http://blogs.anoiadiari.cat// Thu, 26 Mar 2009 03:00:00 +0100 ca http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/320/pronostic-contra-esperanca http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/320/pronostic-contra-esperanca Thu, 26 Mar 2009 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/320/pronostic-contra-esperanca Pronòstic contra esperança

Viure ara demà no servirà de res.

¿És millor qui, avorrit, fa un badall
que qui roba un cotxe?
No, no té més mèrit vendre gelats
que aplaudir un gol, ni escalar un cim
que fer dissabte amb pijama i sabatilles.
Cap tendresa no envelleix prou
ni evita la combustió de la felicitat.
Ahir només dura un dia, encara
que sovint l’amor embarranqui en el temps,
com una maleta abandonada
a la cinta transportadora de l’aeroport
en una terminal deserta, giravoltant
als cavallets de la memòria.
Sí, potser les tragèdies més tristes
són les monòtones: sortir del metge
amb una recepta en blanc, abonar-se
al paisatge de la finestra, regar
les plantes abans de suïcidar-se.
Ahir només dura un dia, encara
que tothora sentí “renteu-vos les mans
abans de dinar” i m’assalti
el silenci estimat de l’àvia, a la cuina,
triant mongetes. ¿Us he dit mai com m’agrada
que els amics em portin ensaïmades
de Mallorca?
                                L’experiència és un grau
                                                            sota zero.

Amadeu Vidal i Bonafont (Barcelona, 1973), del llibre Sauló, Pagès Editors, Lleida, 2006

]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/272/fins-aviat http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/272/fins-aviat Fri, 27 Feb 2009 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/272/fins-aviat
Aquest és un dels exemples que utilitza Marshall McLuhan a la Galaxia Guttemberg per explicar l’enorme trascendència que tenen els mitjans a la nostra vida encara que ho tinguem tant assimilat que no ens donguem compte. En aquest cas, saber llegir ens obre la porta a la tercera dimensió, una dimensió imprescindible per veure cinema (un mitjà tridimensional, amb profunditat, en contraposició a la bidimensionalitat de la televisió).

Sembla mentida però un invent tant llunyà i tant habitual com l’alfabet encara amaga moltes sorpreses. La pregunta és, com ens està afectant la aparició d’internet? Si ens hem de fixar en l’exemple anterior, sembla que encara ens queda molt de temps per arribar a respondre aquesta pregunta. Sigui com sigui, ja podem avançar-ne una part: saber desconnectar és tan important com saber connectar-se.

Per això, aquesta secció, el Centre del món, s’agafa un petit break, per recarregar piles i tirar endavant aquells projectets pendents que es guarden a la il·lusió (el link és boníssim, serveix per fer qualsevol llista!). Us deixo en bones mans, wonderhowto.com, un web que us donarà la resposta (en format video) a qualsevol dubte que tingeu durant aquesta pausa, des de com fer un Mojito com déu mana fins a treure aquella taca tant emprenyadora de la vostra camisa triomfadora.

Moltes gràcies per la vostra atenció durant aquests dies. Prometo tornar amb la saca plena de noves recomanacions per explorar fins al límit les possibilitats d’aquest bé de deu anomenat internet.

Fins aviat!
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/257/la-teta-asustada http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/257/la-teta-asustada Fri, 20 Feb 2009 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/257/la-teta-asustada la Teta asustada. Fa dos mesos planificàvem conjuntament amb un grup d'amics un cap de setmana de cine a Berlin, coincidint amb la Berlinale. Llavors, ni amb els whiskies de sobretaula, imaginàvem que el cap de setmana en qüestió seria tan estratosfèric com ho ha estat.

Dues setmanes més tard, el festival li comunicava que la seva pel·lícula havia estat seleccionada per a la competició. Tot un èxit. Dijous passat, el Berlin Palast desplegava la catifa vermella per rebre la seva pel·lícula. Pels que la seguíem, aquella era la gran nit. Hi va haver festa, i grossa, sobretot veient la reacció de la crítica. A l'endemà la organització comunicava a l'equip de la Teta asustada que el festival tenia un premi per a ells. El dissabte passat estavem asseguts al Berlin Palast, un auditori imponent, ella en competició amb la seva pel·lícula, convidada per l'organització, jo convidat per la via del txantxullo (amb perdó per l'expressió). A la sala, cares de portada de revista, guanyadors d'Oscars i gent d'aspecte sumament cinèfil. Al meu davant, a tiro de colleja, Costa Gavras. La cosa va començar amb els premis menors. Després van arribar els óssos de plata, sempre amb l'ai al cor per si aquell era el moment que finalment premiava el talent d'una amiga que porta molts anys creient i treballant en el seu projecte. Amb l'ós d'or van arribar les suors i aquell instant de dubte inevitable: i si al final res...? però Dieter Kosslic, director de la Berlinale, va obrir el sobre i va posar-nos literalment en òrbita: aquella peruana pèl-roja, una peruana de Gràcia en paraules seves, tocava el cel amb el dits al damunt d'un ós d'or.

Ara és fàcil dir-ho però sempre he sabut que Claudia Llosa, la Claudia, arribaria allà on vulgués. Si avui parlo aquí d'ella és precisament pel magnífic exemple de superació dels complexes, de fe i de creativitat que sempre he vist en ella. Dissabte va tenir el seu particular, "yes, we can", i jo vaig el goig i la sort de veure-ho així...

No fa falta que recomani la pel•lícula. Ja s'ha encarregat la Berlinale de fer-ho.

Quina passada!
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/244/descarregar-perque http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/244/descarregar-perque Fri, 13 Feb 2009 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/244/descarregar-perque Ignacio Escolar dedicat a la SGAE en el qual el periodista reproduïa un part del discurs de John Phillip Sousa, un congresista nordamericà de principis del segle XX. És molt graciós perquè l'innocent de Sousa alertava llavors dels perills d'una màquina perversa anomenada gramòfon. Des de la seva invenció, assegurava el congressista, pels pobles dels EUA ja no es veien joves tocant instruments, ni cantant, és a dir, el mateix argument que Ramoncín i els seus utilitzen, 103 anys abans. Internet, per molt que ho repeteixin alguns, no ha acabat amb la música, ni amb el seu negoci.

L'ha transformat i molt, però la música, la bona música, ja sigui feta per grans bandes o solistes emergents, està més forta que mai, alimentant-se de concerts i merchandising divers a base de bé. Si no fos així, a hores d'ara la música ja seria morta, doncs es calcula que les descàrregues legals de música no arriben ni a un 2% del total. Per contra, hi ha el ara ja típics grups de música desconeguts que utilitzen la xarxa com a plataforma de llançament, en alguns casos, amb èxits aclaparadors perquè si hi ha talent, la resta són excuses de mal pagador.

Si Sousa hagués vist Spotify.com, li hagués caigut l'ànima als peus. Spotify.com és un dels webs més trencadors del moment. Tens internet? Doncs tens música a l'instant, la que vulguis, famosa i no tan famosa, compartida amb els teus amics i amb un munt de milions d'usuaris per tot el món. No pots descarregar-la i ni falta que fa. En un parell, d'anys quan tots els aparells electrodomèstics (de la torradora al cotxe) estiguin connectats a la xarxa, ja no serà necessari ni tan sols descarregar. La propietat també canvia. Només cal connectar-se a Spotify.com i demanar. Fa poc ja vaig tenir el gust d'anar a una festa ambientada 100% amb spotify, en la qual els mateixos convidats seleccionàvem i creàvem directament la sessió musical. Ara bé, hi ha una petita trampa (o la justa contraprestació, depèn com es miri). Cada 45 minuts, es reprodueix un petit anunci, això sí, entre cançó i cançó, per allò del respecte a la obra dels músics.]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/230/23-i-tu http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/230/23-i-tu Fri, 06 Feb 2009 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/230/23-i-tu
Si hagués trobat 23andme.com abans potser avui tindria un remei. El web us pot semblar una xorrada però personalment crec que aquest tipus de webs seran d'ús habitual en el futur, i un dels còmplices de la nostra esperança de vida prolongada. De què va? Doncs dels teus 23 cromosomes i tu mateix. Vols saber per on falla el teu cos? Entra a 23andme.com, encarrega el kit d'anàlisi genètic pel mòdic preu de 399 dòlars (312 euros aproximadament), hi escups a l'interior i ho tornes a enviar als Estats Units. En un parell de mesos rebràs la clau personal per entrar al web i començar a "jugar" amb el teu ADN (o el del teu fill, o pare, o nòvia...), a veure perquè tens ull que et balla, l'esquena plena de pigues o un estomac de fireta com el meu.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/218/en-que-creus http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/218/en-que-creus Fri, 30 Jan 2009 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/218/en-que-creus El carrer opina, quan la demanda d'una de les persones, un home d'origen magribí, em va cridar poderosament l'atenció. Concretament,l'home demanava un terreny o un local digne per establir-hi una mesquita. Em va sorprendre i ara que ho penso, no sé per què, perquè de notícies com aquestes, de reclamacions com la d'aquest bon home, ja són habituals a casa nostra. Aquests dies, amb la consolidació d'aquesta mena de messies polític de pell bruna (de qui no diré el nom per mantenir la promesa que vaig fer la setmana passada) m'ha recordat les enormes ganes de creure que portem tots a dins. De creure, així, en genèric, sigui quina sigui l'adaptació que després cadascú en faci.

A beliefnet.com tracten el tema de la creença religiosa des d'una perspectiva genèrica, oberta. La veritat és que el web no és gran cosa, però guarda una aplicació molt curiosa, que diu molt dels nostres temps: el belief-o-matic. Un enginy, sens dubte ideat per una ment hollywoodiana, que ajuda al internauta a situar-se dins del panorama religiós. Només cal respondre 22 preguntes de l'estil "Creus que ha d'existir un infern?" o "Quin rol ha de jugar la dona?" i belief-o-matic us dirà en pocs segons què teniu de budistes mahanaya o què us uneix amb els cristians adventistes del setè dia. Per si la curiositat us va més enllà, la pàgina disposa dels corresponents links a les diferents religions. Qui sap? Potser diumenge acabeu anant a missa de santeria cubana. Jo mateix m'he quedat parat de l'alt % que comparteixo amb religions com el Judaisme Reformista o els quakers, que no tenia el gust de conèixer. Si ho sabessin els meus antics tutors d'aquella escola que està a les afores d'Igualada...

]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/205/sant-tomas-dobama http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/205/sant-tomas-dobama Fri, 23 Jan 2009 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/205/sant-tomas-dobama La primera és un recull de portades de diari, en una composició molt curiosa, que recorda a la imatge de la enorme multitud concentrada a Washington (reportera anoienca inclosa) per rebre Barack Obama.

El tercer link està especialment dedicat al sector escèptic de l’audiència, a qui ja vaig dedicar un article. El concepte de la pàgina que m’encanta, s’encarrega de fer un seguiment de les promeses d’Obama durant la campaya i que s’hauria de repetir de cara a les diferents eleccions que tenim aquí (des d’aquí demano a l’anoiadiari.cat que ho faci). Potser així potenciariem la nostra implicació en política i potser així la qualitat dels nostres representants milloraria una mica. Imagineu-vos! De tot el que va prometre a la campanya electoral, què ha complert ZP? I Montilla? I el sèquit de polítics de tots els colors que els segueixen? Segurament, amb una sola pàgina com aquesta fariem curt.

En fi, paciència i il•lusió, mentre esperem que el canvi (per damunt de partits) arribi també en aquest país. Dit això, em comprometo a no parlar més d’Obama en aquestes pàgines.

]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/193/el-dia-que-vas-neixer-i-una-mica-dautobombo http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/193/el-dia-que-vas-neixer-i-una-mica-dautobombo Fri, 16 Jan 2009 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/193/el-dia-que-vas-neixer-i-una-mica-dautobombo els gurus de la xarxa pronostiquen que al llarg del 2009 com a mínim un dels grans diaris nord-americans passarà a ser enterament digital.

A part d'Anoiadiari.cat, un dels meus diaris preferits és La Vanguardia. Deixant de banda el servilisme d'algun dels seus editorials, la devoció monàrquica, el fanatisme taurí i l'eterna adscripció al castellà, cal reconèixer que es tracta del millors diaris que es mantenen avui en dia. La meva recomanació per aquest cap de setmana va per la seva hemeroteca, totalment digitalitzada i oberta al públic a través de la xarxa. Voleu saber què va passar el dia del vostre aniversari o recuperar una notícia o els acudits de Farreres abans de marxar al Periódico? Aquí us entretindreu una bona estona.

Abans d'acabar, una mica d'autobombo. Aquesta setmana l'Appec, l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, ha considerat que la millor portada de l'any 2008 entre les revistes catalanes ha estat la de la revista aZ/Reciclatge, d'escucurucuc edicions, l'editorial igualadina on tinc l'orgull de treballar.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/181/si-es-veiessin-amb-uns-altres-ulls http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/181/si-es-veiessin-amb-uns-altres-ulls Fri, 09 Jan 2009 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/181/si-es-veiessin-amb-uns-altres-ulls
VBS.tv és una mina repleta de reportatges independents, trencadors i arriscats que aporten nous nous punts de vista als temes d'eterna actualitat, ja sigui el sexe o Corea del Nord. Per il•lustrar el conflicte que avui ens ocupa recomano dos dels seus reportatges. El primer, s'aproxima al (horripilant) món del màrtir palestí, amb espais absolutament pornogràfics dirigits especialment als nens petits. El segon, explorar la vida a banda i banda del mur de la vergonya (o del fàstic, directament) que envolta Gaza i Cisjordània.

No sé quin dels dos em fa més ràbia.

Deixant de banda la guerra, val la pena afegir la pàgina als favorits perquè amaga autèntiques perles.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/153/que-li-regalo http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/153/que-li-regalo Sun, 28 Dec 2008 03:01:53 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/153/que-li-regalo delicatessen que hi vulgueu afegir, no tinguin ni de lluny el mateix valor.

Amb els regals passa tres quarts del mateix. No és que no tinguin valor, que no faci i·lusió regalar i ser regalat, però s'han tornat molt exigents. Cada vegada és més difícil fer-nos regals perquè, què se li regala a algú que té de tot? A l'era de la superabundància que vivim, l'horror consisteix en decidir per a un altre. Encara em queden un parell de regals per resoldre aquest cap de setmana. Si esteu en la mateixa situació, ja no hi sou a temps a comprar per internet (a no ser que compreu pensant en Reis) però www.curiosite.com i www.planetapluton.com són dos webs plens de idees que us poden inspirar a l'hora de respondre la fatídica pregunta: i ara, què li regalo?
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/142/lopi-del-poble http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/142/lopi-del-poble Fri, 12 Dec 2008 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/142/lopi-del-poble streaming relacionat amb el futbol, i m’ha sorprès gratament. Per entendre’ns ràpid, l’streaming és una forma d’executar vídeos directament a internet, sense necessitat de descarregar ni de descodificar, i sense penjar-se cada dos per tres com fa un parell d’anys.

Webs com rojadirecta.com o justin.tv es dediquen a retransmetre els partits anomenats de pagament en obert. Hi ha moltes possibilitats de connexió, a vegades és a través d’un canal àrab, a vegades a través d’un canal mexicà o nord-americà. Només cal googlejar (els anglesos ja han aprovat el verb) el nom del partit acompanyat de la paraula streaming. Amb aquest sistema, veig tots els partits del Barça amb una qualitat notable. No, no és una televisió de 57 polsades amb definició HD però la qualitat és prou bona com per seguir el partit sense interrupcions. De fet, el tema de la qualitat és qüestió de temps. No el necessitareu per dissabte, que juguen en obert, però de ben segur que us ajudarà en els propers partits pay-per-view.

Per demà, el meu pronòstic és que els tornem el 4-1 de l’any passat.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/132/sempre-tard http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/132/sempre-tard Fri, 05 Dec 2008 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/132/sempre-tard
La vida a l’últim minut és l’enèsima conseqüència d’internet. Navegar a la velocitat de la llum ens permet accedir a tot arreu només de pensar-hi. L’últim minut salva milions productes i ofertes que d’una altra forma estarien condemnats al desaprofitament. Ratestogo.com és un web que posa les virtuts de l’últim minut al servei de l’allotjament arreu del món. Aquí hi trobareu les pestanyes clàssiques per a la recerca d’habitació. La diferència està en els temps. Per defecte, busca pel mateix dia i, a molt estirar, amb un més d’antelació. La gràcia està en que és possible trobar magnífiques ofertes, no només a hotels sinó també a pisos o a cases privades. A veure si després d’acabar l’article m’animo...
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/114/play-it-again-songza http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/114/play-it-again-songza Fri, 28 Nov 2008 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/114/play-it-again-songza
Les meves primeres descàrregues van venir de la mà del famós Napster, el principi de la tragèdia segons Ramoncín i companyia. El mateix principi d’intercanvi musical que s’establia amb amics i coneguts s’obria a tots els ordinadors del món. Napster va caure però el mal (o el bé) ja estava fet. El van seguir els Limewire, Emule o el Torrent, i es va estendre a llibres, pel•lícules, videoclips i qualsevol mena de material cultural digitalitzable.

Ara el problema apunta cap una altra direcció. Hi ha tanta música que resulta difícil què seleccionar, igual que passa amb la resta d’informació. Per aquest cap de setmana recomano dues webs per buscar i escoltar música. La primera és songza.com, una mena de youtube en versió música per localitzar qualsevol cançó. He fet la prova amb Maria Dolores Pradera (la Madonna de la generació del meu pare) i funciona prou bé. La segona disposa d’un programa de recerca encara més interessant, això sí, només disponible per a PC’s. Es tracta de midomi.com, una web que a part de proporcionar música, actúa com aquell amic a qui es consulta una cançó per la tonada. Tens aquella del Nananino-nananà. Pots tararejar-la al micròfon i midomi.com t’ho trobarà.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/104/correccio http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/104/correccio Fri, 21 Nov 2008 03:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/104/correccio
Si jo que he nascut i crescut en una família 100% catalanoparlant, que mantinc la il·lusió de veure algun dia una Catalunya independent, tinc aquesta sensació, què sentirà algú que no tingui el vincle emocional que jo tinc? Doncs em temo que difícilment sentirà simpatia per la causa. Em preocupa que la correcció i l’academicisme acabin blindant el català, fins a convertir-lo en una llengua encarcarada, poc útil pel dia a dia. Fa uns anys, García Márquez defensava un repensament de la gramàtica castellana amb una advertència; “simplifiquemos la gramática antes que la gramática termine por simplificarnos a nosotros”. Que consti que, tot i l’esmena a l’acadèmia, qui escriu aquestes línies procura aplicar-se. D’aquí la meva recomanació d’avui: softcatala.org, una eina per resoldre els dubtes ràpidament i posar els pronoms febles, els accents i qualsevol altra peculiaritat al lloc que els correspon.

PD: Una aclaració respecte l’article de la setmana passada. Quan el meu oncle deia que ho tenia xupat, es referia exclusivament a mi. M’ha trucat per deixar-ho clar. Així que la resta de la meva genració pot descansar tranquila.
]]> http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/92/el-salt-duna-generacio http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/92/el-salt-duna-generacio Fri, 14 Nov 2008 11:00:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/des-del-centre-del-mon/blog/92/el-salt-duna-generacio
Gapminder.org es dedica a representar les dades sobre la evolució del planeta d’una forma especialment gràfica i descriptiva. Tots els seus estudis es basen en les mateixes dades que publica les Nacions Unides però fugen de l’acumulació habitual de números. El seu web permet jugar amb multitud de variables, des de la renta per càpita fins al consum de elèctric. Les seves conclusions són més que interessants perquè posen en dubte aquesta por cap el futur, i això sempre és d’agrair perquè allarga la conversa.

]]>