CiU permet la tramitació de la proposició de llei de balances fiscals i reivindica un canvi de model: “Sabem quin és el camí del pacte fiscal, ara ens cal emprendre’l quants més millor”  

Convergència i Unió ha votat en contra de les esmenes a la totalitat presentades per PP i C’S a la Proposició de llei que reclama la publicació anual de les balances fiscals i ha permès que segueixi la seva tramitació al Parlament de Catalunya. Maria Senserrich, diputada de CiU, ha afirmat que l’objectiu “és fer un exercici de transparència” i de “justícia” i ha reivindicat que “la publicació de les balances fiscals passi de ser un fet extraordinari a un fet totalment normalitzat”. La diputada nacionalista ha denunciat que “l’origen del dèficit fiscal de Catalunya és el tractament injust que s’ha vingut donant històricament” i ha reclamat “un canvi de model”. “Sabem quin és el camí del pacte fiscal, ara ens cal emprendre’l quants més millor” ha conclòs.

En la seva intervenció a la cambra catalana, Senserrich ha afirmat que “les dades són objectives i parlen per sí soles” i això “ens ha de dur a reflexionar sobre si es pot seguir escanyant la gallina dels ous d’or”. I és que, tal com ha explicat, Catalunya aporta el 19’25% d’ingressos de l’Estat i rep el 14’40% de despesa. Per tant, “l’origen del dèficit fiscal és el tractament injust que s’ha vingut donant històricament, amb un dèficit fiscal del 8’3%, o el que és el mateix 16.500 milions d’euros, 2200 euros per cada català cada any”.

La diputada de CiU ha denunciat que “el principi d’ordinalitat s’està incomplint amb total impunitat”. Així doncs, Catalunya és la tercera en el rànquing de capacitat fiscal però passa a la vuitena en recursos rebuts. “Després de ser solidaris som més pobres que aquells que reben la nostra solidaritat” ha continuat Senserrich, “és insostenible”. “S’ha de ser solidari? Sí, però això no ens ha de fer més pobres” ha afegit.

Finalment, la diputada nacionalista ha reivindicat “un canvi de model” i ha assenyalat que la proposta de CiU es basa en 4 punts: “relació bilateral amb l’Estat, recaptació de tots els tributs, llei de pacte fiscal i quota de retorn”. Sobre aquesta quota, Senserrich ha indicat que “ningú no ho discuteix, el que discutim és el topall i els límits”. 

El concert en memòria de la soprano Montserrat Figueras ha estat un d’aquells actes que m’han marcat per sempre.

Una combinació de música i silencis, en aquest gran edifici gòtic, envoltaven l’ambient d’emocions contingudes, tristesa sí, però també de reconeixement per la cantant, l’esposa, la companya, la mare...

El Cant de la Sibil·la interpretat per la mateixa cantant, en un enregistrament, i per La Capella Reial de Catalunya dirigida per Jordi Savall va fer que a les parets de la Basílica s’omplissin d’amor i tendresa.

El concert va transcórrer amb una gran solemnitat. I al final quan en Jordi Savall, l’Arianna i en Ferran Savall van pujar a l’escenari per dirigir-nos unes paraules, es podia veure als seus rostres el buit que els hi havia quedat, però al mateix temps com de feliços eren d’haver pogut estar al costat de la Montserrat.

I així ens ho van transmetre, tal i com van dir una persona mort quan se l’oblida, la Montserrat no morirà mai...

Finalment després d’ escoltar de veu de la cantant la cançó popular catalana La mare de Déu, es va produir un espontani i llarg aplaudiment, on tots vam poder deixar anar les nostres contingudes emocions...