Dimarts, 31.7.2012. 03:00 h

D'invent per evitar que pixessin fora... a urinaris lúdics

Diuen que una firma japonesa de jocs està provant urinaris lúdics a les sales de joc i bars, on els clients es poden entretenir i marcar punts en funció de la potència del seu raig d'orina. Malauradament per a les dames, fins al moment només s'ha posat a disposició dels homes. Deu ser perquè tenen menys punteria...

El projecte ha començat a terres japoneses; s'ha testat a la ciutat de Tòquio, però... arribarà a casa nostra? La resposta és, probablement, negativa. I és que tot i que inicialment el projecte estava destinat a atraure anunciants publicitaris per acabar-lo comercialitzant i implantant a diversos bars i locals públics d'arreu, al final es va haver de desestimar aquesta opció. La raó: el temor que els clients d'aquests bars acabessin concorrent a les seves instal·lacions només per jugar als lavabos. Ja se sap que a vegades hom es pot entretenir amb la minúcia menys pensada, amb el més insòlit dels passatemps. I això que, en un origen i en la seva essència, l'invent ja incloïa aquesta vessant juganera: els anomenats "toylets" es diuen així per un joc de paraules entre "toy" (joguina) i "toilette" (lavabo). Però entre poc i massa. D'aquí que, finalment, l'experiència va quedar en una instal·lació provisional a la qual de seguida se li va fixar una data de caducitat: l'empresa finalment ha renunciat a desenvolupar-lo i comercialitzar-lo.

Els qui entraven als lavabos d'aquests bars i sales d'entreteniment de la capital japonesa trobaven uns urinaris equipats amb sensors de pressió i també petites pantalles instal·lades a l'altura de la vista dels clients. És en aquests monitors on visualitzen l'èxit de la seva punteria, per permetre'ls conèixer el seu rendiment, que es basa en la precisió o la potència del seu raig. Les modalitats o variants del joc són diverses. Així, per exemple, una d'elles jutja la precisió del jugador i consisteix a esborrar amb l'orina els dibuixos dissenyats sobre una representació virtual de l'urinari que apareix al visor. L'altre joc, batejat com a "Manneken Pis" en honor a la cèlebre estàtua belga d'un nen orinant, calibra la potència del raig mitjançant el volum de líquid llançat. Per una altra part, una versió "dual" permet al client comparar la potència del seu raig amb la de la persona que l'ha precedit a l'urinari. L'entreteniment dóna molt de si, ja ho veieu.

Hi ha altres zones de món on aquests instruments tenen una funció ben diferent, que no deixa de ser la que resulta més habitual per a la majoria de nosaltres. És el cas, per exemple, de les rutes turístiques properes a la zona tibetana, on el govern xinès ha hagut d'invertir més de tres milions i mig d'euros en lavabos mòbils davant les reiterades queixes dels turistes, a qui els costa sempre trobar-ne un en condicions (als pastors de la zona no els fa res fer les necessitats a l'aire lliure, però sembla que els turistes no pensen el mateix). Per això el Govern provincial ha destinat enguany 3,6 milions d'euros, per construir una vuitantena de vàters mòbils. Potser tampoc caldria que els visitants hi trobessin aquells aparells lúdics que testen al Japó, però si aquí falta i allà sobra, per allò de l'oferta i la demanda, no seria mala idea que xinesos i japonesos establissin contactes per arribar a alguna mena d'acord pels urinaris. Podria ser un primer pas per arribar-hi després també en altres àmbits.