blog
Divendres, 26.2.2010. 03:00 h

Enri Carbonell Pelfort ens recomana ‘Sal oberta’ (1982), de Maria-Mercè Marçal

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant

Després de rumiar una bona estona, vaig decidir-me per la poesia, malgrat saber que al profà en aquesta matèria li fa molta mandra posar-s’hi.
 
Em venien al cap molts poetes, però he escollit la Maria-Mercè Marçal (1952-1998), per la seva condició de dona, per la seva simbologia feminista, nacionalista i esclar, perquè personalment m’arriba a l’ànima.
 
He escollit el seu tercer llibre Sal oberta, però m’agrada pessigar de tots els seus poemaris : Cau de llunes, Bruixa de dol, La germana, l’estrangera , Desglaç ...
 
Citaré un dels poemes emblema del seu primer llibre Cau de llunes ja que té caràcter de manifest i resumeix les directrius del seu activisme : “A l’atzar agraeixo tres dons : haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.
 
Maria-Mercè Marçal ens endinsa en el món dels sentiments, de les emocions. Ens submergeix en els grans temes universals de l’ésser humà: l’amor, la solitud, la mort, la rebel·lió, la passió, el sexe ...
 
A Sal oberta ens parla d’experiències femenines com són l’embaràs, l’infantament i les sensibilitats, il·lusions i projeccions que aquest fet aboca. De l’amor i el desamor. El seu jo més íntim, projectat perquè cadascú el faci seu, a mida.
 
Per cert, sapigueu que existeix un CD amb una tria dels seus poemes, anomenat “Lluna, sal, sang, exili” amb música de Concepció Ramió, que és preciós.
 


lectures 1122 lectures       comentaris Cap comentari

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.

Punt de llibre

Punt de llibre logo rss Punt de llibre és una aproximació a la literatura a través de les persones de casa nostra. Persones de diferents edats, gustos, situacions, que ens donaran una raó de pes, o si més no la seva raó, per llegir un llibre. Perquè els haurà marcat, per interès, per curiositat o per impacte, un suggeriment literari des d'un punt de vista personal.

Núria Olivé Montrabeta, tinc divuit anys i estic estudiant Comunicació Cultural a la Universitat de Girona, una carrera nova i molt interessant, malgrat que només es fa a Girona, quina llàstima! Tot just fa dos mesos que visc en aquesta ciutat i ja em sembla meravellosa! M'agraden molt les novel·les policiaques i una escriptora en concret, Camilla Läckberg.






arxiu




© anoiadiari·cat, 2012 | qui som | crèdits | avís legal | publicitat | guia comercial | contacta'ns