Dilluns, 18.6.2012. 03:00 h

Greus deficiències de seguretat en l'aviació civil

Diuen que hi ha greus deficiències de seguretat en l'aviació civil. És la conclusió a la qual va arribar la NASA a partir d'un informe que la mateixa companyia va elaborar fa ja mitja dècada, i que revelava greus deficiències de seguretat aèria. Asseguren que hi ha massa vegades en què aquests aparells estan a punt de tenir un accident, tot i que després l'ensurt no acabi transcendint a la llum pública.

El perill arriba per moltes bandes i raons suficients. Algunes de més greus i menys fàcilment dissimulables, com per exemple determinades col·lisions, però després hi hauria també un nombre elevat d'ocasions en què sorgeixen diversos problemes a les pistes d'aterratge, que en la majoria dels casos passen desapercebudes als passatgers. Sembla que de maniobres d'última hora se'n comptabilitzen nombroses, per bé que els casos que acaben transcendint són percentualment mínims. Mitja dècada després d'aquell polèmic informe (que ni la mateixa NASA volia fer públic, precisament per la possible alarma que podia arribar a provocar, tot i que al final s'acabés filtrant), ha canviat molt el panorama? S'ha posat remei a la problemàtica detectada? O, com passa en altres sectors, les fortes pressions que poden exercir les empreses més potents també els permet que a vegades es faci la vista grossa?! S'han apartat de pista, tots aquells aparells que no estaven a l'alçada o que esdevenien una bomba de rellotgeria justament quan estaven a gran alçada?

Hi ha exemples recents que farien pensar en una resposta negativa o que, com a mínim, aporten arguments per qüestionar la positiva. Així, fa un parell de setmanes van perdre la vida més de cent cinquanta passatgers prop de l'Aeroport nigerià de Lagos, en estavellar-se contra una línia de subministrament elèctric. No feia ni vint-i-quatre hores que un segon avió nigerià (una aeronau de càrrega) havia sortit de la pista d'aterratge a Accra i provocava deu morts en envestir un autobús. La setmana prèvia, dos morts més en l'accident d'un avió militar a prop d'Alcalá de Henares. Cinc dies abans morien més d'un centenar de persones prop de l'aeroport d'Islamabad, al Pakistan, quan l'avió en què viatjaven (procedent de Karachi) xocava just abans de l'aterratge. Aquella mateixa setmana hi havia hagut una quinzena de ferits després de l'aterratge d'emergència que va fer un avió a Gatwick (al Regne Unit), aparentment per un incendi a la bodega. I una setmana abans, una amenaça de bomba va obligar un altre aparell a aterrar també d'emergència al Canadà. I suposats plans terroristes per atemptar contra algun aparell, i avions que desapareixen.... I no tots són de companyies desconegudes. No oblidem els desastres del darrer setembre negre, com l'avió amb turistes que tornaven d'una excursió a l'Everest: dinou víctimes mortals; nou morts més en un espectacular accident en un campionat aeri a Reno; quaranta-tres en caure un Iak-42 a Rússia; vint-i-una a Xile en un avió militar sinistrat al Pacífic; i dotze al Canadà.

Es vigila prou? L'hem de continuar considerant el mitjà de transport més segur? Justament aquest setembre farà deu anys que es va crear l'Agència Europea de Seguretat Aèria (plenament funcional des de l'any 2008), que és l'òrgan de la Unió Europea que suposadament vetlla pel compliment normatiu; l'objectiu principal de l'agència, de fet, no és cap altre que responsabilitzar-se de la seguretat de l'aviació civil. L'informe de la NASA manifestava que l'avió frega el perill molt més sovint del que es pensa. Perquè els avions continuïn mantenint uns índexs de sinistralitat percentualment tan baixos (i sobretot, també, per a la més absoluta tranquil·litat dels usuaris), és imprescindible que no es faci la vista grossa: una manera indirecta de preservar l'etiqueta de “mitjà de transport més segur”.