http://blogs.anoiadiari.cat// Fri, 16 Jul 2010 16:49:00 +0200 ca http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1161/google-mostra-com-a-resultat-de-cerca-pedofilos.com-quan-busques-per-la-paraula-vatican http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1161/google-mostra-com-a-resultat-de-cerca-pedofilos.com-quan-busques-per-la-paraula-vatican Fri, 16 Jul 2010 16:49:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1161/google-mostra-com-a-resultat-de-cerca-pedofilos.com-quan-busques-per-la-paraula-vatican
Durant el dia d´avui quan feies una cerca a Google, podies veure que Google posava com a resultat número ú de cerca, la web de "pedofilos.com". L´Esglèsia catòlica porta temps batallant perquè no se l´associi amb el terme "Pederastes i derivats" i totes les seves campanyes poden haver estat inútils per un forat de seguretat a la seva pròpia web, que hauria permés algú començar a posicionar la web de pedofils desde el mateix vaticà.

La pregunta del dia és: "com algú ha pogut conseguir enganyar l´algoritme de Google col.locant com a primer resultat de búsqueda la web de "pedofilo.com" quan busques en angles "vatican" (vaticà), tal i com es veu a la imatge:



La noticia està donant la volta a internet i corre per tots els portals, sobretot per tots aquells que es dediquen al seo. A meneame s´està generant molta conversa al respecte i apunten com una de les causes que la web del Vaticà podria haver estat hackejada i des d´ella es podrien haver aplicat redireccions 301 cap al domini "Pedofilo.com", de forma que la pàgina "pedofilo.com" pot tenir molta més rellevància que qualsevol altre del vaticà.

Internet és un mitjà plural, però també perillòs. Tenir un hosting segur i gent que se´n preocupi i ocupi és realment important. També és important no tenir enemics i cuidar la teva imatge i per tant estratègies per cuidar la teva imatge e intervenir quan calgui. I el que has de fer és no quedar-te plegat de mans i estar preparat per reaccionar.

Sino la noticia dona la volta al món i en qüestió d´hores aquest missatge s´escampa per tot el món.

D´entrada segur que Google segur que modifcarà aquest resultat, perquè és ofensiu i perquè d´entrada podria tenir problemes molt greus amb el Vaticà, perquè s´està mostrant un atac greu a la imatge de la esglèsia catòlica, mostrant aquest resultat. Però l´esglèsia catòlica també haurà de variar la seva estratègia a internet, ja que si han sofert un atac dins del seu portal, hauran de treballar la seguretat del seu sistema.

Si jo fos l´esglèsia catòlica i mentre aquest resultat continua vigent faria inmediatament una campanya d´adwords per reduir la visibilitat del primer resultat de cerca de seo. Si tingués tres anuncis de ppc, almenys aquest anunci ja passaria a ser el 4rt de la llista. Apart, enviaria un mail a google i començaria a redreçar les direccions 301 que hagin estat manipulades i començar a treballar el posicionament per la paraula clau Vaticà. No fos cas que, això no fos l´únic ni l´últim atac.

Protegir la teva marca a internet és important. Tal com ho és a nivell personal, o a nivell d´empresa fora d´internet. I si per l´esglèsia és tan important allunyar la seva imatge dels casos de "pederastia" i d´altres acusacions que ha rebut en els darrers temps, també haurà de posar-se les piles en internet i haurà d´invertir en internet per protegir-se i defensar millor la seva imatge, perquè els acaben de marcar un gol per l´esquadra d´època.





]]> http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1156/lynce-i-els-56-000-a-la-manifestacio-de-lestatut http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1156/lynce-i-els-56-000-a-la-manifestacio-de-lestatut Thu, 15 Jul 2010 11:06:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1156/lynce-i-els-56-000-a-la-manifestacio-de-lestatut El passat dissabte vaig anar a la manifestació contra l´estatut de la mà d´omnium cultural, a qui per cert felicito per la magnífica movilització ciutadana. Una movilització ciutadana no només al carrer, sino també a internet, en la mega manifestació 2.0, que de fet va començar durant dies abans a xarxes socials com facebook i twitter a mode de difusió i revolta, incitant a la participació massiva del poble. No va dir en Benach a Igualada que la política 2.0 encara no és una realitat i no serà decisiva en aquestes eleccions? No serà que no li saben treure partit? L´altre dia twitter i facebook van treure fum amb la mani, i de fet diria que les eleccions properes també es jugaran a la xarxa i els polítics que es posin les piles i sàpiguen treure´n partit tenen més opcions que la majoria...però tornem al tema lynce...

Mai havia assistit a una manifestació d´aquell calibre. He anat a manifestacions i n´he vist per televisió, però crec que aquesta ha estat la més espectacular de la història de Catalunya.

Vaig poder arribar a plaça Tetuan, prop de la fi de la manifestació, cap a les 8 i va ser per aquelles vores on vaig poder conectar-me a internet per primer cop. Quin suplici!!!

Els mitjans de comunicació donen dades d´assistència a les 8

El primer que vagi fer va set anar a les webs dels diaris espanyols: Elpais.es, Elmundo, libertaddigital…i tots treien en portada l´èxit rotund de la manifestació, amb xifres de la guàrdia urbana que superaven el milió cent mil de participants. Espectacular!

El meu primer pensament va ser d´astorament, perquè precisament la guàrdia urbana sol fer recomptes molt a la baixa, sobretot quan es tracta de la causa independentista. El poble català havia respost, estava viu.

Al tornar a Igualada amb l´autocar d´Omnium podia veure les cares de la gent, molt d´ells gent gran de la comarca, amb una alegria i un somriure als llavis que feia goig de veure. De cop i volta ens haviem donat compte els que estimem aquest país i les seves tradicions que erem més i més forts del que pensàvem i el Tribunal Constitucional havia ajudat a obrir ulls i unir a molts sectors del catalanisme, del nacionalisme i de l´independentisme.

Comença el ball de xifres: els mitjans espanyols canvien les estimacions per primer cop
L´alegría pero va durar poc. Que va ser el primer que vais fer en arribar a casa? Conectar-me a internet. Tenia ganes de llegir la crònica i les reflexions d´uns i altres sobre la manifestació. Vaig començar pel nostre diari comarcal estimat, l´anoiadiari, i vaig prosseguir navegant pel directe.cat, per l´avui, el periodico i la vanguardia. Tots coincidien: èxit rotund i més d´un milió de manifestants segons la Guardia Urbana i 1,5 milions segons l´entitat organitzadora: Omnium.

Després de llegir les reaccions de la gent, vaig decidir entrar a twitter per repassar les opinions de la gent que massivament havia opinat sobre el desenvolupament de la manifestació i és on realment vaig quedar-me astorat amb el que llegia sobre les xifres d´assistents..

Un usuari de twitter explicava que Elpais.es re-escrivia la seva crònica i que xifrava l´assistència  la mani en tan sols 56,000 ciutadans. Els meus ulls no podien creure el que veien i vaig decidir visitar la portada de diari Elpais.es. Un diari que se suposa un dels més seriosos a nivell estatal i europeu no pot cometre aquests errors, malintencionats o no, de judici de valors.

Elpais.es justificaba el canvi de titular en un teletipus enviat per l´agencia efe, qui havia encarregat un estudi sobre l´asistencia a la manifestació a l´empresa anomenada Lynce. Curiòs el tema. Sobretot venint de l´agencia efe, qui se suposa també com una empresa rigurosa en la difusió de noticies serioses.

Que és Lynce?

Qui són aquests de Lynce? I a què es dediquen? Es presenten com una empresa que es dedica a mesurar aglomeracions a través d´un mètode infal.lible capaç de capturar el nombre de manifestants a través de diverses fotos preses en un moment de la manifestació. Interessant, sobretot perquè personalment,  a nivell professional em dedico també a la medició d´audiències però a internet, hi entenc força i ser que el mètode utilitzat si no es riguròs perd tota la credibilitat.

El mètode que utilitza Lynce per mesurar manifestacions
Lynce basa totes les seves estimaciones d´audiència en un estudi del metres quadrats que ocupa tot el recorregut de la manifestació, multiplicat per la densitat de població aplicable per metre quadrat, segons el que s´observa a les imatges que han tret previamente.

No vull entrar en càlculs de sobre si hi havia "x" kilòmetres quadrats de mani i 1 o 2 o persones per metre quadrat. Però si vull refutar i rebutjar el mètode i vull exposar quins són els punts que fan perdre tota la vericitat a Lynce en les seves dades i que li haurien de costar la rescissió del seu contracte amb Efe, per la evident distorsió de les dades presentades.

Les contradiccions i falsedats del mètode emprat per lynce

1) L´hora en la que es van fer les fotografíes aeries. Lynce explica que va fer les fotos a les 8 i mitja. La manifestació va començar a les 6 i es va dissoldre a les 8. Queda clar que quan Lynce comença a fer els càlculs, la festa ja havia acabat. Així que això es com si jo surto a comptar la gent que celebrava la victòria d´espanya a la rambla d´igualada però ho faig a les 7 del matí. No es gaire coherent, no? Probablement a aquella hora ja no hi ha ni el 5% del nombre de persones que estaven celebrant la victòria aquell dia. Ja només per això l´estudi ja perd tota la seva credibilitat.  Una empresa seriosa i professional no pot presentar un estudi d´audiència basat en un criteri incorrecte, com és mesurar l´audiència quan la manifestació ja no existeix.

2) L´estudi es basa en un càlcul de recorregut que compta els manifestants per densitat per metre quadrat com si haguessin estat estàtics durant tota la manifestació. Com si ningú s´hagués mogut. És cert que molta gent no es podia moure del Passeig de Gràcia perquè estava col.lapsat. Però analitzem perquè ho estava.
Principalment la gent que s´anava afegint a la manifestació es col.locava o bé en carrers adjacents o bé per davant de la comitiva on hi havia montilla. Provocant així cada vegada que la gent entrava al passeig de gràcia i avançava cap a tetuán, de forma tan desmesurada, que la comitiva amb montilla al capdavant no podia avançar cap metre.
Calculem quanta gen va poder passar per davant de montilla durant almenys dues hores, per tal que la Comitiva no pogués fer ni un pas endavant i calculem també la quantitat de gent que desfilava rambla avall per arribar fins a catalunya i d´alli cap a tetuan per la gran via entre les 6 i les 8.

Hi va haver moviment continuu de gent, amunt i avall, d´esquerra a dreta, de manera tan brutal, que tot el passeig de gràcia estava totalment col.lapsat sense possiblitat de fer un pas al front. Pensem en tota aquella gent, moltíssima, perduda pels carrers adjacents que ja cansada d´esperar i no moure´s va abandonar. Pensem en aquella gent que arribava tard i veia el centre tan col.lapsat i tant impossible d´entrar, que ja ni es va incorporar a la mani i va estar ocupant bars de carrers adjacents. Es veien estelades a molts quilòmetres a la rodona i aquests no havien vingut precisament de rebaixes.

A partir d´aquí podriem extreure noves dades, tan de kilòmetres quadrats, com de quilòmetres quadrats recorreguts, com de densitat per metre quadrat.

3) Van desplaçar-se a barcelona més de 40,000 persones en autocars, tant d´omnium cultural, com de CIU, com d´ERC, com d´altres entitats. Això sense comptar els milers de ciutadans que van assistir en cotxes particulars (era un continu veure desde l´autocar cotxes amb estelades anant cap a barcelona) i sense tenir en compte tampoc tota la gent que es va desplaçar en transport públic desde les rodalies de barcelona i dels mateixos habitants de barcelona. Ja només aquests sumen molts més que els potencials 60,000 ciutadans que segons lynce es van manifestar a barcelona.



El país torna a caviar de titular: rectificar per no fer el ridícul, o continuar fent-lo.
Les fotografíes no enganyen i la redacció de Elpais.es es va adonar-se que les dades no quadraven i que s´estava fent el ridicul. Elpais.es va treure llavors un article explicant el ball de xifres i argumentant la seva posició, dient que no es creien a Lynce, però que tampoc es creien a la guàrdia urbana i que xifraven l´assistència a la manifestació entorn al mig milió de manifestants.

La pregunta era. Carai! Ara tots som experts en medició de manifestacions! Elpais.es també té els seus experts de la nit al dia i ara resulta que ells també poden calcular el nombre de manifestants.

Elpais.es va fer el ridícul. Van voler rectificar tard i malament. La sortida més digne hagués estat acceptat, com sempre es fa, la xifra de la guàrdia urbana i en comptes de parar-se a debatre sobre les xifres, reflexionar sobre el perquè de la manifestació.

Els diaris del PP ara si que creuen en el mètode Lynce, quan els convé...
Però no van ser els únics. Elmundo, libertaddigital, i tota l´extrema dreta espanyola van cometre errors semblants. A les 8 i mitja tots apuntaven les xifres ofertes per la guàrdia urbana i despres van apuntar-se al "efecto lynce".
Curiòs el cas de tots aquests diaris "peperos" perquè de fet fins a la data d´avui havien criticar de forma contundent a Lynce per l´estimació de calculs d´una manifestació que es va celebrar a madrid fa un temps, en contra de la nova llei de l´abort, organitzada per l´associació "pro-vida" molt propera a l´opus dei i l´extrema dreta.

Recordo que en aquells dies es parlava d´una assistència segons pro-vida de 2 milions de persones i de la guardia urbana la xifrava 200,000 persones. Lynce xifrava l´assistència en 32,000 manifestants. Tot i que no congrego en absolut amb els diaris d´extrema dreta, confesso creure´m més les xifres d´assistència de la guàrdia urbana, que les de Lynce. Sobretot perquè la capacitat de movilització de les organitzacions "pro-vida" a madrid és espectacular i al cèsar el que és del cèsar. I pràcticament els mateixos arguments que expliquen la poca coherència del mètode "Lynce " a la manifestació contra l´estatut, van ser aplicats versus la manifestació "pro-vida".

El que es curiòs però, i això ja obre un altre debat, és que els diaris como lmundo, abc, libertaddigital i larazon van continuar "erre que erre" donant suport a les tesis de Lynce, contradient-se amb l´actitud que havien tingut versus aquesta organització mesos enrera, catalogant-la d´absurda i de mentir.

D´entrada si acceptem el mètode Lynce l´hauriem d´aplicar a totes les manifestacions i re-escriure xifres i editorials i èxits de moviments socials.
A Barcelona per exemple les manifestations mes grans que es recorden son quatre: la de l´estatut del 79  a qui la majoria de gent gran que repetia l´altre dia admetia que va ser una mica menor que la d´aquest any, la manifestació contra la guerra que va ser una de les més sonades i espectaculars, la del Dret a Decidir i la de la mort de Miguel Angel Blanco. Cap d´elles va tenir un èxit tan brutal com la de dissabte. Si en aquell moment es van catalogar aquestes manifestacions com a històriques, potser que ara mateix posem la del dissabte al seu lloc, com es mereix.

No ho faran. No els interessa. De fet axil no és mes que un reflexe mes del que passa a l´Espanya del pp, una espanta que no és tolerant, que no escolta i a qui no li agrada la diversitat. I que quan li canten la canya o be prefereix mirar cap a un altre costat i dir que aquí no ha passat res o bé utilitza la mentida per negar l´evidència i rebaixar l´èxit de la protesta. Tot i que senyors, perquè una mentida sigui vàlida hauria de ser creible, i el mètode "lynce" senyors, no se´l creu ningú.

Això si....el dia següent tots els diaris anaven plens dels 75,000 espectadores que havien anat a veure la Roja a Maria Cristina, a Barcelona, segons les fonts de la Guàrdia Urbana. Aquí l´agencia efe no va demanar cap encàrrec de cálcul d´aglomeracions, ni cap diari va arribar a qüestionar si aquests 75,000 per regla de tres, podien ser tan sols 15,000. És clar, per quan es tracta de la Unidad de España o del PP no interessa...



]]> http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1143/sentencia-final-de-tribunal-constitucional-ladeu-al-catala-i-la-celebracio-de-la-seleccio- http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1143/sentencia-final-de-tribunal-constitucional-ladeu-al-catala-i-la-celebracio-de-la-seleccio- Fri, 09 Jul 2010 18:25:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1143/sentencia-final-de-tribunal-constitucional-ladeu-al-catala-i-la-celebracio-de-la-seleccio-
Un partit polític, el Partido Popular, és el causant del procés d´involucio del nostre auto-govern, no ens n´oblidem, però no l´únic culpable. Mentre el senyor Montilla es declara indignat amb la sentència, la senyora Carmen Chachón, es declara satisfeta amb el resultat del mateix. D´altres com Carles Cueva, del PSC de l´Anoia, al seu twitter se´l veu més preocupat i feliç per anar a veure la selecció espanyola el diumenge que de manifestar-se aquest dissabte.

Així són els socialistes. Els que converteixen la batalla de l´estatut en la batalla del bi-partidisme, en un PSOE vs PP. Mai saben que volen ni com ho volen, només no volen no molestar a ZP. Els socialistes ja ens han enganyat prou i ja n´hauriem d´estar escarmentats.

Adeu a la inmersió lingüística...hostes vingueren que de casa ens tragueren
Avui ´s ha fet pública la sentència i es més greu del que semblava. Adéu a la inmersió lingüística, tal i com clarifica La Vanguardia, ja que el castellà a l´ensenyament passa a tenir el mateix status que el català. En d´altres paraules com diu l´Avui, la inmersió lingüística trontolla. Que diran ara el socialistes? No deiem que només s´havia afectat el 95% de l´estatut? No diran res de res i ho justificaran, no sigui pas que ZP s´enfadi. ZP va per davant de Catalunya.

Aquesta sentència ve a dir que el "bliingüisme" s´ha acabat. A catalunya hem conviscut de forma excel.lent amb dues llengües, on veig clarísimament que els catalano-parlants hem sabut sempre aprendre i parlar tant el català i el castellà i els castellano-parlants, no fan, en la seva majoria (no tots!!) l´esforç d´aprendre el català i menys de parlar-lo. Ara, tal com ha sortit l´estatut, no l´hauran ni d´entendre si no volen. El bilingüisme que planejava el PP als 90 era fals i ara ja no és ni això. D´aquí a un temps, quan aneu per Vilanova i/o Montbui, ja tornarem a sentir allò de "háblaame en cristiano" ja que ara la llei els ho garanteix. Això és un daltabaix. 

El futur és tal com és: hostes vingueren que de casa ens tragueren...Si això no ho considereu greu....com diuen els notres veins: "apaga y vámonos"...

Si demà no som capaços de movilitzar-nos un bon grapat de catalans, millor que pleguem vel.les. Demà no hi hauria d´haver cap excusa: ni la platja, ni la mandra, ni la distància, ni res de res. Ens hi juguem un futur. Ens han donat una sentència que ataca a la forma en la que s´ha portat endavant aquest país amb el consens de tots.

Fart d´ERC i de CIU
Els polítics han suspés. Precisament l´onada de consultes sobiranistes és el clar exemple de que la ciutadania s´ha allunyat d´Esquerra últimament. Veurem que passa a les properes eleccions. Els partits han de saber veure més enllà del que pensen els seus militants i fer auto-crítica de debó. CIU va ser castigada fortament després de pactar amb el PP i ara genera molta desconfiança per part de l´electorat nacionalista-independentista, per por a que això torni a passar. La gent no vol a Montilla, la gent vol el canvi, tal com diuen les enquestes, però la gent no vol un govern CIU-PP.
Es hora que CIU i ERC, al meu parer, si són els partits que al final ens representen amb escons, es posin a treballar junts i deixin d´anar amb partits sucursalistes, que només veuen el món desde la òptica d´una guerra bipartidista entre PP I PSOE. La gent vol, sobretot després d´un estatut així, la gent exigeix que CIU i ERC i ICV (si ells volen, com al país basc) treballin agafats de la mà, lluny de partidismes i lluny de batalles personals. Amb un estatut així, necessitem un govern fort i que tingui les idees clares.

Catalans a favor de la selección
M´agradaria per finalitzar parlar d´aquells que es passen la setmana donant lliçons sobre a qui hem d´animar aquest diumenge a la final del mundial. No em refereixo als espanyolistes convençuts, que evidentment segueixen el que els dicta el seu cor. Em refereixo als que s´auto-anomenen catalans i catalanistes, alguns fins i tot nacionalistes i alguns d´altre farden fins i tot de ser independentistes.

Faig referència a aquells que cauen en la trampa de l´espanyolisme i diuen que van a favor d´Espanya, perque la selecció la formen els jugadors del barça. Aquest país està malalt, quan els mateixos nacionalistes primen animar a una selecció que ens NEGA participar en competicions internacionals, tan sols perquè hi juguen 7 barcelonistes. Recordeu que la comarca de l´Anoia és una de les que té més atur i que mentre vosaltres en nom d´aquests jugadors que cobren milions i milions, us llenceu a les xarxes de l´espanyolisme.

La imatge d´Igualada, com a ciutat molt espanyola..
Si algú de Madrid ve de visita a Igualada aquest dissabte estarà molt content i pensarà que Igualada és la ciutat més espanyola de Catalunya. Molts, abans de sortir al carrer i sumar-se a l´espanyolisme ranci i poc democràtic, haurien de pensar-se dues vegades els efectes de tot plegat. La gent que surt al carrer a Igualada, no només surt a celebrar la victòria d´Espanya, sino a fer una manifestació espanyolista en tota regla. Hi ha banderes pre-constitucionals, crits molt espanyolistes que solen cridar les joventuts del pp i l´extrema dreta espanyola. Al tanto, perquè tot el suport a la selección és interpretat desde Madrid com una forma de suport a l´espanyolisme i després se´ns pixen a la cara.

Catalans, igualadins, feu el que hagiu de fer, però tingueu en compte que ara mateix, i amb la sentència de l´estatut d´avui, tot gest compta, vosaltres sabreu en quin bàndol voleu ser, si en l´espanyol o en el català. Si voleu que Igualada sigui coneguda com una ciutat espanyolista o com una ciutat plural, catalana e integradora. Així que a l´hora de celebrar les victòries de la selecció, tirar petards i embolcallar-se entre banderes espanyoles, feu el que feu, sumareu cap a un costat o un altre.

Els que acusen de barrejar política i esport, són precisament els que porten anys fent-ho contra nosaltres..
Vull referir-me a tots aquells que ens acusen de barrejar política i esport per no donar suport a la selección española de futbol. Política és esport. I ho és desde el moment que la Federació Espanyola d´hoquei patins va fer mans i mànigues perquè la selecció catalana d´hoquei fos expulsada del comité internacional després d´haver guanyat el mundial B i quan estava a punt per competir en mundial A i enfrentar-se a Espanya. Aquells dies van ser esperpèntics i lamentables. Ex-jugadors de l´Igualada com Ivan Tubau i Jaume Llaverola van renunciar a jugar amb la selecció espanyola i van lluitar perquè poguessim tenir un equip internacionalment competint. Dos persones amb consciència, amb esperit de lluita, implicats amb les nostres aspiracions. No és fàcil fer-ho. N´hi ha d´altres que no els fa res sortir davant de tot Madrid a cridar "viva españa" com Xavi Hernàndez o d´altres com Puyol ser utilitzat com l´estandart de l´espanyolisme més caspòs. Per sort els ex-igualadins van tenir més dignitat i es van implicar en allò que 600,000 van demanar amb signatures.

No em val l´excusa de que Catalunya ha de ser un país per competir. Anglaterra no és cap país, Escòcia no és cap país, Gal.les no és cap país, Irlanda del Nord tampoc és cap país. Tots quatre conformen el Regne Unit, que si és el país. Per tant la fal.lacia espanyola cau. No només això, és fals que el Barça, ja que això té a molta gent preocupada, no pogués jugar a la lliga espanyola en cas de tenir selecció catalana. El Cardiff i el Swansea, juguen a la competició anglesa, com a membres de ple dret, perquè el país es el Regne Unit, un lloc on la pluralitat i la diversitat si compten i són reconegudes.

La fal.làcia d´animar a la selecció mentre no podem competir amb la nostre és equivocada. És que això passa perquè si? Passa perquè ells no volen. Llavors els hem d´animar a ells? Penseu-ho bé.
Política és quan el barça va a qualsevol camp d´espanya i el crit majoritari és sempre el de "es polaco el que no bote...Ara volem ser cul i merda amb aquells qui ens insulten perquè parlem un idioma diferent i tenim una cultura i tradicions diferent? Amb aquells que ens neguen el que votem al parlament i a les urnes? Desperteu catalans, que el futbol només és un entreteniment, però que els diaris espanyolistes utilitzen per quantificar el sentiment espanyol a catalunya...

Barrejar política i esport és quan un surt al carrer després d´una victòria d´espanya i canta el cara el sol, com ha passat a la Plaça Artòs de Barcelona cada vegada després d´un partit de la selección, o quant un grup de suporters espanyols canten "es polaco el que no bote, es" a Sants, o quan ultres espanyols a l´anoia, enmig de la fal.lera espanyolista canten cançons dignes de partits com España 2000 de l´ultra dreta espanyola. Fer política és quan els que es manifesten canten "hola, hola, hola, barcelona es española":..

Els diaris espanyolistes usen les celebracions de la roja per quantificar l´espanyolisme a Catalunya
Els diaris espanyolistes estan expectants a tots els que feu crits d´alegria i sortiu a celebrar la victòria i aneu amb aquests que van amb la rojigualada, per dir que els catalans ens sentim tots majoritàriament espanyols.

Dit tot això, allà vosaltres i les vostres conciències, per mi abans que un partit de futbol hi ha la indignació d´un país per davant. Veure i celebrar el futbol, és el més senzill, tenir consciència i tenir-la neta, és complicat. La qüestió està en les vostres mans...

Si fos per mi, tots els que anem a la mani de demà, al tornar penjaria la nostre bandera al balcó, així l´invasió de rojigualdas que problablement succeirà diumenge, podrà quedar ben pal.liat i deixarem ben clar, que ells fan més soroll, però nosaltres som majoria. Una senyera-estelada al balco, el dia que guanya la selecció. Aquesta és el meu lema.

Demà tots tenim un deure i és ser a la manifestació del 10 J...i el diumenge tots tenim la llibertat d´escollir si volem que desde Madrid ens vagin sumant a la seva causa espanyolista. El nostre futur, el de Catalunya i el d´Igualada, així com la nostre imatge i la nostre dignitat...només depèn de nosaltres...i nosaltres el començarem a escriure aquest dissabte i el diumenge.

Apa, comença el debat....la paraula és vostre....

]]> http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1077/lanoiadiari-els-mitjans-de-comunicacio-online-i-la-premsa-escrita http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1077/lanoiadiari-els-mitjans-de-comunicacio-online-i-la-premsa-escrita Wed, 02 Jun 2010 13:45:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1077/lanoiadiari-els-mitjans-de-comunicacio-online-i-la-premsa-escrita
I perquè tenia molta curiositat? Simple...al carrer , a la comarca de l´Anoia, sempre existeix la idea que els diaris de paper són molt més forts i tenen més presència i visibilitat entre els ciutadans. Això fa que directament institucions i empreses que volen posar anuncis, passin directament per la caixa dels mitjans de paper.

La Veu de l´Anoia i l´Enllaç són dos diaris amb tradició i molt bona reputació i han estat considerats com els líders fins la data d´avui. Desde que vaig descobrir l´Anoiadiari no tenia cap dubte que es convertiria en el principal mitjà de comunicació de la comarca. Perquè? Doncs mireu, una de les meves primeres experiències professionals va ser treballar al Grup Anuntis Segona mà. Una empresa en els seus inicis, que feia la seva difusió en paper: revistes i diaris de classificats.

Als anys 80,90 i principis del 2000 la difusió i la distribució en paper era la millor forma d´arribar als potencials lectors, i era un format publicitari excel.lent per a empreses i particulars que volien anunciar-s ´hi.

Ara bé, les coses han canviat. Avui en dia tenim internet, que esdevé el lloc on gairebé TOTS utilitzem per cercar coses, per llegir noticies, per comprar...de forma gradual internet s´està fent seu aquest espai, on de cop i volta, en comptes d´anar a comprar un diari en un quiosc, a internet en podem llegir 100 de forma gratuita.

Internet no ha de ser un perill, és una oportunitat!
Un dels sectors que més ha patit l´auge d´internet ha estat la premsa de paper. Internet obre les fronteres, et permet llegir la noticia actualitzada a qualsevol hora, i evidentment una edició de diari de paper no pot ja competir amb tot això. A més a més, la publicitat als diaris online és més barata i rentable, cosa que fa, que els anunciants desertin de la majoria de mitjans de paper.
Millor encara, tot el que es online, es pot mesurar, per tant cada persona que posa un anunci en un diari online, a més de saber el que paga i es gasta, pot saber quanta gent veu el seu anunci i quantes vegades, quanta gent fa clic sobre ell per veure més informació detallada, etc...

En un diari de paper no pots participar: vull dir, no pots comentar, no pots dir-hi la teva. La gràcia del diari online, és que el fem entre tots, uns posant noticies, altres proposant-les i d´altres comentant-les. I això dona un sentiment real de comunitat: la cultura 2.0!

Cada any que passa, a més a més, surt una nova generació d´internet, que ja ho fa tot a través d´internet, per tant, poc a poc, internet es convertirà tan si volem com si no, en el mitjà principal de difusió, compra i comunicació, i no falta gaire perquè així ja sigui.

El Grup Anuntis segona mà va veure en internet una oportunitat més que un perill. Era renovar-se o morir. I en un parell d´anys, va fer una transformació de tot el seu model de negoci, de diaris i revistes de paper a un negoci basat única i exclusivament en internet. Avuí del grup anuntis en coneixem portals líders com fotocasa, infojobs, segundamano, coches.net, etc..

Ara vull traslladar aquesta reflexió a l´Anoiadiari.cat. Un diari online que va poder sortir en edició de paper, però que va preferir apostar única i exclusivament per internet. Aposta arriscada dirien alguns. No senyors, aposta guanyadora.

L´exemple d´un mitjà a internet 2.0 a l´Anoia
Avui en dia, i estadístiques en mà l´Anoiadiari.cat és el mtijà de comunicació líder de l´Anoia. No només això, sino que a l´Anoia sempre es parla de la manca de la cultura 2.0, i Anoiadiari.cat representa ser una empresa de comunicació revolucionària i pionera, que fomenta la participació constant de tots nosaltres i que esdevé una referència.

Ens explica en Bernat que té una audiència de 21040 usuaris únics. I ens relata que hi ha hagut 46,000 visites mensuals a l´Anoia diari.cat., o sigui una mitjana diària de 1500 visites i que va incrementant dia a dia. Cada vegada que algú visita la web, almenys llegeix 3 pàgines de l´Anoiadiari.cat.

Igualada té una població una mica més gran de 40,000 habitants. No tots utilitzen ni utilitzaran internet, la penetració d´ús d´internet a Catalunya segons el Baròmetre oficial de les audiències 2010 és del 43%, tot i que em nego a creure´m aquesta dada! Segons això llegim més revistes que utilitzem internet. És creible això?.
Però tot i així, la comarca és molt més que Igualada, i l´Anoiadiari.cat encara té molt terreny per crèixer. Els diaris de paper pràcticament ja no poden competir, perquè per ser rentables, la seva distribució no pot ser molt més gran. En canvi l´Anoiadiari.cat cada cop creix més i el nombre de visites continua en auge. Segons el mateix baròmetre oficial de l´Audiència, que no es creuen ni els mateixos mitjans de comunicació, però que tan bé els va per vendre publicitat, els usuaris dediquen al dia a llegir revistes uns 3,9 minuts al dia, mentre que a internet l´hi dediquem una mitjana de 51,4 minuts al dia. La diferència és bastant clara...Tot i que crec que és infinitament superior, ja que aquestes dades no s´aguantes per enlloc, ja que estan fetes a base d´entrevistes i la majoria de dades analitzades per exemple d´internet, no s´agafen ni amb pinces.

A mesura que l Anoiadiari.cat creix, també creix en participació, cada vegada la gent hi diu més la seva, i es converteix en un lloc de conversa. Em va cridar molt l´atenció la quantitat de comentaris que es van generar en la noticia de la mort de la família bisbal, on l´Anoiadiari es va convertir en un punt de trobada, per tots aquells, que volien retre homenatge a una familia que ha estat referent a la comarca durant tant de temps.

De la mateixa manera que l´Anoiadiari s´ha convertit molt de temps en el lloc de referència per qualsevol noticia de la comarca: succeix quelcom, i la noticia ja és a la web de forma inmediata. Per exemple, la nevada a igualada: sabiem abans que la hispano igualadina havia suspés els serveis per l´Anoiadiari que per la mateixa hispano. Per tant, saps que si passa quelcom, en qualsevol moment, aquí t´ho explicaran al moment.

Les empreses, institucions i els comerços tenen una oportunitat de fer la seva publicitat molt més barata i rentable a internet
Tot i així, segueixo veient una inmensa quantitat d´empreses i comerços que només s´anuncien a revistes escrites com La Veu de l´Anoia i L´Enllaç. No dic que sigui negatiu, ni molt menys, al final, posar un anunci en un diari escrit, sempre podrà ser considerat una bona estratègia de marca, si l´anunci realment té visibilitat i el lector alguna vegada passa per la pàgina on apareix l´anunci, segur que la idea arriba i ajuda a molts mitjans.

Però al final el que compten són els números i no només la tradició. Si jo tingués una empresa a l´anoia i el meu objectiu fos anar a buscar clients i reforçar la meva imatge de marca, començaria a pensar també en l´Anoiadiari.cat, perquè cada vegada s´utilitza més s´utilitza més entre els anoiencs, i per tant perdria la por a internet. De manera total.

Com la puc perdre? És senzill! Tu poses un anunci en un diari i el que busques es que la gent s´interessi per la teva empresa i et compri un producte. Mai sabràs en un diari, quanta gent ha vist el teu anunci, ni quanta gent ha pensat en comprar el teu producte. Potser si podries arribar a saber quanta gent et ve al teu negoci, gràcies a l´anunci, si es que ho preguntes.

A internet i a l´anoiadiari.cat com us he dit abans, aixo no és així. Tu pots saber exactament quanta gent ha vist el teu anunci, podries saber quanta gent ha clicat en l´anunci i quanta gent ha acabat entrant a la teva web o trucan-te. Aqui el que queda clar és que amb un anunci a internet, pots saber el que et gastes i si la inversió és rentable o no.
Almenys tens elements per saber si llences o no els diners. I jo crec que en temps de crisi, això és determinant...tenim pocs calers per invertir, invertim-los allí on sabem que podem recuperar l´inversió.

Tampoc veig les insitucions de la comarca, a nivell local i comarcal, utilitzar un mitjà com aquest, l´anoiadiari, per difondre informació, fer convocatòries, anunciar feines, i em xoca aquest fet, amb l´inversió de noves tecnologies. Ho sigui, les institucions fomenten l´us de les noves tecnologies, però després a l´hora de fer publicitat, i d´utilitzar-les com a eines de comunicació, les ignoren. I crec que si tenim un anoiadiari.cat líder en audiència a la comarca, les institucions haurien de procurar prendre-s´ho seriosament, ja no només a nivell de prestigi, sino a nivell de rentabilitat i coherència.

En definitiva, celebro el gran creixement d´un mitjà com l´Anoiadiari.cat, que ara mateix és el referent dia a dia de la gent de la comarca, un portal amb cultura 2.0, que el construim entre tots i que cada dia té més acceptació entre els anoiencs...ara falta només que les institucions, les empreses, particulars i comerços sàpiguen també fer-ne ús, perquè també per ells és una oportunitat per crèixer juntament amb l´anoiadiari. cat

Molt bona feina Bernat, Laia i tot l´equip que ha format en el passat i continua formant en el present l´anoiadiari.cat! No canvieu!!

Altres Lectures interessants:
Baròmetre oficial de les audiències 2010
Publicidad offline vs publicidad online
Planificación de medios en internet
Espectacular crisis en los medios offline

]]> http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1060/el-sandro-rossell-2.0-a-igualada-preguntes-desde-internet http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1060/el-sandro-rossell-2.0-a-igualada-preguntes-desde-internet Sat, 22 May 2010 14:21:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1060/el-sandro-rossell-2.0-a-igualada-preguntes-desde-internet Sandro Rossell , candidat a la presidència del FC Barcelona. I això que té a veure amb internet? Doncs mira, alguna cosa si que hi té a veure. Internet pot ser un canal molt traïdor, perquè tot el que fas queda registrat. Aquest és el gran problema d´un buscador com Google. El que has dit o vas dir ahir queda enregistrat.

Sóc soci del barça i vaig tenir el luxe d´assistir al camp nou al darrer partit de l´any de la mà de la penya barcelonista d´igualada. En Sandro Rossell és un ferm candidat a gunyar les eleccions que se celebren en breu, tal i com indiquen totes les enquestes.

Em quedo amb una frase d´en Sandro Rossell que ha pronunciat els darrers dies: "Unicef i Uzbekistan són incompatibles". Aquesta frase la recull elmundodeportivo.com en aquest article: unicef y uzbekistan son incompatibles". Tenim un candidat doncs, que es presenta amb la intenció de construir un barça net, gens corrupte i amb les ganes de donar una imatge exemplar, com a institució i evidentment ell com a president, desmarcant-se segons ell, dels negocis tèrbols, en els que podria estar implicat, sempre segons ell, perquè no n´hi ha cap prova, Joan Laporta.

Rossell sembla ser una persona totalment íntegre, honesta i neta. Quin greuge que li fa en Laporta fent-li dir "Alexandre Rossell". Oops! Alexandre? Posem al google.com.br la frase "alexandre rossell" i trobarem una sorpresa: un article d´un periodista brasiler que destapa un possible cas de corrupció en l´organització d´un partit amistòs de futbol de la selecció brasilera i portugal al 2009, amb la figura d´un alexandre rossell, pressuntament implicat. És el primer resultat de búsqueda de "google.com.br" i et porta a aquest enllaç: GDF paga 9 millones..."

Clar i català, ara mateix al brasil, s´està fent una investigació per pressumpte frau, on hi pressuntament apareix la figura d´en Sandro Rossell. No em vull estendre en el tema Rossell, i per a tots aquells que vulguin seguir llegint sobre això, poden continuar fent-ho al blog d´en Jordi Badia, excel.lent periodista que ara mateix està recollint totes les dades al respecte, i que segurament demà la noticia exploti als mitjans de comunicació i per cert, el primer lloc on Rossell faria una aparició pública, després d´això seria a Igualada.

Internet t´exposa al món
Internet és com tenir una grabadora davant que t´exposa al món sencer. I ara mateix Sandro Rossell podria tenir un problema greu: presentar-se al món com una persona honesta que denuncia a d´altres de relacions tèrboles, quan ell mateix està sent investigat.

I no m´extranya gens que l´amic Alexandre Rossell, hagi comés aquest error tan greu, perquè Sandro sol ser una persona que es contradiu molt sovint, i tornaré a posar un exemple relacionat amb el món d´internet.
Una de les altres coses que ha fet Sandro Rossell ha estat impulsar el que es diu, el "Consell 2.0" liderat entre d´altres per Dídac Lee, famòs emprenador gironí. Sandro s´ha deixat envoltar per figures del 2.0 a internet, que li fan una campanya determinant a les xarxes socials. El que passa és que Sandro, proposa, impulsa i reivindica un barça 2.0 i després resulta que l´amic Alexandre Rossell té una empresa, tal i com va explicar al Cava & Tweets, i resulta que l´empresa no té ni pàgina web. Bona imatge donem, amic Sandro. Prediquem amb això i després fem tot el contrari.

La següent cosa relacionada amb internet és la irrupció de la nova grada jove blaugrana: "fanàtics barça". Curiosament apadrinada per Rossell i que tindrà ubicació al Gol Sud del camp nou. Rossell anuncia que no hi tindran cabuda els violents (boixos nois). Doncs ves, a mi em sembla, que l´anunci de "fanàtics barça és la tornada de tots els violents", ja que només s´ha de fer una mica de recerca a internet, per veure que alguns grups que formaran part d´aquesta grada, són seccions clarament identificades amb els Boixos nois (grup fidel, toxicos ventura, supporters puyol). Busquin a google "toxicos ventura" i mireu qui són aquesta gent....

Si no fos perquè el senyor Sandro Rossell tingués un grup de comunicació, el Grup Godó, que li fa de força de xoc, Sandro Rossell tindria que fer allò que es diu una estratègia de la reputació online. Potser avui no li fa falta, sobretot perquè quan va a programes, conferències i d´altres esdeveniments, en Sandro es troba una "claca" de seguidors que no gosen fer cap pregunta impertinent, cosa que ja diu també molt poc del sector periodistic d´avui en dia...

Potser els igualadins seran valents i en comptes de riure les gràcies de l´Alexandre Rossell i el seu seguici, tindran la sang culé i el cor català per preguntar-li sobre tota aquesta mena de contradiccions que avui internet ens ensenya sobre el màxim favorit a guanyar les eleccions a can Barça.

Com el cas Sandro Rossell en podem trobar forces exemples, per això avui en dia, la nostre participació a la xarxa, sempre ens pot deixar en evidència...






]]> http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1025/fent-politica-a-twitter http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1025/fent-politica-a-twitter Thu, 06 May 2010 11:36:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/ferriolegea/blog/1025/fent-politica-a-twitter Twitter és una xarxa social que cada vegada és més utilitzada per la classe política per tal d´arribar a nous votants potencials. Les xarxes socials han esdevingut una oportunitat innovadora perquè els polítics s´acostin d´una forma més personal i directe als ciutadans i molts dels polítics més importants del mon comencen a fer-ne ús.

Els resultats són evidents. Obama va ser el primer polític que va apostar obertament per les xarxes socials: facebook i twitter, van formar part de l´estratagema guanyador del "yes, we can". A twitter va obtenir quasi 4 milioins de "followers" o gent que el seguia. Patxi Lopez a Euskadi va estudiar l´efecte Obama i va aconseguir crèixer la seva imagte a internet de forma significativa i va utilitzar Twitter com una fòrmula sensacional per arribar a tots aquells votants potencials e indecisos, que van acabar donant suport al polític basc. Ara mateix compta amb 82,000 followers i és l´actual president d´Euskadi.

Cada vegada la gent passa més temps utilitzant internet. L´Associació Europea de Publicitat Interactiva va publicar un estudi al febrer de 2010 on s´apuntava que a l´Estat Espanyol, la gent passa més estona de mitjana davant d´un ordinador que mirant la tele o consumint qualsevol altre mitjà.L´ús d´internet ara mateix se situa en les 13,3 hores setmanals davant del consum de 13 hores de mitjana setmanal que dediquem a la televisió.

Avui en dia ja ho podem fer quasi tot a internet: buscar un producte, comprar, mirar la mateixa tele, escoltar la radio, llegir un llibre, llegir un diari, relacionar-nos amb altres persones, lligar, etc...

Les xarxes socials juguen una part cada vegada més important dins l´ús d´internet i això apropa no només a les empreses sino també als polítics.  
A una xarxa social s´hi va a fer amics, a compartir coneixement, a fer contactes, però principalment a "conversar".

I si la conversa és a una xarxa social, els polítics no volen perdre l´ocasió de deixar-se veure i participar-hi. Ara be, alguns polítics fan bon ús de les xarxes socials i altres no en saben treure gaire partit.

Twitter ja té una presència molt rellevant a internet a catalunya. Fixeu-vos en aquesta gràfica de tràfic a Google Trends for websites, que compara els usuaris que visiten Twitter.com vs els usuaris que visiten lavanguardia.es el 2009 i el 2010. Twitter.com ja supera les visites d´una web d´un diari dels líders online a catalunya.



Fins i tot, Twitter s´està convertint en una plataforma per a poder establir estimacions electorals, com per exemple, al Regne Unit, downing tweets, on es podien votar als candidats per Twitter, i tenir una estimació electoral dels ciutadans amb presència a Twitter.





Alguns polítics comencen a treure-hi el cap a Twitter, com és el cas d´en Marc Castells. D´altres fa estona que hi són, com la Marina Llansana. D´altres no hi son, no hi volen ser i tampoc se´ls espera...

Les coses que faria a twitter si fos un polític...
Si algun consell els hauria de donar a qualsevol dels polítics de l´Anoia de cara a les eleccions serien unes regles d´or de coses que haurien de fer:

1) Autenticitat de la persona que escriu. La compta de Twitter i la comunicació, o sigui, el tweets haurien de ser escrits per vosaltres mateixos, els politics. Twitter és un canal on la comunicació és molt ràpida, curta i directe, i on en poques paraules tens l´oportunitat de dir moltes coses. La gràcia de ser a Twitter és ser un mateix i donar-te a conèixer al món, en aquest cas, la comarca de l´Anoia.
Que no us passi com a la Rosa Díez, que la vam "enxampar" mentint: a la mateixa hora se li suposava estant davant d´un ordinador actualitzant el seu Twitter, quan en realitat era a una entrevista de televisió espanyola. Que sapiguem la Rosa Díez no té clons...la honestedat és un punt molt essencial a la xarxa social i els usuaris de Twitter no perdonen....



2) Un toc personal: Sigues tu mateix, no només et centris en les teves idees polítiques. Es troba faltar en els polítics, opinions més enllà de ponències, debats i activitats que presencien. Obriu-vos una mica més, ensenyeu una mica més la cara més humana. Parleu sobre temes personals que us inspiren certs llocs de la comarca o certes activitats del dia. Sino, tant tweet ple relacionat amb la política, pot acabar només enganxant als vostres militant i tancan-vos moltes portes. Aquesta era una de les estrategies guanyadores de Patxi Lòpez, xarxes socials i escriure un blog, l´èxit va ser brutal. També ho fa la Marina Llansana...

3) Guanya´t a la gent de twitter. Cuideu a la gent que us segueix (followers) i us escriu i pregunta coses. Llegeixo en el blog de femigualada.cat, escrit per Marc Castells, de la mà de CIU que volen "el canvi" a Igualada. Segur que a mida que aneu creixent en followers anireu interactuant amb més usuaris que us aniran preguntant més coses i us anirant "mencionant". Hi ha polítics que no interactuen, que no contesten mai a les preguntes, que no parlen amb els seus "followers". Això és un error greu. La gent més et valora, segons l´atenció que li dones. Aquí i ara, a la comarca de l´Anoia, parlar i fer participar als vostres followers és una forma més clara i activa d´acostar-vos a ells de forma natural.

4) Sigueu els primers a explicar el que succeix a l´activitat política, per tal de que la gent que busqui a twitter temes relacionats amb la política a twitter, trobi les vostres opinions ràpidament. Feu us dels "hash tags" i participeu en debats. Però recordeu que com la comunicació a twitter és molt ràpida i directe, la possibilitat de cometre errors es multiplica. Aneu en compte, però no deixeu de ser naturals.

5) L´important no es només tenir milers de followers sino la influència que aconseguiu arribar a tenir. Patxi Lopez té 82,000 followers i només segueix 3000 persones. La proporció és excel.lent. Una persona amb molta influència a Twitter és aquella que sense haver de seguir a molta gent, té la capacitat d´aconseguir molts followers, perquè molta gent la retuiteja o la menciona. Els que tenen 5,000 followers, però segueixen a 4000 persones, no tenen tan mèrit, ni influència. Hi ha eines com twitelizer per mesurar la teva capacitat d´influència a twitter.

El procés de tenir una forta influència a twitter no és fa de la nit al dia. És com una empresa: un ha de cuidar la marca, estar atent als petits detalls, comunicar-se i obrir-se al món, ser espontani, conversar i compartir. Guanyar una reputació a twitter no és fàcil, i per a un polític menys. Però els que ho aconsegueixen tenen molt recorregut guanyat.

I vosaltres...que espereu d´un polític a una xarxa social com Twitter?

Us deixo amb algunes lectures relacionades:

Políticos en twitter, engañando a los usuarios - del blog Alt1040
El auge de twitter en políticos y famosos - del blog Iblog.cl
Los políticos y la autenticidad (cas Rosa Díez) - Enrique Dans



]]>