Dimecres, 28.10.2009. 03:00 h

Quan la vida t'hi aboca

Remenant per la tele veig un tros d’aquesta sèrie documental “A la presó”. Programes com aquest et fan entendre una mica més el funcionament de la nostra societat i d’algunes organitzacions i et fan pensar que tothom és on és per alguna cosa i que sovint la vida t’aboca a situacions sense remei o sense més possibilitats. Veig persones a la presó per agredir o per robar que al llarg de la seva vida han patit maltractaments, drogodependències, pobresa, exclusió social, una escassa educació, etc. Persones que sovint arrosseguen problemes psicològics que poden ser-hi a l’origen o com a conseqüència de tot l’anterior.

Canvio de canal i casualment enganxo un debat sobre el cas Millet i sobre la necessitat o no d’empresonar-lo. A banda d’haver robat les quantitats que ha robat (ni punt de comparació amb les de l’altre canal), em pregunto què l’ha portat a fer-ho o com s’hi ha vist abocat. No trobo resposta. Només se m’acut que per pura avarícia. I això que hauria d’agreujar el delicte dóna la impressió que és una mena d’atenuant.

Ara se m’acut que algú potser encara tindria la barra de dir-me que aquest home pateix una mena d’estafapatia o una dependència a la desviació de fons. Està clar que la cosa deu enganxar d’allò més