Dilluns, 11.1.2010. 03:00 h
Derivades, integrals i hipoteques
carregant
He preguntat als meus fills si saben què són les derivades i les integrals. La resposta ha estat que no només les coneixen sinó que les han utilitzat en els seus estudis (Enginyeria Tècnica i ADE).
Després els he preguntat si saben com funcionen les hipoteques i les targetes de crèdit i dèbit. Aquí la cosa ja ha fet aigües. Ni idea d’hipoteques i l’únic que saben de les targetes és que els serveixen per comprar amb els meus diners.
L’Institut d’Estudis Financers ha realitzat un estudi per mesurar el grau de coneixement de temes bàsics financers dels joves universitaris catalans i la seva predisposició a l’educació financera. La mostra ha estat de 500 universitaris catalans, la major part d’entre 18 i 24 anys, que pertanyen a la UB, UAB i a la UPC. El resultat: a Espanya no existeix exclusió financera, ja que el 95% dels universitaris té algun tipus de compte bancari i el 91% posseeix targeta bancària. Destaca però que la majoria dels estudiants universitaris suspèn en formació financera amb un valor mig de 3,86 punts sobre 10.
Algú es llegeix amb deteniment les pòlisses d’assegurança? Després venen els desenganys amb el sinistre.
Algú ha llegit minuciosament les clàusules del contracte de les targetes de crèdit? No ho féssiu pas que quedaríeu esgarrifats dels interessos que pagueu per aplaçament sempre hi quan sigueu capaços d’entendre-ho.
Qui es molesta en demanar al banc còpia de les tarifes i despeses repercutibles? Quan arriba la primera liquidació i veiem les despeses de manteniment, comissions per apunt, de transferència, de descobert i la quota de la targeta ens agafen tots els mals o no sabem com afrontar-ho.
Sabeu per què el vostre Pla de Pensions ha perdut un 30% del que teníeu estalviat? No ho mireu ara que ja no hi ha res a fer.
Podria fer tantes preguntes sense resposta en la majoria dels casos que millor no posar de mala llet al lector.
Els nens a l’escola fins a Batxillerat aprenen les matèries suposadament més imprescindibles: matemàtiques, historia, anglès…i per què no finances? Per què no ensenyar des de petits què és el diner, per què serveix, com utilitzar-lo, els perills, què són els crèdits? etc…
Sóc conscient que el temps d’educació és limitat i que al final cal descartar. Segurament tots estaríem d’acord que calen els coneixements mínims i imprescindibles per sobreviure en aquest món, tan si som comunistes de socarrell com si creiem en el capitalisme més solemne. Es pot creure en el que es vulgui però tots vivim en el mateix món i cada vegada els productes financers formen part, més sovint, de la nostra vida.
A la Xina ja funcionen acadèmies per infants d’entre 3 i 6 anys on els ensenyen el món de l’Empresa i surten amb un MBA infantil. He quedat de pedra. Jo no demano d’anar tant lluny. Però d’aquí al que fem al nostre país em sembla que cal trobar el terme mig.
Demano al lector que calculi quantes vegades ha fet servir derivades i integrals en la seva vida professional o laboral. Després quantes vegades s’ha hagut d’afrontar a una hipoteca, compte corrent, pòlissa d’assegurances, o càlcul d’interès d’un préstec. La realitat ens porta a estar més pendents de l’Euribor, que no entenem què vol dir, que no pas de les notes escolars dels fills.
En els propers dies faig 50 anys. Jo estic entre els ciutadans que no ha utilitzat les derivades i integrals i si en canvi tinc hipoteca, compte corrent, targeta i assegurances. A nivell d’aprenentatge em vaig quedar amb la “regla de tres”, que he fet servir moltíssimes vegades i la vida no m’ha anat pas tant malament. Cas apart és la Llei de Boyle-Mariotte que vaig aprendre castigat tot un matí de dissabte als “formidables“ Maristes. Mirant ara a la Wikipedia acabo d’aprendre que són dos científics i no pas un com durant 50 anys havia cregut!!! El cert és que cada vegada que vaig al banc els recito de ‘carretilla’ la Llei de Boyle-Mariotte, que encara avui recordo ja que un mati de dissabte fa molt de mal, però no serveix perquè m’abaixin les comissions.
En un fòrum d’internet he trobat una resposta fantàstica a la pregunta de per què serveixen les derivades i integrals: ‘Les derivades s’usen molt en economia i les integrals en estadística però oblida el perquè serveix tot això. Crec que cal saber fer-les i aprendre els teoremes pels exàmens ja que amb això és suficient’. Aquest devia anar als Maristes. Per mi ja està tot dit.
Qui vulgui rememorar què vol dir derivar i integrar una funció aquí té un bloc que ho explica molt ‘clarament’. Agrairé que algun comentarista me’n faci un resum de tres ratlles.
Crec que el tema educació (mare meva on m’estic posant!!!) hauria d’adaptar-se a les noves realitats i considero que l’educació financera ara ja és imprescindible. Què cal reduir o eliminar en el currículum escolar actual? Doncs no ho sé. Jo proposo treure les derivades i integrals però segurament és una heretgia, un desastre i un sacrilegi. Però no és més desastre observar les enredades que pateix la gent, que moltes vegades comporten pèrdues de milers d’euros a tots els mortals? I algú s’ha parat a comptar els interessos que paga en els aplaçaments de targetes de crèdit? El que podria ser una solució per emergències s’ha convertit en un estàndard que si et pares a pensar és la més gran enredada financera amb interessos que oscil·len entre el 15 i el 22% anual. Recordo que l’Euríbor està al 1,24%.
No dec ser l’únic que reclama informació financera pels nostres fills.
Per acabar, i a risc de ser titllat d’antiquat, jo afegiria a l’educació actual el que abans en dèiem mecanografia i que només estudiaven els de ‘Comerç’ o Administratiu. Jo no tinc dubte que escriure bé, ràpid i amb tots els dits també és actualment una necessitat.
( 6 vots )
940 lectures
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Pep Solé Vilanova, 1960.