Divendres, 20.2.2009. 08:57 h
No hi ha cap vot
carregant
Intro
L'obligació de fer una introducció. No és que realment ningú obligui a la RDLPC (redacció de la PC) a que hi hagi d’haver introducció. És més aviat una autoobligació. Ens sembla que és necessari per escalfar l’ambient abans d’entrar en detall. És aquí on expressem el nostre pensament i des d’on fem pedagogia de la nostra ideologia. Però hi ha setmanes, que aquest apartat es converteix en una obligació. Perquè no tenim res a dir o perquè simplement no ens ve al cap. I això ens provoca angoixa. Pensar que els altres articles de cap de setmana de l’Anoiadiari ja estan actius des de les 03:00 i nosaltres a les 09:05 encara hem d’escriure la introducció... Ja veieu, estimats PCadictes, que la nostra vida no és fàcil. Però hi som i volem ser escoltats. És per això que amb aquest morro que ens caracteritza, escrivint aquestes quatre foteses, ja hem fet una introducció! 157 paraules, apa!
Del 20 al 22 de febrer
No hi ha cap vot
carregantL'obligació de fer una introducció. No és que realment ningú obligui a la RDLPC (redacció de la PC) a que hi hagi d’haver introducció. És més aviat una autoobligació. Ens sembla que és necessari per escalfar l’ambient abans d’entrar en detall. És aquí on expressem el nostre pensament i des d’on fem pedagogia de la nostra ideologia. Però hi ha setmanes, que aquest apartat es converteix en una obligació. Perquè no tenim res a dir o perquè simplement no ens ve al cap. I això ens provoca angoixa. Pensar que els altres articles de cap de setmana de l’Anoiadiari ja estan actius des de les 03:00 i nosaltres a les 09:05 encara hem d’escriure la introducció... Ja veieu, estimats PCadictes, que la nostra vida no és fàcil. Però hi som i volem ser escoltats. És per això que amb aquest morro que ens caracteritza, escrivint aquestes quatre foteses, ja hem fet una introducció! 157 paraules, apa!
Overview
Si portàvem una sèrie de PCs de sequera, ara arriba la pluja. Però serà una pluja d’aquelles d’estiu: molta aigua i tota de cop. Carnestoltes. Per tot arreu. És aquella festa tradicional però que des que la PC tenim consciència, és una festa que si, però no acaba d’arrencar. Ens agradaria saber si a l’edat mitja (que ja es devia fer) també era això: si, per no acabava d’arrencar. Si algú té informació sobre el tema, que faci un comentari, que realment estem molt preocupats.
Divendres 20 de febrer
Recomanem començar aquest CDS anant a la biblioteca central d’Igualada a fer una mica de cultura. A 2/4 de 8 s’hi presenta el llibre “El vertígen del trapezista” pel mateix autor, en Jesus M Tibau. Són contes sobre els equilibris que ha de fer l’ésser humà en aquest món. I unes classes sobre equilibri abans d’anar al bar sempre van bé.
A les 9 del vespre, a Capellades es fa cinefòrum. A la sala Paper de Música. El film projectat és “Diskpocket”. I com que l’horari és el que és s’ha de portar el dinner in your pocket. O sopar abans, amb les gallines. O decidir que la cultura passi per sobre l’estomac.
A la sala la Sala d’Igualada insisteixen amb els monòlegs. Avui Albert Boira. Un professional. A veure si el públic també ho és...
Dissabte 21 de febrer
Arriba el dia de la competició de carnestoltes. A 2/4 de 6 de la tarda, tota la canalla al Cal Carner d’Igualada que hi ha ball de carnaval amb el Jaume Barri. Aquest és un.
A les 6, arriba el segon a Copons. Allà, l’home de les 30 mans farà una demostració impecable de com fer 30 coses alhora. Una per cada mà. Farà teatre: 1, 2 o fins i tot 3 personatges alhora. Farà xocolata desfeta. Tallarà coca. I els nens i nenes es repartiran el 5 o més files perquè els hi reparteixi alhora. Després farà de rei carnestoltes. I també tancarà la rua. I per últim, amb una sola mà, netejarà tots els carrers del poble. Quima feinada!
A les 7 de la tarda, el tercer: el d’Igualada. La ciutat s’ha engalanat pintant els carrers amb ratlles de color blau amb el nou escut de la ciutat a dins. En quant a la rua, lo típic. Moltes escoles amb disfresses clonades, poques comparses originals, molts badocs a mirar, molts d’aquests que passen més vergonya ells que no pas els que desfilen, una rua llarga, i un final de festa de pena d’aquells que cadascú cap a casa seva que ja s’ha complert amb la tradició.
A 2/4 de 9, el quart. A Santa Coloma de Queralt. Rua, ball i disco mòbil. Lo que toca com cal.
Un poble que va a contracorrent. I aquest és Òdena. Quin sinó. A 2/4 de nou fan un taller de danses folc al teatre la Unió amb en Pere Regordosa. Diuen que qui vulgui porti coca i mistel·la per berenar. I des d’aquí diem que si el Pere ha de fer tot el seu repertori amb les introduccions corresponents, més val que també es portin el sopar, el sac de dormir i l’esmorzar.
A les 11 arriba el cinquè. Carnestoltes jove al poliesportiu de Capellades. Es diu 3,5€ i hi ha premi especial a la millor disfressa sobre la crisi.
I l’últim és a la sala La Sala d’Igualada. Les Botonverbenero tornen emocionades a la sala que les va catapultar a aquesta vida de luju i glamurt que porten. Benvinguts a la festa de la carn!
Diumenge 22 de febrer
A Igualada, com que diumenge de carnestoltes no saben què és la ressaca, els pares porten als nens al teatre de l’Ateneu. A Xarxa. Fan “El llibre de la selva” per la companyia Veus Veus.
I torna la somnolència habitual...
Que hi hagi salut.
313 lectures
Un comentari
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
PC. Us penseu que ja ho sabeu tot d’aquest terme relacionat a la tecnologia. Però no és el PC, sinó la PC. En femení. PC. De Proposta Capsetmanal. Mot lligat també a la tecnologia.Neix el 2001 en forma d’e-mail i ara es disposa a engegar la 3a etapa, dins l’anoiadiari·cat.
La PC la crea la RDLPC (Redacció De La PC). Un grup de gent jove (o almenys s'ho creuen) fills de l'època de l'abundància. Per això es poden permetre perdre el temps en aquesta bestiesa.
És un vehicle per transmetre la sensibilitat present d’una humanitat que comença a utilitzar la tecnologia de forma quotidiana, que està en procés d’interiorització.
I tot això és possible prenent forma d’agenda de cap de setmana. Sí. Per molt que costi de creure, és possible. O almenys s’intenta.
