Dilluns, 8.2.2010. 03:00 h

El pataPOUM!!!

Estava escrivint un comentari per publicar en un article sobre el POUM de l’Anoiadiari i en poca estona m’ha acabat sortint un article que ara teniu a la pantalla.
Espero que en Miquel Pintó no s’enfadi per utilitzar la paraula pataPOUM que amb tant d’encert va escriure en la seva carta publicada en aquest mitjà.

Ara llegeixo un altre article que parla d’allargar el termini d’exposició al públic per tal que es puguin fer més i millors al•legacions, ja que es necessita més temps per analitzar el pla i comprendre les implicacions que comporta.

Oblideu-vos que allarguin el termini. Als nostres governants no els interessa allargar terminis ja que fer-ho vol dir que el ciutadà s’informa, s’assessora, intenta comprendre, s’organitza, es mobilitza, i això no interessa mai a un governant actual. Ja els ha sortit una plataforma relacionada amb el REC, d’aquestes que estan en contra de tot el que sigui el progrés i les grans avingudes, i només faltaria que en sortissin més!!!

Els nostres governants i tècnics, que se suposa són els experts, han necessitat una pila de mesos per redactar el POUM. Ara pretenen que el ciutadà, que no és expert en POUM’s, llegeixi, entengui, s’assessori i redacti al•legacions a un POUM que ni el tècnic que tenen a l’Escorxador sap explicar del tot.

Vaig fer una pregunta al tècnic informador que hi ha a l’Escorxador. No sabia la resposta i vam quedar que me la buscaria. Cap problema, entenc que no es pot saber tot i que les meves preguntes solen ser estranyes. Em va prendre nota i li vaig deixar correu-e i telèfon. Encara espero la resposta. Hi he tornat i encara no sap la resposta i m’ha dit que els tècnics estaven molt enfeinats.

La tàctica és sempre la mateixa. Terminis curts, poc temps, no donar respostes i anar passant el temps, que el ciutadà finalment ja se’n cansarà. Al cap i a la fi el ciutadà ha de pagar de la seva butxaca advocats i arquitectes per informar-se i al•legar, en canvi els nostres governants tenen el sou assegurat i els seus arquitectes i advocats també els paguem nosaltres. Ves si n’és de senzill.

En general les lleis estableixen uns terminis d’exposició al públic dels documents massa curts. Caldria canviar la llei de manera que el període d’exposició al públic sobretot i d’al•legacions fossin més llargs.

Si be estic d’acord que ara cal allargar els terminis d’exposició al públic i d’al•legacions, no és per mi la millor solució. Cal la màxima transparència en la informació i la seva transmissió al ciutadà. Per exemple, el POUM s’hauria pogut presentar als ciutadans amb molt més temps. Es podria haver exposat al ciutadà al mateix Escorxador com ja s’ha fet ara però sense la pressió del termini de presentació d’al•legacions. Passats uns mesos es podria haver fet el tràmit legal d’aprovació per part del ple municipal per, llavors si, establir el termini per presentar al•legacions que fins hi tot podria ser suficient de 15 dies o una setmana.

La llei preveu màxima transparència, informació al ciutadà i foment de la participació en els plans urbanístics. Però una cosa és l’esperit de les lleis que redacten els polítics i una altra ben diferent l’ús i la interpretació que en fan ells mateixos.

Diu l’article 8 de la Llei d’Urbanisme 1/2005:
‘S’han de fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament’.
‘S’han de regular per reglament les formes de consulta i divulgació dels projectes urbanístics, els mitjans d’accés de la ciutadania als dits projectes i als documents corresponents i la prestació d’assistència tècnica perquè puguin comprendre’ls correctament’.
‘En matèria de planejament i de gestió urbanístics, els poders públics han de respectar la iniciativa privada, promoure-la en la mesura més àmplia possible i substituir-la en els casos d’insuficiència o d’incompliment, sens perjudici dels supòsits d’actuació pública directa’.

També ens diu l’article 15.2 del DECRET 305/2006: ‘Les administracions públiques han de fomentar la participació social en l’activitat urbanística i, en especial, en l’elaboració i tramitació dels instruments de planejament urbanístic’. I en l’article 17.2 de l’esmentat Decret diu que ‘els ajuntaments han d’adoptar les mesures organitzatives necessàries per a garantir que s’atenguin les sol•licituds d’informació que pugui formular qualsevol persona, per escrit o per mitjà de consulta verbal, sobre les determinacions dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents”.

A Òdena una associació de veïns va demanar per escrit l’allargament de termini legal d’exposició de l’Avanç del POUM que es va presentar una setmana abans de Nadal. No s’han dignat ni a respondre si allargaven el termini o no. Per més inri, una vegada publicat el POUM s’ha vist que els resultats de les jornades de participació ciutadana s’han menystingut en els punts més sensibles. Segons els seus redactors, l’ajuntament ja té un conveni signat amb un promotor per una requalificació de terrenys que a les jornades de participació es va rebutjar majoritàriament. Literalment s’han fregat el cul amb les propostes dels ciutadans.

Per acabar i a la vista de la legislació vigent i el pataPOUM que tenim, m’adhereixo a la sol•licitud d’allargament del termini d’exposició al públic del POUM. Proposo deixar tot el barri de les adoberies i de l’entorn del REC en standbay per tal de no parar la revisió del POUM. Quan convingui ja es farà un pla parcial amb els ànims més asserenats i amb una proposta més consensuada per un canvi en el barri que no sigui IRREVERSIBLE.