Divendres, 6.5.2011. 11:14 h

Entrevista amb Ernest Farrés, autor de Ernest Farrés: 'Els efectes imprevisibles dels camps magnètics'

Dissabte passat, 30 d’abril, la llibreria Aqualata i Paranoia Accions van fer possible la presentació-recital de l’últim poemari de l’igualadí Ernest Farrés: Els efectes imprevisibles dels camps magnètics, publicat per Labreu Edicions, una editorial molt activa en la publicació de poetes catalans actuals (com Andreu Subirats o Tomàs Arias) i de parla anglesa (Larkin o Elliot), o de traduccions de narradors europeus (Herbert o Dovlàtov). En la presentació Maria Enrich va destacar la qualitat del llibre de Farrés i el tractament de temes com el pas del temps o el retrobament poètic de l’autor amb Igualada. Finalment Ernest Farrés va llegir uns quants poemes.

Vam parlar amb l’autor per conèixer més detalls del llibre i de la poesia.

-Què t'ofereix la poesia que no t'ofereixen altres gèneres?
M'ofereix molta llibertat expressiva. Subscric unes paraules recents d'Ana María Matute amb motiu del premi Cervantes que li acaben d'atorgar. Opinava que la literatura és egoista, ja que ella -afirmava- escriu per a ella mateixa, sense preguntar-se si allò que escriu està de moda o agradarà. Si apliquem aquesta opinió al gènere poètic, ja tens la resposta a la teva pregunta.

On i quan trobem els teus inicis literaris?
A nivell de publicació els trobem el 1996, quan guanyo el premi Octavio Paz de Barcelona per a poetes joves i de resultes d'això em publiquen el primer poemari, Clavar-ne una al mall i l'altra a l'enclusa. Aquest fet em va engrescar poderosament a compondre més llibres de poesia.

Com has evolucionat des dels inicis fins ara?
Un mateix sovint no té prou perspectiva per apreciar la seva evolució, és més fàcil percebre-ho de fora estant, però sempre, des del primer dia, he procurat escriure poesia impulsat per les mateixes ganes d'expressar-me literàriament i de la manera més original possible, intentant no repetir-me mai.

Els efectes imprevisibles dels camps magnètics: quina relació té el títol amb els poemes que integren el poemari.
Confesso que vaig triar deliberadament títols curiosos per a cada poema del llibre, alguns d'ells semblen fins i tot aforismes, però considero que els títols no han de ser explicatius del contingut del poema. El títol n'és un complement, i és important que sigui original, que defugi el tòpic, per tal de cridar l'atenció, per singularitzar-se de la resta de poemes. Potser en aquest llibre els títols tenen una funció semblant a la dels titulars d'un diari. I Els efectes imprevisibles dels camps magnètics també.

Quina temàtica segueixen els poemes?
Són trenta poemes que abracen temes diversos, però sobretot el que tracto de transmetre és la necessitat que té la raó humana, en una societat complexa i confusa com la nostra, de desempallegar-se de dogmes, ideals o apriorismes per aconseguir ser més lliure i crítica.

En quin moment vas trobar la inspiració per escriure aquest nou poemari?
La inspiració em va venir just després de compondre l'anterior poemari, Edward Hopper: si aquell era un treball inspirat completament en l'obra pictòrica de l'artista nord-americà amb poemes més aviat llargs, descriptius i a vegades amb un inevitable to narratiu, aquí em va venir de gust elaborar una obra diferent, amb poemes un xic més breus, col•loquials i de temàtiques, estils i punts de vista diversos.

Quina acceptació ha tingut el poemari?
El més temible sempre és la indiferència, i com que de moment han aparegut bones ressenyes del llibre a la premsa, a la ràdio i a internet, no tinc la més mínima queixa al respecte.

Esperem, doncs, que aquest nou recull de poemes, que ja podeu trobar a les llibreries, continuï aplegant bones crítiques i ajudi a divulgar un gènere literari que és capaç d’oferir-nos agradables moments lectors.