Blog Bernat Ferrer i Frigola

http://blogs.anoiadiari.cat// Blog Bernat Ferrer i Frigola Mon, 16 Aug 2010 12:10:00 +0200 ca <![CDATA[Baixa al carrer i participa!]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1190/baixa-al-carrer-i-participa http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1190/baixa-al-carrer-i-participa Mon, 16 Aug 2010 12:10:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1190/baixa-al-carrer-i-participa
Això de la Festa Major és una cosa ben curiosa. Cada any sents a dir: 'Aquest any, la Festa Major no val res'; 'Aquest any, la Festa Major punxa', o ara, en versió crisi, 'Aquest any, la crisi s'endurà la Festa Major per davant'.

I jo cada any em pregunto... En base a què pronostiquen que la Festa Major decaurà? És clar, si conceps la Festa Major com qualsevol altra activitat d'oci consumista, pots considerar que el grup de música X no val res i, per extensió, el conjunt de la festa no val res. Si només esperes que l'ajuntament et programi unes activitats perquè tu les puguis criticar demagògicament, és clar que el conjunt de la festa no val res. Si les teves barreres mentals et fan concebre la teva pròpia cultura com una cultureta de segona que no té res d'interessant per a oferir, és evident que la festa fa aigües.

Però des de la perspectiva de la festa, festa, des de les entranyes de la cultura popular, cada any la Festa Major és més i més espectacular. Creieu-me que, en aquests dies, els protagonistes de la cultura popular no tenim temps per a avorrir-nos: dimecres arriben els Gegants d'Igualada a l'ajuntament; dijous, cercavila del sant; divendres, visita als avis i aniversari dels Grallers d'Igualada; dissabte, visita als avis i cercavila; diumenge, cercavila d'anada a missa; dilluns, cercavila infantil, baixada cap al museu i passi-ho bé fins l'any que ve. (Ah! I això sense esmentar el seguit d'excel·lents activitats de la Coll@nada!)

I, creieu-me, és ben fàcil ser protagonista de la festa, ser responsable de la pervivència de la cultura popular, aquella que practicaven els nostres avis i que practicaran els nostres néts (així ho espero, vaja). Com molt bé diu el grandíssim Manel Carrera, responsable del grandíssim portal festes.org, la festa s'ha de viure i veure des de dins per tal de poder-la gaudir en la seva plenitud.

Ja veureu, proveu-ho. Voleu fer ballar els Gegants d'Igualada? Voleu dur els Capgrossos d'Igualada (Rufus el Traginer, Petra l'Encantadora, Martingala el Músic i Mosca l'Aviador)? L'Àliga? La Conxita la Teixidora? Els Gegantons Pia i Tomeu? En Tonet el Blanquer? (bé, vaja, en Tonet menja a part; però d'això ja en parlarem un altre dia...)

Doncs poseu-vos en contacte amb Dessota! Com molt bé deia l'Enric Solà, quan fas ballar un gegant, notes el pes de la Cultura (sí, sí, la Cultura amb majúscules) sobre les teves espatlles. És una sensació tant indescriptible que només us puc convidar a provar-ho.

I, és clar, si voleu ser diable, ballar cercolets, sardanes, el ball de bastons, alçar castells o tocar la gralla, no dubteu a posar-vos en contacte amb les respectives entitats que promouen cadascuna d'aquestes manifestacions festives. Proveu-ho i no us en desdireu. Veureu la festa des de dins i, quan s'acabi, immediatament pensareu: 'Queden 360 dies perquè torni a ser Festa Major!'

Si només aspirem a una societat port-aventuritzada -en què tot l'oci ens ha de venir donat per un tercer i en què la nostra responsabilitat perquè tot sigui un èxit es redueix a la mínima expressió-, malament arrai...

Ja ho veureu, sortiu al carrer i participeu. La festa és vostra i, viscuda des de dins, sempre us semblarà excel·lent!
]]> <![CDATA[L'última gran manifestació autonomista?]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1135/lultima-gran-manifestacio-autonomista http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1135/lultima-gran-manifestacio-autonomista Tue, 06 Jul 2010 14:25:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1135/lultima-gran-manifestacio-autonomista manifestar-nos en contra de la retallada de l'Estatut realitzada pel Tribunal Constitucional espanyol (TC) i a favor del dret dels catalans a ser el que desitgem ser. O la manifestació és a favor de l'Estatut i de la pervivència del sistema autonòmic sorgit de la Transició?

L'una i l'altra visió malden aquests dies per guanyar la batalla mediàtica i fixar la foto del que pot ser l'última gran manifestació autonomista que viurà Catalunya o la tercera gran manifestació independentista que ja ha protagonitzat la societat civil d'aquest país (després de les convocades per la PDD el 18 de febrer de 2006 i l'1 de desembre de 2007).

Heus ací, al meu entendre, el motiu de la pressió que està duent a terme el PSC perquè Òmnium retiri el lema (Som una nació. Nosaltres decidim) i situï tan sols una asèptica bandera catalana al capdavant.

D'entrada, la situació em sembla esperpèntica. No sóc expert en política internacional, però no em sona haver vist gaires manifestacions enlloc del món que només siguin l'agrupació de X persones que no proclamin cap mena de consigna. Se suposa que els assistents a qualsevol manifestació estan d'acord amb el lema que l'encapçala i que, per tant, es pot dir que X persones reclamen allò que diu la pancarta. Ara bé, si no hi ha pancarta, què reclamen aquelles X persones?

La petició del PSC a Òmnium és un símptoma prou evident de com una de les principals escoles de pensament de la política catalana se n'ha anat completament en orris. Aquests dies post-retallada, veiem clarament que el federalisme més sincer s'ha quedat de cop i volta sense discurs. Com deia Juanjo López Burniol a can Cuní, Catalunya i Espanya jugaven fins ara un partit de tennis que Espanya ha decidit unilateralment que ja s'ha acabat. Mentre Espanya ja s'està dutxant, Catalunya encara és a la pista volent jugar contra no-sap-qui. Esperpèntic, no? El terra s'ha mogut sota els peus dels federalistes i encara han de veure on troben un nou punt de suport.

El fet que tan sols deu magistrats puguin dir a tot un poble què són i què no són té aires predemocràtics. L'entesa Catalunya-Espanya que proclamava el federalisme ha rebut una bona garrotada i no sap ben bé com ressituar-se. Si no, no s'entén que insignes socialistes com Ferran Mascarell es retratessin dissabte darrere la pancarta i ahir signessin un manifest demanant que aquest lema quedi en segon pla. O que Jaume Collboni assistís la setmana passada a l'acte de presentació de la manifestació i que ahir Miquel Iceta amenacés que el PSC només es manifestaria rere la senyera.

Davant d'aquest desconcert federalista, la també federalista Carme Chacón diu que està d'allò més contenta amb la retallada. Si analitzem el programa electoral amb què va concórrer a les eleccions del 2008, veurem com la retallada li impedeix de dur a terme bona part de les promeses que va fer. Però, tot i això, Chacón està contenta.

Per cert, Chacón és una gran coneixedora del federalisme canadenc. Sap perfectament que, al Quebec i al Canadà, parlar de federalisme és parlar d'unionisme. Descentralització a canvi de quatre concessions administratives. I punt.

És per això que veig amb preocupació com, de moment, no hi ha cap veu federalista que verbalitzi aquest malestar post-retallada i apunti algun altre full de ruta que no sigui el de continuar confiant el futur de Catalunya a l'existència a Madrid d'uns suposats governs i magistrats amics.

Segurament és qüestió de temps que la branca més honesta del federalisme català s'adoni que l'entesa amb Espanya més enllà de l'Estatut triplement retallat és impossible. Espanya ha decidit que el partit de tennis s'ha acabat i ens diu que no podrem tornar a jugar fins que ella ho decideixi. Si jo tingués un company de jocs com aquest, de ben segur que no el tornaria a trucar.

Dissabte, independentistes, federalistes desconcertats i autonomistes desencantats ens manifestarem a Barcelona reclamant el nostre dret a ser el que desitgem ser. Serà una manifestació autonomista? Ho dubto. Serà una manifestació independentista? Possiblement ('Nosaltres decidim'!). Serà una manifestació que guiarà els federalistes desconcertats cap a l'independentisme? Esperem-ho.
]]> <![CDATA[Quin dijous, el d'avui!]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1106/quin-dijous-el-davui http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1106/quin-dijous-el-davui Thu, 17 Jun 2010 09:10:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1106/quin-dijous-el-davui
És ben bé que a Igualada som especialistes en passar dies i dies sense cap activitat interessant i, de cop i volta, programar-ne quinze o setze per al mateix dia i a la mateixa hora amb uns ponents del màxim nivell. No sé gens com s'hauria de solucionar això, però diria que no és pas la primera vegada que passa...

Ho comento perquè avui, dijous 17 de juny, a Igualada hi haurà una conferència-col·loqui de la nova presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, amb Antoni Dalmau al Teatre de l'Aurora; una conferència de l'economista Quim Solé-Vilanova a l'Ateneu; un acte de Reagrupament amb Joan Carretero a l'Hotel Ciutat d'Igualada i un 'debat a taula' del PSC amb Jaume Collboni al jardí de l'Ateneu...

...buff! Tan sols espero que hi hagi públic a tots els actes! Avui no s'hi val quedar-se a casa! :)

(ah, pel que fa a Òmnium, puc assegurar que fa un parell de mesos que treballàvem amb aquesta data... Ho deixo clar perquè hi ha qui m'ha preguntat si havíem contraprogramat res... Suposo que ha estat una mera conjunció d'astres siderals la que ha fet que avui coincidissin tantes històries...)
]]> <![CDATA[Sobre la Marina i el periodisme]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1091/sobre-la-marina-i-el-periodisme http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1091/sobre-la-marina-i-el-periodisme Fri, 11 Jun 2010 08:12:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1091/sobre-la-marina-i-el-periodisme Líders) deia que hi havia hagut un cert 'mal rotllo' entre la professió periodística barcelonina pel fet que la diputada Marina Llansana hagués decidit anunciar la seva retirada de la primera línia política des d'anoiadiari·cat.

No m'extendré més sobre aquest punt, però sí que m'agradaria reflexionar una mica més sobre com funciona la premsa d'aquest país.

La Laia va entrevistar Llansana dimarts al migdia. Va enllestir el redactat al vespre i a la nit vam configurar la portada. Ensumant-nos que seria una notícia important a escala nacional, vam decidir d'enviar un correu informatiu a bona part dels mitjans i agències de Barcelona.

De bon matí, les principals ràdios, els principals diaris digitals i les principals agències van trobar-se a la bústia un correu que informava de la decisió presa per Llansana i els remetia l'enllaç a la font directa, on podien trobar-hi tota l'entrevista.

Va passar l'estona i ningú no en va dir ni mu. A les 09.14, l'ACN va veure la importància del tema i en va elaborar un teletip. Va ser a partir d'aquí quan es va desaencadenar tot l'allau informatiu: l'Avui.cat poc després; el 3cat24 a migdia... (el directe!cat jugava amb avantatge en aquest aspecte i ja ho va publicar a les 5 de la matinada).

Aquesta situació em porta a dues reflexions: d'una banda, a lloar l'excel·lent tasca que du a terme l'ACN dirigida per Saül Gordillo. És d'aquelles estructures de tot país mínimament seriós necessita si vol progressar. Una agència atent a allò que passa al món i a allò que passa a dins de casa mateix. Felicitats.

De l'altra, el trist 'periodisme d'agències' que practica la professió. Si alguna cosa se surt dels canals comunicatius estàndards, no té rellevància informativa. Potser sí que els mitjans als quals vam enviar el correu en reben milers i milers, i els és impossible de filtrar-los correctament. Però trobo sorprenent que, havent-hi redaccions que ja s'activen a les 6 del matí per caçar precisament temes d'aquests, se'ls escapin amb tanta alegria tenint-los davant dels morros.

Després ens sorprenem quan consultem dos o tres diaris i critiquem que tots parlen del mateix. I ens lamentem tots plegats perquè l'audiència més jove no hi mostra cap mena d'interès, no compra diaris i no garanteix la subsistència del model...

No serà que amb les nostres pròpies pràctiques, els periodistes no som capaços de generar un producte prou interessant? Tot de productes ben igual, tan sols diferenciats per la pel·lícula que regalem el diumenge? De ben segur que si només repiquem agències o comunicats oficials no ens diferenciarem de la competència i no oferirem al lector temes propis, frescos i sorprenents.
]]> <![CDATA[Líders]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1090/liders http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1090/liders Wed, 09 Jun 2010 02:53:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1090/liders 21.000 usuaris únics i 46.000 lectors durant el mes de maig. Tot un exitàs. Gràcies a tots: lectors, anunciants, opinadors, bloggers...

Quan vam posar en marxa aquesta aventura, de veritat que no ens pensàvem que aniria tant i tant bé. Crèiem que a la comarca feia falta un projecte periodístic nou i, poc o molt, diria que ho hem aconseguit. Especialment recomanable és l'apunt sobre aquest tema fet per Ferriol Egea: L'anoiadiari, els mitjans de comunicació online i la premsa escrita.

Dimecres vam obrir el diari amb una gran entrevista de la Laia Segura a la diputada republicana Marina Llansana que fins i tot va marcar l'agenda nacional. Segon exitàs de la setmana. Després de set anys al Parlament, Llansana va escollir el diari comarcal líder de la comarca que representa per tal d'explicar als seus conciutadans que no continuaria a primera línia política.

Em consta que entre la premsa barcelonina hi va arribar a haver un cert 'mal rotllo' pel fet que Llansana hagués escollit un diari 'del territori'' per a anunciar la seva decisió. És -i repeteixo- un dels mals d'aquest país. De la mateixa manera que la reforma de la Diagonal es plantejava com si Barcelona fos una ciutat desconnectada del seu país (llegiu D'Igualada a Barcelona per la Diagonal), la premsa barcelonina es pensa que és molt més important que no pas la premsa gironina, la manresana o la lleidetana. La premsa de Barcelona ha de parlar dels temes seriosos i la premsa 'del territori' ha de limitar-se a repicar la cartellera local, informar de les festes de final de curs de les escoles, explicar quatre xafarderies locals i poca cosa més.

D'acord que La Vanguardia és el diari més llegit a l'Anoia. Però no pas a Manresa (on el líder és Regió7), Girona (El Punt), Lleida (Segre), Tarragona (Diari de Tarragona)... Però Barcelona es creu més xula que tota la resta. Potser ho és, no ho negaré, però no cal menystenir tot el que passa 'al territori' pel sol fet de ser 'del territori'...

En fi. Tornem a l'exitosa setmana d'anoiadiari·cat. Com deia, l'entrevista a Llansana va ser citada un fum de mitjans nacionals:
- Avui.cat: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/06/marina_llansana_anuncia_que_deixa_la_primera_linia_de_la_politica_catalana_100474.php
- Article de Saül Gordillo a l'Avui en paper: http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=192467
- 3cat24: http://www.3cat24.cat/noticia/704645/politica/La-diputada-dERC-Marina-Llansana-anuncia-que-abandona-la-primera-linia-politica
- Catalunya Informació- directe!cat: http://www.directe.cat/noticia/39616/marina-llansana-anuncia-que-no-formara-part-de-la-llista-d-erc-a-les-eleccions-de-la-tardo

- e-notícies: http://politica.e-noticies.cat/llansana-abandona-41379.html

- Tribuna Catalana: http://www.tribuna.cat/noticies/politica/15-politica/92314-marina-llansana-abandonara-la-primera-linia-politica-quan-acabi-la-legislatura
- Regió7: http://www.regio7.cat/anoia/2010/06/02/marina-llansana-afirma-que-deixara-primera-linia-politica/87421.html
- El Debat: http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=70281
- Nació Digital: http://www.naciodigital.cat/noticia/15489/marina/llansana/diu
- El Singular Digital: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/06/marina_llansana_deixara_la_primera_linia_de_la_politica_catalana_52668.php
- El Triangle: http://www.eltriangle.eu/cat/notices/marina_llansana_deixa_la_politica_activa_i_no_formara_part_de_les_llistes_d_erc_14126.php
- Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/3736871/llansana-deixara-primera-linia-politica-catalana.html
- La Voz de Barcelona: http://www.vozbcn.com/2010/06/02/20539/marina-llansana-no-repite/

L'endemà d'aquesta exclusiva, anoiadiari·cat encara va sorprendre els seus 46.000 lectors amb una nova perla: una edició especial en paper en motiu del Rec.01 (maquetada excel·lentment per DDDisseny!), que pel que vaig veure va volar dels espais on es va repartir.

Bé, fins aquí aquest gran anunci del diari. Perdoneu-me l'autobombo, però és que com diu en Joan Tardà del Polònia, 'Algú ho havia de dir!' :)

]]> <![CDATA[D'Igualada a Barcelona per la Diagonal]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1047/digualada-a-barcelona-per-la-diagonal http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1047/digualada-a-barcelona-per-la-diagonal Mon, 17 May 2010 10:42:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1047/digualada-a-barcelona-per-la-diagonal
Pitjor no s'hauria pogut fer: mentides de l'alcalde, gran dispendi econòmic per organitzar-la, dificultats a l'hora de votar, suplantacions del vot (m'agradarà veure si algun dia se sabrà qui ha estat el misteriós suplantador del lídel del PP barceloní, Alberto Fernández Díaz, revelat en primícia per directe!cat), vuit intents de vot per part de Xavier Trias...

Però a banda de totes aquestes consideracions sobre la forma de la consulta, personalment estic molest pel fons de la consulta. És a dir, Barcelona pot decidir lliurement com remodela una de les seves principals artèries de comunicació amb la resta del país sense coordinar-se amb la Generalitat? Barcelona pot decidir lliurement convertir la Meridiana en una avinguda només per a vianants i transformar les Rondes en una immensa rambla circular amb només un carril per a bicicletes?

Sí, sí que ho pot decidir. Però al costat d'aquestes decisions, també haurà de decidir què fa amb els milers i milers de vehicles (privats o de transport col·lectiu, com ara mateix és el meu cas, que estic escrivint aquest apunt des de la meravellosa i mai prou valorada Hispano Igualadina) que cada dia entren a Barcelona per aquestes carreteres.

Durant tota la setmana de debat sobre la reforma de la Diagonal, no he sentit cap representant polític que hagi posat l'accent en aquest punt. Es concep la Diagonal com un carrer més de Barcelona, obviant que és la principal via d'entrada per a tots els que venim del Baix Llobregat, l'Anoia, bona part de les terres de Ponent.... I no som pas gent que anem a Barcelona només per oci i que tenim tot el temps del món per perdre a l'hora d'accedir-hi, sinó que hi anem a treballar, al metge, a estudiar, a fer-hi gestions...

Fa molt de temps que els de fora de Barcelona patim les decisions d'un ajuntament que viu d'esquena al país. Reformem la Diagonal, d'acord. Fem-la tota per a vianants i amb floretes a cada cantonada. Però, alhora, creem també aparcaments a la rodalia de la ciutat que permetin absorvir tota la massa de cotxes que cada dia hi entra; creem d'una vegada una xarxa de transport públic eficient amb trens, metros o tramvies puntuals; habilitem un carril VAO perquè qui entri a Barcelona amb transport públic tingui premi...

Sempre m'ha cridat l'atenció una diferència cabdal entre els nois de 18 anys de Barcelona i els de comarques (del 'territori', que se'n diu ara...; el 'territori comantxe', volen dir?): els primers no es treuen el carnet de conduir fins passats els 21-22 anys; els segons, just l'endemà d'haver accedit a la majoria d'edat. Per què? Els primers tenen totes les facilitats del món per desplaçar-se en transport públic de casa a la Universitat, de la Universitat al teatre, del teatre a les pistes d'esquí, de les pistes d'esquí a casa... I es pensen que la resta del país també viu en aquest idíl·lic món regit pel transport públic.

Aquesta concepció és la que els fa pensar que la Diagonal és un carrer més de Barcelona. Com si parléssim de remodelar el carrer Tusset o el carrer del Sol. Meres vies internes que només afecten els quatre veïns que hi viuen.

Tenim una capital que renuncia a exercir com a tal. Malament rai.
]]> <![CDATA[Què són 7.512 vots a Igualada?]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1004/que-son-7.512-vots-a-igualada http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1004/que-son-7.512-vots-a-igualada Mon, 26 Apr 2010 00:50:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/1004/que-son-7.512-vots-a-igualada
Sí, qui vulgui fer aquesta lectura, té tota la raó del món per fer-la. Però que també tingui en compte que, actualment, l'Entesa per Igualada governa la ciutat amb 'només' 6.288, que CiU és la segona força amb 'només' 3.698 vots, que ERC és la tercera amb 'només' 2.288 vots i que el PP condiciona la governança municipal amb 'només' 1.331 paperetes.

Tots plegats acumulen el 49,05% de participació a les últimes eleccions municipals. Per tant, cal recordar que l'actual consistori igualadí està format per uns representants que hi ha més gent que no els va votar que no pas que sí que ho va fer.

I a les eleccions europees, 'només' el 38,77% dels igualadins va dir-hi la seva. Si comparem els famosos 7.512 vots amb les eleccions espanyoles del 2008, veurem que són pràcticament els mateixos que va treure el PSC-PSOE: 7.276, resultat que va ser qualificat com 'un gran èxit'.

És a dir: cada cosa al seu lloc. D'acord que ja des de petits ens van dir que no podíem barrejar pomes i peres, però 7.512 vots no són en cap cas una anècdota.

També és interessant veure com aquest grapat de vots -que segur que demà hi haurà qui intentarà silenciar i/o deslegitimar per activa i per passiva- no surten només de la suma aconseguida per CiU i ERC fa quatre anys (5.986 vots). El votant catalanista del PSC també s'ha mobilitzat (amb Jordi Riba al capdavant?). Més enllà del missatge immobilista de la direcció del PSC, hi ha federalistes que s'estan adonant que enllà de l'Ebre no hi ha ningú que comparteixi aquest missatge de fraternitat?
]]> <![CDATA[Paperetes i diàleg]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/985/paperetes-i-dialeg http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/985/paperetes-i-dialeg Wed, 21 Apr 2010 17:53:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/985/paperetes-i-dialeg
És una tasca admirable. Felicitats a tots. I felicitats extensives a tots els que hi participaran acostant-se a l'urna. Diria que mai abans s'havien mobilitzat lliurement tants igualadins per uns ideals compartits. Tan sols em ve a la memòria la multitudinària manifestació contra la guerra d'Iraq que va sortir de Vilanova del Camí i es va acabar a la plaça de l'Ajuntament. També va ser un exitàs.

Tot el que sigui mantenir la ciutadania activa és positiu. Qui vulgui ciutadans adormits, vol un país adormit.

I és per això que m'esparvero quan tal o qual persona em diu que diumenge es quedarà a casa. Els mateixos que critiquen que Igualada és una ciutat morta, que mai fa res de positiu, ara reconeixen que s'hi farà una activitat important, però es neguen a participar-hi adduint raons surrealistes.

És com aquell qui diu que no vindrà a la trobada de gegants de no-sé-pas-on perquè a ell i als seus col·legues només els interessen les bèsties de foc. Tot és cultura popular, oi? Oi que a qui li agrada el futbol no li fa res mirar un partit de bàsquet o d'hoquei? Doncs per què aquell que cada quan hi ha eleccions oficials no para de repetir-te que votis, ara diu que es quedarà a casa? Tot és participació ciutadana, no?

Bé, es quedin a casa o finalment es decideixin a fer el pas, coincideixo plenament amb la reflexió que va fer el representant d'ICV-Anoia al debat que es va celebrar al Mercantil fa dues setmanes, Eusebi Alonso. Digué que el debat que ha generat la consulta ja és en si mateix tant o més important que la quantitat de vots que diumenge recolliran les urnes igualadines. Li dono tota la raó.

Debatre és sa. Aquests dies, en milers de converses informals s'han intercanviat opinions entre partidaris i detractors de la independència. No sé si ningú ha convençut ningú, però trobo d'allò més positiu haver-ne pogut parlar obertament, trencar el tabú existent fins ara. Això de la independència és molt gros per a alguns i, socialitzant-ho, s'exorcitza el dimoni. Un primer pas d'allò més positiu per començar a acceptar que Catalunya ja s'ha fet gran i que pot voltar sola pel món.
]]> <![CDATA[Jordi Torra i les llistes obertes]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/968/jordi-torra-i-les-llistes-obertes http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/968/jordi-torra-i-les-llistes-obertes Wed, 14 Apr 2010 15:39:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/968/jordi-torra-i-les-llistes-obertes president de l'Igualada Hoquei Club. Felicitats! I felicitats també per a en Xavi Estruch, membre de la nova junta! Dos bons amics al capdavant de l'hoquei igualadí! Quin repte! :)

Ara bé, abans de tot el xou electoral viscut per Setmana Santa, la candidatura de Jordi Torra em va fer pensar. No tant en qui seria millor president per al club, sinó en els resultats que va obtenir el propi Torra a Igualada a les eleccions al senat espanyol del 2008 (blog del candidat).

Moltes vegades se sent a dir que l'absència d'una llei electoral pròpia per a Catalunya i la impossibilitat d'escollir directament els nostres representants són un dels motius de la desafecció política. Precisament és per això que em sobta que en l'única elecció en què el votant pot marcar nominalment quin candidat vol, els resultats siguin tant homogenis amb els que imposa la partitocràcia.

M'explicaré. El 2008, Torra formava part de la candidatura de CiU al senat espanyol. Com a igualadí vaig trobar que seria una oportunitat d'or per a la ciutat i per a la comarca el fet de tenir una veu propera a Madrid, que poguessis interpel·lar directament si te'l trobaves pel carrer i que podria ajudar a resoldre els problemes del territori (debat a part mereix la consideració de si el senat espanyol té realment cap utilitat...).

Fruit d'aquestes reflexions, vaig decidir-me a marcar la seva casella. Però la meva sorpresa va venir en saber els resultats a Igualada, que foren els següents:
Maite Arqué (PSC-ERC-ICV): 8.230 vots
Jordi Guillot (PSC-ERC-ICV): 7.990 vots
Isidre Molas (PSC-ERC-ICV): 7.592 vots
Montserrat Candini (CiU): 6.013
Jordi Torra (CiU): 5.898 vots
Feliu Guillaumes (CiU): 5.805 vots

Com era de suposar a nivell de la demarcació de Barcelona, els tres primers candidats van ser els que van acabar obtenint la plaça de senador. Però -suposo que ingènuament-, pensava que a Igualada la candidatura de Torra hauria obtingut millors resultats.

Ans al contrari. L'elector de PSC-ERC-ICV va votar mecànicament els seus respectius candidats i el de CiU, els seus. Ep! I no pas tots, com queda ben palès! Deu ser que els candidats amb un cognom que comenci amb les primeres lletres de l'abecedari és més competent que la resta...

Si diem que el senat espanyol és una cambra de representació territorial, què hagués passat si cada municipi o comarca d'on provenien aquests candidats hagués apostat fort per ell en comptes de fer-ho pel partit pel qual simpatitza habitualment? Tenim una societat prou madura com per preguntar-s'ho? O realment la partitocràcia ja ens va bé?

Potser en aquest escenari hipotètic els partits presentarien només candidats de l'àrea metropolitana, en tant que acumula el gruix de la població barcelonina... Però com que aquí nosaltres ja formaríem part de la Vegueria Catalunya Central/Vegueria Penedès, ja ens mouríem amb uns altres paràmetres...

Ah! I parlant de vots... quants n'acumularan les urnes igualadines el 25 d'abril? Quina consigna t'ha donat el teu partit? :)
]]> <![CDATA[Un relat econòmic per a l'Anoia: Moda, Mobilitat i Tranquil·litat]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/911/un-relat-economic-per-a-lanoia-moda-mobilitat-i-tranquillitat http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/911/un-relat-economic-per-a-lanoia-moda-mobilitat-i-tranquillitat Sun, 28 Mar 2010 23:45:00 +0200 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/911/un-relat-economic-per-a-lanoia-moda-mobilitat-i-tranquillitat La pilota no entra per atzar. Mentre l'assaboria, em va venir a la memòria una interessantíssima reflexió que li vaig sentir en una conferència de les VII Jornades de l'Opinió Catalana.

Soriano hi plantejava la necessitat que Catalunya disposés d'un 'relat global' per tal d'explicar-se al món. Venia a dir que els catalans no podem pas ser bons en tot, sinó que hem de tenir clar en què podem excel·lir i dedicar-nos a aquests objectius en cos i ànima. Posava com a exemple una visita que va fer a l'estat nord-americà de Massachusetts, on a totes hores no paraven de repetir-li que Massachusetts era terra d'Universitats, Tecnologia i Ciències de la Vida.

Li ho explicaven tot dinant, ho veia en cartells a la carretera i en les visites institucionals que feia. Així, Massachusetts projecta una imatge ben nítida d'allò que és i aconsegueix atreure el talent dispers pel país que vol excel·lir en un d'aquests tres camps.

La reflexió de Soriano per a Catalunya crec que també és totalment vàlida per a l'Anoia. Quin és el 'relat' de la comarca?

Queda clar que no ens dediquem a la farmàcia -com al Vallès-, a l'ensenyament superior, al sector agroalimentari, a la tecnologia... Per tant, a quins sectors d'alt valor afegit ens dediquem?

Segons l'Informe Econòmic Anual 2009 (pdf), l'Anoia ha d'apostar per l'aprofundiment en el sector terciari, entès com tot allò que no és indústria, ni agricultura ni construcció.

Que quedi clar, d'antuvi, que d'economia no n'entenc ni un borrall. Però l'exercici em sembla interessant i us animo a dir-hi la vostra.

La meva proposta: 'Anoia: Moda, Mobilitat i Tranquil·litat'

Moda: el tèxtil i l'adoberia han estat els pilars tradicionals de l'economia anoienca. Però casos com els de Munich o Sita Murt mostren que cada cop més s'ha d'aprofitar aquest know-how per evolucionar cap a aquest concepte amb més valor afegit. Reforçar l'Anoia com a 'clúster' de la moda dificultaria que empreses d'aquí hagin de traslladar-se a Barcelona perquè els és més fàcil trobar-hi personal (com sembla que pot ser el cas de Vives Vidal o com ja va ser-ho el d'Escorpión). Per què ens hem de resignar que les empreses d'aquí marxin a Barcelona i no hem d'aspirar a atreure, què-sé-jo, Custo, Pronovias o Mango? Posats a somiar...
(i sobre aquest punt, reflexiono: realment ens fa falta una escola superior d'infermeria? O hem d'esforçar-nos per aconseguir una escola superior que prepari personal per a aquest camp? Aparadoristes, dissenyadors, visual merchandisers...)

Mobilitat: des del Parcmotor de Castellolí al futur aeroport corporatiu, passant per l'excel·lent Aerosport, l'Anoia té una oportunitat d'or en aquest punt, no? El motor de competició i l'aeronàutica tenen interessos comuns? Els podem explotar? La indústria metal·lúrgica també ha estat un dels puntals econòmics de la comarca. Tot i que ara no passa per un dels seus millors moments, entenc que en el futur pot anar estretament lligada a aquest ítem.

Tranquil·litat (és a dir, turisme): Sempre he pensat que Igualada no sap aprofitar l'alt potencial turístic que té. Des del meu punt de vista, la ciutat amaga una joia mundial que hauria de saber explotar millor. Em refereixo a l'obra de l'arquitecte Enric Miralles: el cementiri nou d'Igualada. Gent de tot el món peregrina cap aquí per veure'l. Possiblement no és un públic molt nombrós, però sí que diria que deu tenir un poder adquisitiu notable.
Quant al turisme interior, Igualada es pot projectar com la ciutat dels outlets (=>famílies que venen a comprar i que després bé que s'han de quedar a dinar i a passar la tarda), mentre que la comarca en el seu conjunt pot vendre tant la tranquil·litat de l'Alta Anoia per als estressats barcelonins, el campament republicà de Pujalt, el Museu Molí Paperer de Capellades... Estem parlant d'una oferta de turisme familiar ben complerta, no?
(sobre la denominació d'aquest tercer punt, sóc conscient que 'turisme' és un concepte massa eteri que no acaba dient res. Per això m'he decantat per 'tranquil·litat', amb més ganxo publicitari... I, de fet, un cementiri és el lloc de la tranquil·litat per excel·lència, no?)

Bé, fins aquí la reflexió d'un llec en la matèria :)

Digueu-hi la vostra!
]]> <![CDATA[Parlamentàries 2.0]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/910/parlamentaries-2.0 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/910/parlamentaries-2.0 Mon, 15 Mar 2010 22:04:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/910/parlamentaries-2.0 #Política 2.0, en què reflexiona sobre la utilitat d'Internet i les xarxes socials per a apropoar la política a la ciutadania.

A l'Anoia 2.0 podem estar satisfets de les nostres dues diputades. Tant Teresa Estruch (PSC) com Marina Llansana (ERC) disposen de blog propi des d'on exposen les seves reflexions al conjunt dels ciutadans. Al seu torn, els ciutadans podem interpel·lar-les mitjançant els comentaris. Un punt que com a coeditor d'anoiadiari·cat em fa especial il·lusió és que les seves fitxes al web del Parlament enllacen cap a nosaltres quan informen de quina és la seva identitat 2.0 (Teresa Estruch i Marina Llansana).

Llansana, a més a més, és una activa usuària del Twitter, que Benach (ERC), José Antonio Donaire (PSC) i Carles Puigdemont (CiU) consideren que serà clau per a canviar les formes de fer política (De Parlament a 'Piulament' de Catalunya, article que vaig publicar a directe!cat).

La tasca digital d'Estruch i Llansana se suma a l'excel·lent experiència a la xarxa que ja desenvolupaven tant l'Ajuntament de Copons (citat com a exemple a #Política 2.0) com l'Alta Anoia, sobretot gràcies a Ricard Espelt i Jordi Bertran. D'altres polítics, empreses i institucions també s'han obert un compte a Twitter durant aquests últims mesos (tots ells referenciats a l'AnoiaTwitter) i l'Anoiasfera ja enllaça cap a gairebé un centenar de blogs.

Sembla, doncs, que la política anoienca va deixant de ser el desert 2.0 que explicàvem ara fa mig any (per bé que el mític blog de Jordi Aymamí amb només un apunt del 2007 continua actiu), però no em consta que cap alcalde segueixi l'exemple d'Estruch i Llansana, ja sigui twittejant, ja sigui actualitzant un blog.

Si l'Anoia vol jugar un paper més o menys digne a la nova Catalunya 2.0, és hora que els nostres dirigents més propers es treguin la son de les orelles!
]]> <![CDATA[Intoxicats]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/875/intoxicats http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/875/intoxicats Mon, 01 Mar 2010 13:48:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/875/intoxicats
Em refereixo a la notícia falsa que des de directe!cat i com a mínim tres mitjans més vam publicar dimecres sobre un suposat comunicat de l'exdirigent Sandra Lomas i que després tanta polseguera ha generat dins de la professió.

L'afer arrenca dimarts, quan en alguns mitjans van informar que la dirigent Sandra Lomas havia dimitit. Vam estar-la trucant tot el dia per confirmar-ho, però no va haver-hi manera que ens respongués. El lector d'aquest blog no sé si es pot imaginar com n'és de difícil contactar amb alguna veu oficial de Reagrupament a nivell nacional si no és perquè volen vendre un tema que els interessa... La norma que hi impera és la dels telèfons apagats, si més no quant a les veus oficials es refereix.

Quan dimecres vam rebre el comunicat, vam pensar que era la via que havia escollit Lomas per explicar-se… En aquells breus instants en què has de valorar si publiques o no la notícia, ens va semblar fins i tot lògic que la pròpia interessada -amb qui havíem intentat contactar durant tot el dia anterior- enviés un escrit per deixar clars els seus motius. Quanta ingenuitat!

La vam tornar a trucar per verificar el contingut del correu, però tampoc no ens va agafar el telèfon… Per tant, vam decidir de publicar la nota. Què coi ens havíem de pensar que algú havia enviat un miliu en nom seu? Bufa! Qui li va suplantar la identitat i va escriure el correu en nom seu ha de ser algú molt recargolat! I hi vam caure de quatre potes… Quan ens vam adonar que ens havien pres el pèl, ja era massa tard.

L'afer va donar peu a tot un seguit de comentaris d'allò més crítics amb la tasca periodística que desenvolupem al directe!cat i fins i tot amb una amenaça de denúncia, que ignoro si s'ha fet efectiva o no. Uns i altres tenen raó. No vam fer la nostra feina correctament. Disculpes.

Com molt bé diu l'article Avís de política tòxica a la xarxa de Sílvia Barroso d'ahir a l'Avui, aquesta campanya electoral serà molt tòxica. I a nosaltres, al directe!cat, ja ens han intoxicat. I, com que no vam fer la feina que tenim assignada com a periodistes, vam intoxicar els nostres lectors. L'article, citant els experts en xarxes socials Marc Vidal i Josep M. Ganyet, fa un requeriment als periodistes: 'No pot repetir-se el que va passar dimecres'. En prenc nota.

També ens va dedicar unes duríssimes ratlles en Vicent Partal, dient que vam publicar el correu 'sense pensar-ho ni un segon, van donar-lo per bo i hi afegiren tot de comentaris i d'opinions'. Sense comentaris. Tampoc li hagués costat res de trucar-me i saber ben bé què havia passat, però això ja són figues d'un altre paner.

Es podria dir que dimecres vam saltar-nos alegrement les normes bàsiques del periodisme. Sí, mirat a posteriori, sí. Ho reconec i per això escric aquest apunt. Però en aquell moment, i tenint en compte que es tractava del kafkià món de Reagrupament, no hi vam atinar gens. Dic kafkià perquè els paràmetres estàndards que serveixen per a qualsevol altra formació política, no em dóna la sensació que serveixin per a Reagrupament. Vaja, a tall d'exemple, no em sembla gaire de regeneració democràtica titllar de 'càncer' els qui fins fa dos dies eren els teus companys de partit... (ospa, és molt fort titllar de 'càncer' a algú, no?). A partir d'aquí, doncs suma y sigue, que diuen...

Teòricament hi ha una portaveu oficial, però no té per costum atendre els mitjans en moments crítics per a la formació -ja sigui l'últim cap de setmana de gener, després d'extirpar el 'càncer', ja sigui dimarts mateix, ja sigui...-. En aquest sentit també se'n lamentava tant un programa de Catalunya Ràdio caçat al vol dijous a migdia com el director d'e-notícies des del seu blog o d'altres companys de professió tot comentant l'afer.

Que també es podria arribar a entendre, perquè cap dels dirigents de RCat no s'hi dediquen professionalment, però quan es tracta de temes que els interessa que surtin sí que troben totes les hores del món per a atendre la premsa... És complicadot, tot plegat...

Sigui d'una manera o altra, dimecres vam fallar. Des de llavors que no paro de donar-hi voltes. No ens ha de tornar a passar.
]]> <![CDATA[El 3/24 a l'iPhone?]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/801/el-324-a-liphone http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/801/el-324-a-liphone Sun, 07 Feb 2010 17:06:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/801/el-324-a-liphone
Però una de les aplicacions que més m'ha sorprès aquests dies és la de Radio Televisión Española. No acostumo a mirar ni TVE ni escoltar RNE, però l'altre dia vaig entrar a la seva web i vaig veure-hi un banner anunciant una aplicació específica per a iPhone. Immediatament, vaig buscar-la i me la vaig instal·lar.

Em vaig quedar sorprès. Des del meu iPhone puc veure el Canal 24H en directe sigui on sigui. Ja no fan falta ni aparells de televisor ni cables ni res. Des del teu mòbil, la televisió en directe. I els informatius, resumits en quatre minuts. Espectacular.

Encuriosit, vaig buscar si existien d'altres aplicacions similars i resulta que sí. France 24 també es pot consultar en directe gratuïtament (en francès, anglès i àrab!). La BBC també ofereix el servei BBC iPlayer, però de pagament.

I a casa nostra, què? La CCMA m'ofereix algun servei similar? És cert que totes les emissores de Catalunya Ràdio es troben disponibles per a iPhone, però entenc que és una aplicació menys espectacular, perquè és relativament habitual que els mòbils tinguin sintonitzador de ràdio FM.

Busco a l'App Store d'Apple i no hi trobo cap aplicació específica. A la web de TV3, després de remenar una mica, sí que hi trobo algun servei, però no pas el 3/24 en directe -vídeos antics del Polònia, el temps, les notícies del 3cat24, la borsa, l'últim butlletí de Catalunya Ràdio (per què el vull, si ja puc escoltar Catalunya Informació en directe)...

La CCMA s'ha caracteritzat sempre per oferir serveis innovadors i d'última tecnologia. Però en aquest punt penso que falla. Quan podrem veure el 3/24 a l'iPhone? O el TV3CAT, el canal internacional?

PD: Ah! I parlant de la CCMA. Vosaltres veieu IB3 o el Canal9 a la TDT? Oi que havien dit que podríem veure aquests dos canals quan la TDT s'implementés a tot el país? Hi ha companys de Barcelona que sí que els veuen, però diria que a Igualada encara no han arribat... :(
]]> <![CDATA[Un 2010 apassionant]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/800/un-2010-apassionant http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/800/un-2010-apassionant Sat, 30 Jan 2010 16:31:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/800/un-2010-apassionant
Però com que això d'anar actualitzant el blog periòdicament m'és força difícil (que si ara tinc no-sé-què, que si ara no-sé-quantus...), us deixo amb un article que vaig publicar l'1 de gener al directe!cat que ja anava en aquesta línia i que penso que encara és de total validesa:

Eleccions al Barça i al Parlament, referèndum a Escòcia i consultes a Catalunya: un 2010 mogut.

1 de gener el 2010. Un any decisiu per a tota una generació de catalans, en paraules del propi president Montilla. Mentre José Luis Rodríguez ostentarà la presidència de torn de la Unió Europea i els principals focus mediàtics internacionals se centraran sobre l'Estat espanyol, Catalunya celebrarà dues onades de consultes independentistes, viurà una intensa campanya electoral per a la presidència del FC Barcelona -el principal ens de projecció internacional del fet català- i es trobarà immersa en una també intensíssima precampanya electoral que molt possiblement culminarà amb un parlament i un govern absolutament renovats.

El 2010 serà l'any de decidir 'quin camí cal seguir', segons el propi Montilla. Les opcions que hi ha sobre la taula són 'aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l'horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a treballar per aconseguir-lo'.

El PP i Ciutadans/UPyD ja s'han pronunciat obertament per les opcions 'aturar-nos' i 'retrocedir'; el PSC i Iniciativa persisteixen en 'l'horitzó que ens hem traçat'; CiU no té clar si també s'ha de sumar a aquest front o bé decantar-se pel que Montilla anomena 'falses dreceres', per les que aposten nítidament tant Esquerra com Reagrupament.

També sembla que és partidari d'aquestes 'falses dreceres' el fins ara president del FC Barcelona, Joan Laporta, que enguany finalitza el seu mandat i que dubta de si fa el salt a la política. Laporta pot acabar sent el factor realment desestabilitzador del 2010. Sense haver anunciat ni que es presentaria, una enquesta d'El Periódico ja li donava a principi de novembre el 12% dels vots. Ara per ara, al Parlament hi ha tres forces que ni assoleixen aquesta xifra: PP (10,65%), Iniciativa (9,52%) i Ciutadans (3,03%).

Laporta deixarà un Barça pletòric, que ha guanyat totes les competicions en què ha participat. Qui en prendrà el relleu haurà d'afrontar els reptes de mantenir el nivell i de decidir si la institució continua sent tant nacionalment conscient com ho ha estat durant l'era Laporta, o bé es torna als temps foscos del nuñisme. L'aspirant Sandro Rosell ja s'ha postulat per a abanderar aquesta segona opció, mentre que el continuïsta Alfons Godall opta per preservar l'empenta esportiva i nacional dels últims anys.

Referèndum a Escòcia
El catalanisme també tindrà un ull a Escòcia, on el govern independentista d'Alex Salmond té la intenció d'organitzar-hi un referèndum per a emancipar-se del Regne Unit, per bé que ara per ara no disposa de prou vots al parlament per a tirar endavant la iniciativa. Les eleccions generals a Londres -que poden retornar els conservadors al govern- seran possiblement la pedra de toc que donarà l'impuls definitiu al referèndum, ja sigui afavorint-lo, ja sigui frentant-lo.

En tot cas, la societat civil catalana sí que tornarà a organitzar tot de referèndums d'independència a escala local que tornaran a posar contra les cordes l'statu quo espanyol i europeu. Tot un eurodiputat com Raül Romeva ja es va pronunciar el 13 de desembre a favor de l'ampliació interior d'Europa i d'altres personatges clau del país podran fer-ho el 18 de febrer i el 25 d'abril. Resta la incògnita de si Barcelona també organitzarà un referèndum a la tardor, un cop descartat el 25 d'abril.

Més dates clau
D'altres punts clau que marcaran l'actualitat informativa del 2010 seran:

1 de gener: Espanya assumeix la presidència de torn de la Unió Europea (UE).
5 de gener: el Govern aprova la llei de vegueries.
17 de gener: inauguració oficial de l'aeroport de Lleida-Alguaire.
12 de febrer: inici dels Jocs Olímpics d'Hivern a Vancouver.
18 de febrer: segona onada de consultes sobiranistes.
11 de març: eleccions al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
3 d'abril: s'implementa totalment la Televisió Digital Terrestre (TDT).
25 d'abril: tercera onada de consultes sobiranistes (a Igualada, finalment).
8 de maig: manifestació catalanista a Ginebra organitzada per 10mil.cat
Maig o juny: eleccions generals al Regne Unit. Els independentistes escocesos, gal·lesos i nord-irlandesos mesuraran les seves forces amb els partits unionistes.
22 de maig: final de la Champions League a l'estadi Santiago Bernabéu. El Barça aspira a revalidar-hi el títol.
11 de juny: inici del Mundial de Futbol a Sudàfrica, en què la roja té aspiracions de guanyar.
13 de juny: eleccions a la presidència del FC Barcelona.
30 de juny: Espanya deixa d'ostentar la presidència de torn de la UE.
1 de juliol: entrada en vigor de la pujada de l'IVA a l'Estat espanyol decretada pel govern Zapatero.
28 d'agost: inici del Mundial de Bàsquet a Turquia, en què la roja té aspiracions de guanyar. Els diaris esportius madrilenys ja somien en ser bicampeones.
1 de novembre: data màxima per a la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya.
30 de novembre: Dia de Sant Andreu, patró d'Escòcia. Possible data per al referèndum d'independència.

]]> <![CDATA[Diumenge quedarem?]]> http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/782/diumenge-quedarem http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/782/diumenge-quedarem Sat, 23 Jan 2010 00:51:00 +0100 http://blogs.anoiadiari.cat/bernatff/blog/782/diumenge-quedarem començarem el programa Quedem?, una mena de parelles lingüístiques en grup.

Després d'anys de formar parelles lingüístiques juntament amb Atlas, a final de l'any passat vam decidir que era l'hora de fer un pas més enllà.

Tenint en compte que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) ja n'organitza tot un reguitzell -i, per tant, qui vulgui fer de parella lingüística continua tenint un referent on dirigir-se-, nosaltres mirarem de promoure a Igualada aquesta activitat que ja funciona amb èxit a Badalona, Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Sant Cugat del Vallès i Vic.

En aquesta primera ocasió no serem gaires. Bé, el més important era arrencar la iniciativa i que, a partir d'ara, vagi corrent la veu.

Concretament, el Quedem? és un programa de llengua, lleure i cohesió social que ofereix de manera gratuïta una gran varietat d’activitats perquè totes les persones que formem la societat catalana, sigui quina sigui la nostra procedència, puguem conèixer-nos i relacionar-nos, alhora que participem en activitats que, com a ciutadans de Catalunya, tenim al nostre abast.

És una oportunitat per veure amb uns altres ulls el lloc on vivim. Una oportunitat per descobrir i redescobrir els racons del nostre barri, ciutat o comarca i per conèixer les persones que en formem part.

Es tracta de crear un espai de trobada entre gent diversa, de construir mirant, parlant, escoltant i formant part activa del lloc on vivim.

És un munt d’activitats culturals a partir de les quals descobrim des de les tradicions més arrelades fins a les iniciatives més innovadores. Quedem per fer itineraris i xerrades, per participar en festes populars, per conèixer associacions culturals, museus, teatres...

Us hi animeu? ;)

]]>