Divendres, 28.11.2008. 09:53 h

Del 28 al 30 de novembre

La PC, copiar i enganxar. Un gran què. La de feina que ens estalviem amb el copiar i enganxar. I és que ens fa la vida molt més fàcil. Tot gràcies a les noves tecnologies que estan canviant les nostres vides. Però si ens parem a pensar, copiar, copiar, s’ha fet sempre. Encara que molts cops sigui una cosa mal vista, si no es copiés, la societat no tiraria endavant perquè es veuria obligada a fer sempre originals que comporten molt i molt més temps que el copiar i enganxar. Ara, s’ha de copiar bé. Per tant, rectifiquem: no és que les noves tecnologies ens hagin canviat tant la vida, sinó que les noves tecnologies ens faciliten la tasca de copiar que ja portàvem tots a dintre. I on és la gràcia de tot això? En les còpies no, per suposat. És en els originals. Com la PC. Original cada setmana. Tot i que estigui feta amb cinc minuts. Com un copiar i enganxar. Som unes màquines.

Overview

Ja tenim aquí el fenomen de la temporada: la cursa de l’esquiador. Ja fa dies que es veu més gent del compte pels carrers i per la muntanya entrenant-se a córrer o amb bici. És d’aquells pocs actes on la societat (sobretot la Igualadina) es volca amb deliri sense saber massa ben bé per què. Perquè no és que la cursa en sí sigui la bomba: ni la inscripció és popular (ja que té el preu de cursa de competició), no és que les distàncies siguin aptes per als nens (tot i així, la gent els porta), no és que “la bossa” que donen sigui espectacular (normalment hi va una samarretota senzilla i un tros de buf, encara que aquest any la samarreta ja és tècnica i el buf... ...el buf ha desaparegut!), tampoc és una cursa que puntuï per als que competeixen, ni hi corren esportistes d’elit... Però el cas és que el públic s’hi aboca. Es podria definir doncs com un acte de societat? Segurament si. Igualada sempre ha funcionat així. Si és així, és una llàstima...

Divendres 28 de novembre

Comencem a mitjanit. Una mica tard oi? Bé. En realitat esperem que hagueu començat ja el CDS en algun dels locals que hi ha a la comarca. Fan el ja tradicional Comedy Club a la Sala d’Igualada. Aquesta vegada amb David Barragán. Per la foto, no té res a veure amb el famós indigent de “Cómo etámo!”. A veure aquest si està a l’alçada. O a la baixada, perquè el Barragán autèntic...

I després un treball d’investigació per als més agosarats. Sense anar gaire més lluny, a la plaça de Cal Font d’Igualada, al local anomenat el Niu, hi ha el Mr. D. Algun Pcadicte que hi vagi i que ens ho expliqui.

Dissabte 29 de novembre

Una cita ineludible: una mani!. A les 11 del matí tots amb una enganxina al front a l’antiga N-II a l’alçada del carrer Lleida d’Igualada. Convocada pels sindicats majoritaris. Per protestar per la crisi i demanar que tot s’arregli. A qui es demana? Doncs a algú inconcret, simplement es demana. És a dir: una pregària. Abans aquests actes es feien a l’església i almenys aquest algú inconcret tenia nom: Déu.

Un acte fet a mida. Al teatre de l’Aurora d’Igualada fan titelles. Pingüin. De la companyia Periferia Teatro. I com que la companyia són de la perifèria del melic del món, l’espectacle és en castellà. I perquè és un acte fet a mida? Doncs perquè el fan a les 7 de la tarda però també l’endemà diumenge a les 11 i a 2/4 d’1. Deixeu triar al nen o nena i així us podrà prendre el pèl una mica més. Es diu 5€ els adults i 4€ els socis de xarxa. I els nens i nenes que no estan a matrix?

Copia i enganxa. Un grup que fa quatre dies tocava a Igualada ara ho fa a Calaf. Els Um_ä toquen al Casal a 2/4 d’11 de la nit, o a les 7, o a les 8... ...hi ha confusió d’horaris. A la sala intimista de fusta. On és el sentit de comarca? Perquè aquesta manca de coordinació? És Igualada que no parla amb Calaf? És Calaf que no parla amb Igualada? La qüestió és que aquest grup sobrat de supèrbia personal dels seus integrants però de notables resultats musicals repeteix.

També a Calaf, a la taverna més catalana de totes (i aquesta sens dubte és Cal Macarró), bressol i refugi de la cultura catalana, fan concert de country. Amb Amos moses i Redneck house band. Imprescindible assistir-hi amb barretina. A les 11 de la nit.

Copia. Copia. Copia. Copia. Copia. I copia tant, tant i tant, que al final ja no enganxa. Això és el que passa quan es fa servir una tira de cel·lo masses vegades i això és també el que passa amb Lax’n busto. Ja tornen a tocar a Igualada. A la Sala. Qui vulgui saber-ne l’hora i quant es diu, que surti al carrer i consulti els cartells de propaganda als llocs habituals. Ull a no confondre’s amb concerts anteriors, ja que és possible que encara hi hagin cartells a la vista de l’ultima vegada que aquest grup va vindre, que no deu fer pas tant.

Diumenge 30 de novembre

Cursa de l’esquiador. En aquesta pàgina de l’edat de pedra trobareu informació i a més a més se us obrirà algun banner que altre de propaganda estranya tipus quan un virus ataca el vostre ordinador. Bé. Els de marxa i cros a les 8 i els de BTT a les 9. Al poliesportiu de les Comes d’Igualada.

Si es va per feina, ben suats encara, a les 12 del migdia es pot assistir a l’entrega dels Premis Ciutat d’Igualada de creació artística al teatre de l’Ateneu o si encara voleu suar més la cansalada aneu a la plaça de Cal Font que fan sardanes.

A la tarda a recompondre’s al sofà de casa (pròpia o d’algú altre).

Que hi hagi salut.