Del 13 al 15 de febrer

 

 

Ens fa mal el clatell d’anar tota la setmana amb el cap cot. De la vergonya que varem passar com a Pcadictes la setmana passada a la sala La Sala d’Igualada. Fins i tot comencem a notar els primers símptomes d’una crisi existencial que pot acabar amb això que es fa dir PC. Dissabte. A la Sala hi ha programat un concert d’un grup que es diuen Ix!, que no els coneix ningú però la ressenya del tríptic els deixa bé i des de la PC recomanem anar-hi. Hi anem doncs. A fora, els segurates quan fas el gest d’entrar t’avisen que hi ha concert, que no t’equivoquis. Diem que ja ho sabem, que venim per això, i entrem amb el seu permís. A dins, la noieta de les entrades ens diu “és que fan concert. Si us espereu mitja hora l’entrada ja és la normal”. Varem haver d’insistir que justament veníem per això i que fes el favor de vendre’ns una entrada. Tot i que li va costar, ho va fer. A dins la sala Sala, la primera impressió va ser de desconcert total (mai millor dit: desconcert): un grup que sonava brutal i la sala completament buida. Un cop acostumats els ulls a la foscor, es podia apreciar que a la part del darrere hi havia algú assegut en tamborets i a la taula de so, a part dels tècnics hi havia algú altre. Total, entre 10 i 15 espectadors. I tots passant vergonya de la ciutat on estaven. El grup uns professionals, van tocar com si la sala estes plena a vessar i el públic es desbordés al sentir els seus temes.

Això sí. Més tard, quan l’entrada ja devia ser “normal”, quan el grup ja havia acabat i un dj es dedicava sense cap gràcia a encadenar una darrere l’altre els temes que sonen a Flaix FM, va entrar tot de joves víctimes de la seva pròpia imatge els quals només els preocupava que no es pentinés el “despentinat” de Fama que portaven i que els pits no els sortissin disparats per l’escot (alguns pits fins i tot segur que havien estat pagats pels papes de la criatura).

 

Com a senyal de protesta, avui a la PC s’obviaran els actes d’Igualada, ja que des de la PC valorem si val la pena o no ignorar aquest indret tant insensible. Això que aquest CDS al teatre de l’Aurora dins de la 13a mostra de teatre Barcelona en gira hi ha tres obres de teatre que segur que valen la pena, però...

 

Centrem-nos doncs en la comarca. A Òdena, a les 8 del vespre hi ha una xerrada sobre “el món de la bicicleta”. No és que ens motivi al 100% anar a aquesta xerrada. Segur que pocs secrets ens queden per aprendre de les bicicletes. Però com a boicot a Igualada ens veiem amb l’obligació d’anar-hi.

 

Sense trepitjar la “capital” donem la volta i ens presentem a Capellades. Fan cineclub, a les 10 de la nit, amb la pel·lícula “Once”. Ni que fos “doce” o “trece”, és igual. La qüestió és no anar a Igualada. Això que a 2/4 d’11 hi ha la peli del cineclub, “la boda de Rachel”, que segur que és bona i els del cineclub no en tenen la culpa, que segur que dels 10 o 15 que hi havien al concert d’Ix alguns són de l’organització, però... Boicot! Per una setmana no passa res de no anar-hi.

 

Dues alternatives. Sí, sí. Dues alternatives. La primera anar a Calaf a la 2a edició de la trobada de jocs de taula. A les 5 de la tarda al vestíbul del Casal. A partir de 12 anys. A fer el canalla.

 

I també a les 5, l’alternativa a Santa Coloma de Queralt. A l’espai el Corral. “Afternoon tea”. És a dir, un berenar típic anglès on només es pot parlar en això: en anglès. Ja no val la pena marxar cap a Edimburg i llocs d’aquests on el jovent tenen la dèria d’anar amb el pretext de que aprendran anglès. Podent anar a Santa Coloma, oi...

 

I ni que estem cansats, girem 180 graus i ens presentem a Piera, al teatre Foment, a les 10 de la nit. Fan teatre: “diner negre”. I ja hem passat dissabte sense posar els peus a Igualada. A dormir que demà ens hem de llevar d’hora.

 

A les 9 del matí toquen matines i anem cap a Jorba, que fan una plantada d’arbres. Una oportunitat de cuidar el bocí de terra que ens toca.

 

I vorejant vorejant, saltem a Capellades on a les 6 de la tarda, al teatre de la Lliga, fan cant a capel·la els del “Petit comite”. Quina joia.

 

Després d’aquest CDS de boicot, la pressió sobre la consciència dels Igualadins i Igualadines esperem que sigui insuportable i provoqui un canvi d’actitud sobre aquest encefalograma pla que és la cultura del cap de setmana en aquesta ciutat interior.

 

Que hi hagi salut.