. Però no tinc cap dubte que amb aquesta llei hi estem més a prop que mai.

La política-ficció de CiU

Marina Llansana — Thu, 28 Jan 2010 12:38:00 +0100

Malgrat el vídeo pseudoèpic d’abraçades, petons i encaixades de mans al camp de batalla amb que CiU s’ha gastat el pressupost de precampanya, la realitat és ben diferent. CiU no predica amb l’exemple quan, en lloc d’unir esforços amb les forces catalanistes, trenca el consens i decideix votar en contra de la Llei de Consultes Populars que està a punt de ser aprovada al Parlament de Catalunya.

Sí, costa d’entendre, però CiU ha anunciat que no hi donarà suport, i amb aquesta decisió es quedarà amb PP i Ciutadans oposant-se a la llei que ens ha de permetre convocar els ciutadans a les urnes per demanar-los què pensen dels temes que els afecten, ja siguin aspectes quotidians o el seu futur del seu país.

En ple debat sobre el Dret a Decidir, mentre assistim a una autèntica mobilització ciutadana amb les onades de consultes als municipis catalans, davant els estudis i informes presentats per entitats com el Cercle d’Estudis Sobiranistes, malgrat les enquestes que diuen que cada vegada són més els ciutadans que veurien bé un referèndum d’autodeterminació, CiU fa prevaldre el seu interès suprem de desacreditar l’actual Govern a deu mesos de les eleccions. La tàctica electoral passa, un cop més, per davant dels interessos nacionals.

L’estratègia de CiU de fer naufragar la Llei de consultes ve de lluny. Primer van assegurar, convençuts, que el Govern no aprovaria la llei perquè el PSC ho impediria, però no va ser així i el Govern la va aprovar. Després van assegurar que no es tramitaria al Parlament, però la ponència ja ha elaborat el dictamen. Ara, per oposar-s’hi, argumenten que la llei és poc ambiciosa perquè només regula els referèndums, i no els altres instruments de consulta popular previstos a l’Estatut: les enquestes, audiències públiques i fòrums de participació. No cal pas una llei que reguli les enquestes i els fòrums! En canvi, sí que és imprescindible que els referèndums tinguin una llei que els reguli.

Més enllà d’aquesta excusa –intranscendent- si aquesta llei té una mancança no és pas aquesta sinó el fet que, obligatòriament, s’hagi de requerir l’autorització de l’Estat. I si això passa és perquè s’ha hagut de desenvolupar la llei en el marc d’una Constitució (que ERC no va recolzar mai a diferència de la resta de forces polítiques catalanes) i d’un Estatut pactat a la Moncloa entre Mas i Zapatero (al qual Esquerra també es va oposar). El pacte Mas-ZP va suposar, entre altres retallades, la inclusió d’una frase a l’article 122 de l’Estatut (“salvant el què disposa l’article 149.1.32 de la Constitució”, és a dir: l’autorització de l’Estat) i en què es va suprimir la Disposició Addicional Tercera del text aprovat pel Parlament, que preveia en el seu apartat 1.D el traspàs a la Generalitat de “l’autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum”.

Amb les mancances que pugui tenir, la Llei de consultes proposada pel Conseller Ausàs és l’única via legal per convocar referèndums legals. I per posar contra les cordes el Govern de l’Estat. Felip Puig demanava fa uns mesos utilitzar aquesta llei per reaccionar a una possible sentència adversa del TC. Artur Mas es mostrava partidari d’exercir el Dret a Decidir en l’àmbit econòmic i el d’infraestructures fa tot just tres setmanes. Com pensen fer-ho? I les preguntes inquietants continuen: s’oposarà també CiU a la llei del cinema? O serà capaç d’aparcar, almenys per un moment, la tàctica electoralista de desgast al Govern i aprovarà la llei que farà justícia a la nostra indústria cultural i serà l’avenç més important de la nostra llengua els últims 30 anys?

I encara una darrera pregunta: si Convergència i Unió ha decidit trencar el consens en les lleis catalanistes (Acollida, Consultes Populars, Vegueries, Cinema..) per què fa un vídeo proclamant la unitat? Estem avisats; a les pel·lícules de CiU qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Article publicat al www.tribuna.cat

La televisió pública, amenaçada

Marina Llansana — Sun, 10 Jan 2010 20:32:00 +0100

Una altra mala notícia arriba del Congrés espanyol: l’aprovació de la Llei de l’Audiovisual, una autèntica LOAPA audiovisual i un exemple claríssim de fins a quin punt els interessos dels grans operadors privats espanyols condicionen les polítiques públiques del Govern de l’Estat.

És una llàstima que els legisladors no hagin entès que una empresa de comunicació no és només un negoci sinó que també ofereix un servei cultural i que, per tant, ha de rebre un tracte diferenciat de la resta d’empreses. Mentre en d’altres països s’intenten aplicar les normatives europees que preserven les empreses de comunicació dels mers interessos econòmics perquè consideren que han de ser els garants de la llibertat d’informació i el pluralisme, aquí l’executiu espanyol considera l'audiovisual un negoci més. La nova llei aprovada al Congrés limita la capacitat econòmica de les televisions públiques i, per tant, els impedeix oferir una oferta atractiva i de qualitat a la ciutadania, fet que accentua el desequilibri de condicions per competir en el mercat i ho fa a favor del potent sector privat, l'únic beneficiat amb la mesura.

Tampoc s'ha introduït cap mecanisme nou per combatre les emissores pirates de ràdio i televisió malgrat que hi ha més de 200 emissores pirata a Catalunya i prop de 3.000 a l'Estat. Cap partit va donar suport a l’esmena que Esquerra havia presentat d’acord amb l'Associació Catalana de Ràdio i de l'Associació Espanyola de Ràdios Comercials que plantejava una formula eficaç per combatre aquest fenomen. En aquest tema, tot continuarà igual, sense solucions.

La llista de greuges continua; la llei també menysté qualsevol altra llengua que no sigui la castellana. Obvia qualsevol reconeixement de les altres llengües de l'Estat i consagra un model basat exclusivament en l'espanyol. La llei no preveu cap mesura efectiva d’impuls i reconeixement de la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat, ignorada per les televisions privades estatals (i en part també històricament per les públiques).

I per acabar-ho d'adobar, la llei potencia únicament el sector audiovisual que gravita a l'entorn de la capital espanyola en detriment del potent sector audiovisual català; la llei atorga tots els avantatges als operadors televisius ubicats en l'àrea de Madrid i molt concretament en favor d'algunes les empreses allí instal·lades. Això pot trencar definitivament el ja fràgil equilibri entre el sector públic i el privat i arraconarà les productores independents catalanes. I tot plegat amb el sorprenent suport de CiU.

Què passarà amb TV3 si aquesta llei s’acaba aplicant a les televisions autonòmiques? La resposta és molt senzilla: que Televisió de Catalunya es podria afeblir, i molt. Perquè aquesta llei és sens dubte, l'inici del desballestament del sector públic de comunicació per liquidar el model mixt de finançament públic-privat, imprescindible si volem una televisió catalana de masses i competitiva. Televisió de Catalunya no es pot permetre quedar-se sense publicitat com la llei ha obligat a fer a Televisió espanyola. Amb els migrats pressupostos del Govern de la Generalitat –encara sotmès a un importantíssim dèficit fiscal- no es podria compensar la supressió dels ingressos que ara dóna la publicitat i això convertiria la televisió pública nacional en la més pobra i afeblida del panorama audiovisual.

Hi ha motius per patir; els inspiradors-promotors de la nova llei, en connivència amb el PSOE i CiU, després de felicitar-se públicament per la nova normativa es van afanyar a reclamar que s'estengui a l'àmbit autonòmic per impedir que, entre d'altres, TV3 pugui continuar tenint ingressos publicitaris.

Si bé CiU ha pretès vendre a l’opinió pública la idea que, a canvi del suport a la Llei, el PSOE ha fet una concessió respecte la recepció de TV3 al País Valencià, res més lluny de la realitat: el PSOE han pactat una clàusula que no és cap novetat —ja era vigent— i que no resol ni molt menys garanteix la recepció de TV3 al País Valencià. En aquest sentit el text pactat no aporta res de nou. La Llei del tercer canal de televisió vigent des de 1984, diu literalment que "les comunitats autònomes podran celebrar convenis de col·laboració per a permetre l'emissió d'un o diversos programes de la seva televisió autonòmica en l'àmbit geogràfic d'altres, sempre que els espais radioelèctrics corresponents als seus àmbits territorials siguin limítrofes i que utilitzin les freqüències que tinguin assignades". O sigui que PSOE i CiU han escenificat una enganyifa, com ho demostra que fa uns mesos els governs català i balear ja van fer un conveni de reciprocitat sense necessitat de disposar de l'autorització de l'Estat.

En definitiva, el Congrés ha aprovat un Llei que afebleix el sistema audiovisual públic, que fa servilisme amb els interessos –legítims- dels lobbies privats, que consagra el centralisme de Madrid (en un sector en que Catalunya és potentíssima), que envaeix competències autonòmiques, i que pot arribar a posar en perill els ingressos –i per tant la qualitat- de TV3. Una llei impròpia d’un govern espanyol que es definia d’esquerres (on s’ha vist un govern d’esquerres que menystingui així el sector públic?) i defensor de l’Espanya plural. A aquestes alçades, és obvi que ja ningú no s’ho pot creure, ni tan sols aquells que ho predicaven.

Article publicat a El Mundo diumenge 10 de gener

Bateig 2.0

Marina Llansana — Thu, 17 Dec 2009 19:55:00 +0100

Arribo tard, sí. I això que ja fa temps que sóc conscient que els Blocs i les xarxes socials a internet són eines útils -a aquestes alçades hauria de dir bàsiques- per fer política. Però he defugit sempre la temptació llaminera de fer un Bloc per "cobrir l'expedient" o per obtenir uns beneficis immediats en campanya electoral. Encara que pugui semblar un contrasentit o una mera justificació puc dir que si no he tingut un Bloc fins ara ha estat perquè m'ho he pres molt seriosament. Per això l'engego ara que m'he fet el propòsit de mantenir-lo viu (tant com m'ho permetin les escasses 24 hores que té el dia) i perquè m'ha costat temps entendre que val la pena vèncer el pudor i la vergonya d'haver de parlar d'un mateix perquè a canvi se n'obté un benefici molt valuós: poder expressar-se directament sense filtres ni altaveus mediatitzats, poder opinar dient "jo penso" i no pas "el meu partit pensa" i, el més important, poder-ne rebre les respostes, els comentaris, les crítiques. Cada vegada som més els que entenem que aquesta és la nova manera de fer política.
Agraeixo als companys de l'Anoiadiari.cat que, amb la seva sana insistència m'hagin empès a fer el salt i al mestratge del company Ernest Benach que sempre va un pas endavant. Espero estar a l'alçada!