El que estem perdent
Fa dies que tinc la desagradable sensació que els nacionalistes no espanyols estem perdent una nova batalla. No a Catalunya (on ja fa uns anys que la vam perdre), sinó a Euskadi. I la premonició personal cada dia es fa més palpable. Des del passat cap de setmana, el PP ja ha verbalitzat el que qualsevol ciutadà sensat podia esperar: que els vots dels populars a la investidura de Patxi López no seran “d’usar i llençar” sinó que serviran per canviar –mínim- la televisió i el sistema educatiu bascos; en definitiva, per començar a eliminar les peculiaritats d’una nació, la basca, i prosseguir així amb el gran projecte de socialistes i populars d’uniformitzar el territori espanyol. Davant aquestes manifestacions, el PSE s'ha limitat a dir amén, en nom d’una entesa que els és necessària i urgent per desbancar del govern la força parlamentària majoritària.
carregantSense negar la legitimitat de l’acord però anant més enllà del paper i de les lleis i, per tant, entrant en el subjectiu camp dels sentiments, m’esgarrifa veure com avança implacable el projecte espanyolista de reduir a l’anècdota els nacionalismes català i basc a força de desplaçar CiU i PNB tot i que són la primera força dels seus Parlaments. La gran i única Espanya emergeix empesa a l’uníson per un PSOE i un PP que volen eliminar les fronteres autonòmiques per aconseguir el seu projecte de país, per imposar la seva “normalització” nacional. Un cop aconseguida la normalitat que persegueixen, ja sortiran al camp de batalla, com a enemics ferotges, per decidir qui governa l’Espanya somiada.
El que estem perdent qui sap quan ho recuperarem. Cert que a Catalunya, com que a la legítima entesa que governa des del 2003 el PP no hi té cabuda i com que els socis dels socialistes s’autodefineixen com a nacionalistes i independentistes, el procés no és tant evident a simple vista tot i que és igualment real. Que ningú s’enganyi, el socialisme espanyol implanta dia rere dia, i a més o menys velocitat, el seu projecte. Ara toca el torn a Euskadi. I d’aquí uns anys, si els nacionalismes que a Madrid en diuen perifèrics (representats per forces de més o menys pes electoral però igualment totes necessàries), no són capaços de capgirar la situació, qui sap a quina foto finish ens tocarà fer de comparsa de tercera, quarta o cinquena fila. El que és segur que no serà la fotografia que nacionalistes catalans, bascos i fins i tot gallecs, somiem.
361 lectures
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
 Igualada 18 de març de 2009, 11.52 h |
Comentari clarament partidista. Crec que els de CiU guanyareu sempre les eleccions el dia que entengueu que la Catalunya xarnega i mestissa és la veritable realitat del nostre país. Els Boquetes i Berzosas són els que mouran aquest país en el futur. No menyspreueu el seu vot. Sino, esteu condemnats a anar a rebufo del PSC, que és un partit on hi cap tothom. Sort teniu els de CiU de la ponderació del vot -el de comarques val més que el de l'Area Metropolitana-. Sino, al ritme que anem en 2... Llegir més |
|
igualada 18 de març de 2009, 11.29 h |
Aquest pacte t'escandalitza? i tu vius a una ciutat on el pacte espanyol PP-Socialistes funciona des de fa 6 anys?. A igualada el Pacte PP-socialistes ja el coneixem i així ens va. De IC no dic res ja que a Igualada no existeix. |
|
L'Espelt 18 de març de 2009, 10.20 h |
La lectura de la situació d'Euskadi i la seva aplicació al model d'Estat que volen PSOE (i filials) i PP la veig bastant encertada, però l'aplicació a Catalunya la trobo interessadament sesgada. |
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Olga Solé i Mula
