|
Toni Cortès i MinguetQwerty |
|
Oriol Solà i PratDiuen... |
|
Sònia MoreraCroniques desde P Street |
|
Víctor M. Rodríguez ArduraDes d'Itaca |
|
Josep Ferrer i BujonsDarrere el meu vidre |
|
Josep RosellA cop d'ull |
|
Jordi Quintana SerradellSí, sí, només del Barça |
|
Manel BurónLes coses pel seu nom |
|
Josefa Morón ManzanoPicar pedra |
|
Cristina Closa |
|
M. Teresa Miret i Solé |
|
Olga Solé i MulaDe casa estant |
|
Albert RossellNi fred ni calor |
|
Ana T. DupouyPrisma |
|
Xavier Badia i Cardús |
|
Ada JoverPreguntes sense reposta |
|
Marc SendiuEl racó d'un pradenc |
|
Axana IvankoOne world |
|
Antoni Dalmau i RibaltaPlaça del Blat |
|
Irene DalmasesTeletips |
|
Cristina Domènech i VenturaEn minúscules |
|
Francesc RicartBatecs |
|
Jaume FarrésParaulotes |
|
Marta VivesHistòries de l'Arxiu |
|
Pep SoléBaixant de l'Espelt |
|
Enric SolàDessota les faldilles |
|
Carles Maria BalsellsPostals de mitjanit |
|
Xavier Cuadras i MoratóToca'm i no em miris |
|
Darius SoléAmb empenta! |
|
Joaquim Solé-Vilanova |
|
Toni OlivéEl carrilet digital |
|
Josep AlertAndròmines |
|
Mar AguileraEn minúscules |
|
Paranoia accions |
|
Saidou Diao i GanoCartes del Senegal |
|
El poema de la setmanaOriol Gabarró |
|
Des del centre del mónXavier Homs |
|
Daniel VilarrúbiasDes del campanar |
|
Fora d'òrbitesJordi Marcé |
|
El fil del motHenar Morera Velázquez |
|
Joan RequesensDe la palestra estant |
|
Francina CireraEn minúscules |
|
Jaume OrtínezEl vent que ve |
|
Rosa MataEn minúscules |
|
Punt de llibreEls anoiencs recomanen |
|
Teresa RoigPlantes d'interior |
|
Marta Bartrolí i RomeuL'espitllera |
|
Maria GuixàUna finestra al món |
|
Pep VallsEl punt de vista de l'astronauta |
|
Jaume Ortínez / Carles M. BalsellsLlums i ombres |
|
Èlia Susanna i LópezObre la boca... menja sorra |
|
Manel López i SeubaEl zero i l’u |
|
Rosa SànchezA vista d’ocell |
|
Marc GuarroCoses que ens passen |
|
Òscar JorbaFent camí |
|
Carlota Martí i NiubòDes de Schuman |
|
Jordi VallèsEl prisma |
|
Cora Muntané Morera |
|
Jordi CòdolVuitzeroquatre |
|
Jordi CuadrasI-Ge-Dé |
|
Jordi Balsells i VallsManifest |
|
Marc MañéSocietat 2.0 |
|
Joan Millaret |
Alguna cosa put a Can Morera
Darrerament han tornat a sortir a la llum pública moviments i posicionaments reclamant, una vegada més, que es tiri endavant el polígon de can Morera, malgrat l'aturada del POUM d'Òdena i les declaracions del nou govern municipal de qüestionar-se molt i sospesar bé aquest projecte abans de donar-hi l'autorització. L'anterior govern odenenc va fer bandera d'aquesta operació urbanística (que no industrial!), sense que els profans en la matèria acabéssim de trobar cap explicació convincent d'aquella defensa aferrissada i numantina del polígon.
llegir més
13 comentaris
Enviar l'article a un/a amic/gaLlevar-se d’hora, d’hora
Uns alumnes em pregunten què fa el director general d’una empresa i m’invento l’agenda d’un dia qualsevol d’un directiu de ficció. L’agenda comença: “6:00: correu electrònic, xarxes socials i premsa digital”; i acaba: “20:00: correu electrònic i xarxes socials”. Durant el dia fa una activitat diferent en cada franja horària, però no mira el correu. Llavors els pregunto: ‘com podeu saber, a partir de la seva agenda, si aquest directiu és més de la meva generació que de la vostra?’ ‘No pot ser de la nostra generació perquè es lleva abans de les sis del matí’, va ser la resposta espontània en cadascun dels tres grups en què faig classe.
llegir més
Jocs de paraules
L’Enigmàrius de dilluns a Catalunya Ràdio em va encarrilar l’article. La juguesca matinal deia així: '... de protagonista o de wàter, de cinc lletres' i la resposta tenia a veure amb tema postelectoral. Una vegada més Màrius Serra, des de la simplicitat aparent de la paraula, hi tocava; com ho va fer aquest Onze de Setembre a la Ciutadella, amb l’esclatant palíndrom 'CATALÀ A L’ATAC' que tothom va celebrar.
En pocs dies, de la mà de Paranoia Accions i amb la col·laboració de les llibreries Llegim.
llegir més
Wiquipèdia i el preu de la informació
Un dels vicis més admissibles que tinc és Wiquipèdia. Costa no perdre’s entre els centenars de milers d’entrades d’aquesta gran obra de difusió de coneixement creada pels lectors i per als lectors. És difícil no admirar la magnitud del resultat obtingut, fruit de la suma de sovint insignificants i sempre incomptables contribucions d’usuaris desinteressats (en la seva gran majoria, o així vull creure). Em sorprenc a mi mateix entrant-hi per tal de buscar informació de fàcil accés sobre algun dubte que m’hagi pogut sorgir el moment abans, per després encadenar pàgina rera pàgina de vincles en un viatge interminable de sempre insospitat destí.
llegir més
Maria Díez. Isabel Ferran. Igualada x Igualada. Valents, malgrat tot. Campanyes 'low-cost'. Rec.04, més idees. Miquel y Costas. Desinformació. 'Gracietes'. Esquitxar no és un esport. Un Refugi tancat.
LLUMS a Maria Diez
La jugadora de l’Igualada Hockey Cliub, Maria Díez haa estat una destacada integrant de la selecció de hoquei sobre patins de Catalunya que ha guanyat de manera brillant la Copa Amèrica a Sao Paulo. No fa gaire amb la selecció estatal també havia guanyat el campionat d’Europa.
LLUMS a Isabel Ferran
El programa 30 minuts de TV3, (13.
llegir més
Joan Valls i Piqué recomana Veinte poemas de amor y una canción desesperada
'Puedo escribir los versos más tristes esta noche. Escribir, por ejemplo: 'La noche esta estrellada, y tiritan, azules, los astros, a lo lejos". El viento de la noche gira en el cielo y canta.’
Quan li demanem al Joan que ens recomani un llibre, pensa, esbufega i diu; 'Demanar un sol títol és gairebé una crueltat. Mai no hi ha un sol títol. És com si et pregunten - estúpida pregunta- a qui t'estimes més, al pare o a la mare. Si escollir entre dos és impossible, imagineu-vos escollir-ne només un, d'entre els centenars o milers de llibres llegits'
El Joan ha exercit com a profesor de Llengua i Literatura castellana en diversos centres d'Igualada.
llegir més
20-N: la necessària serenitat
Des de fa molt de temps només arriben males notícies procedents de tots els àmbits. En l’àmbit domèstic hem vist durant aquests últims anys augmentar constantment la taxa d’atur fins a arribar a xifres astronòmiques i, paral·lelament i com a conseqüència lògica, han anat proliferant els drames personals: gent que ho ha perdut tot i encara ha de continuar pagant la hipoteca; desnonaments a dojo; cada cop més empreses tancades; cada cop més persones que ja han esgotat tots els subsidis i no han trobat feina ni tenen perspectives de trobar-ne, augment cada cop més pronunciat del nombre de famílies amb tots els membres a l’atur.
llegir més
El compte 55
El Pla General de Comptabilitat té un compte, el número 55, que és molt utilitzat per les petites empreses. Es tracta d’un compte que anomenem “compte corrent amb socis i administradors” i que és, sovint, el maldecap de molts assessors i gestors. A aquest compte hi van a parar aquelles aportacions que els socis de l’empresa fan quan fan falta diners, quan la caixa està buida. Es comptabilitzen aquí amb l’esperança de que es puguin retornar algun dia. Tot i que la solució no és comptablement molt correcte, així es fa.
llegir més
Eleccions
Algunes teories apunten que l'origen de la tradicional frase trick-or-treat– truc o tracte–, associada a la nit de Halloween, prové de les llegendes celtes protagonitzades per un granger irlandès anomenat Jack O'lantern. I, com sovint passa amb els relats orals– i amb el pas dels anys–, en Jack era conegut per alguns tant per la seva vagància com per la seva astúcia; mentre que, per molts altres, ho era per la seva saviesa i bondat. Però això no és tot: depenent de en quina versió dels fets un cregués, es tractava d’un aliat de Déu o del Diable i el seu sobrenom– o sigui “la llanterna”– es referia o bé a una llum divina o bé al foc de l’infern.
llegir més
La campanya electoral
Com dic sempre, des de dalt d'un campanar sempre s'han vist les coses amb perspectiva. Es veu com passen les persones, com passa la vida.
Això fa que hom no es senti tant com un membre més del ramat de cabretes que cada dia fan la seva processó (sense repicada) personal cap a la feina. Això si és que en tenen. El futur de les generacions que estudien o que estudiaran i treballaran en els propers vint anys es troba realment qüestionat. I fins i tot la meva, amb gent de trenta anys i més d'una carrera, que no troba feina, mentre gent com el primer ministre italià té feina a restaurar les seves galtes dels impactes que hi causen les miniatures de bronze del Duomo de Milà, degudament estampades amb energia.
llegir més
amb 460 lectures. 17.05.2013
amb un comentari. 24.05.2013
- Jornades interprofessionals a l'Acadèmia Igualada 25.05.2013
- Es prepara un “Tú si que vales” a la montbuienca 25.05.2013
- Les obres de la nova Biblioteca de Montbui, a bon ritme 25.05.2013
- Una delegació de Costa Rica visita el Consell 25.05.2013
- Trobada a la Manresana gairebé hivernal 25.05.2013