titol_blogs
Toni Cortès i Minguet
Toni Cortès i Minguet
Qwerty
Oriol Solà i Prat
Oriol Solà i Prat
Diuen...
Sònia Morera
Sònia Morera
Croniques desde P Street
Víctor M. Rodríguez Ardura
Víctor M. Rodríguez Ardura
Des d'Itaca
Josep Ferrer i  Bujons
Josep Ferrer i Bujons
Darrere el meu vidre
Josep Rosell
Josep Rosell
A cop d'ull
Jordi Quintana Serradell
Jordi Quintana Serradell
Sí, sí, només del Barça
Manel Burón
Manel Burón
Les coses pel seu nom
Josefa Morón Manzano
Josefa Morón Manzano
Picar pedra
Cristina Closa
Cristina Closa
M. Teresa Miret i Solé
M. Teresa Miret i Solé
Olga Solé i Mula
Olga Solé i Mula
De casa estant
Albert Rossell
Albert Rossell
Ni fred ni calor
Ana T. Dupouy
Ana T. Dupouy
Prisma
Xavier Badia i Cardús
Xavier Badia i Cardús
Ada Jover
Ada Jover
Preguntes sense reposta
Marc Sendiu
Marc Sendiu
El racó d'un pradenc
Axana Ivanko
Axana Ivanko
One world
Antoni Dalmau i Ribalta
Antoni Dalmau i Ribalta
Plaça del Blat
Irene Dalmases
Irene Dalmases
Teletips
Cristina Domènech i Ventura
Cristina Domènech i Ventura
En minúscules
Francesc Ricart
Francesc Ricart
Batecs
Jaume Farrés
Jaume Farrés
Paraulotes
Marta Vives
Marta Vives
Històries de l'Arxiu
Pep Solé
Pep Solé
Baixant de l'Espelt
Enric Solà
Enric Solà
Dessota les faldilles
Carles Maria Balsells
Carles Maria Balsells
Postals de mitjanit
Xavier Cuadras i Morató
Xavier Cuadras i Morató
Toca'm i no em miris
Darius Solé
Darius Solé
Amb empenta!
Joaquim Solé-Vilanova
Joaquim Solé-Vilanova
Toni Olivé
Toni Olivé
El carrilet digital
Josep Alert
Josep Alert
Andròmines
Mar Aguilera
Mar Aguilera
En minúscules
Paranoia accions
Paranoia accions
Saidou Diao i Gano
Saidou Diao i Gano
Cartes del Senegal
El poema de la setmana
El poema de la setmana
Oriol Gabarró
Des del centre del món
Des del centre del món
Xavier Homs
Daniel Vilarrúbias
Daniel Vilarrúbias
Des del campanar
Fora d'òrbites
Fora d'òrbites
Jordi Marcé
El fil del mot
El fil del mot
Henar Morera Velázquez
Joan Requesens
Joan Requesens
De la palestra estant
Francina Cirera
Francina Cirera
En minúscules
Jaume Ortínez
Jaume Ortínez
El vent que ve
Rosa Mata
Rosa Mata
En minúscules
Teresa Roig
Teresa Roig
Plantes d'interior
Punt de llibre
Punt de llibre
Els anoiencs recomanen
Marta Bartrolí i Romeu
Marta Bartrolí i Romeu
L'espitllera
Maria Guixà
Maria Guixà
Una finestra al món
Pep Valls
Pep Valls
El punt de vista de l'astronauta
Jaume Ortínez / Carles M. Balsells
Jaume Ortínez / Carles M. Balsells
Llums i ombres
Èlia Susanna i López
Èlia Susanna i López
Obre la boca... menja sorra
Manel López i Seuba
Manel López i Seuba
El zero i l’u
Rosa Sànchez
Rosa Sànchez
A vista d’ocell
Marc Guarro
Marc Guarro
Coses que ens passen
Òscar Jorba
Òscar Jorba
Fent camí
Carlota Martí i Niubò
Carlota Martí i Niubò
Des de Schuman
Jordi Vallès
Jordi Vallès
El prisma
Cora Muntané Morera
Cora Muntané Morera
Jordi Còdol
Jordi Còdol
Vuitzeroquatre
Jordi Cuadras
Jordi Cuadras
I-Ge-Dé
Jordi Balsells i Valls
Jordi Balsells i Valls
Manifest
Marc Mañé
Marc Mañé
Societat 2.0
Joan Millaret
Joan Millaret
Òscar Miró
Òscar Miró
Des de la Lluna
Edu Balsells
Edu Balsells
Sol de sol a sol
Dolors Capellades
Dolors Capellades
La curiositat em defineix
ultimes entrades
Irene Dalmases

Irene Dalmases RSS

Teletips

Dijous, 6.3.2014. 03:00 h

La Hispano

Aviat farà trenta anys que em vaig convertir en usuària de la Hispano Igualadina. Eren dies d’anades i vingudes a la capital catalana, que no oblidaré per temps que passi. Sense carnet de conduir ni cotxe particular, aquells autocars blancs de ratlles blaves ens acostaven a la Universitat, després de parades i paradetes, no sempre amb seient assegurat. Em recordo fent el trajecte dreta o asseguda en un graó de l’escaleta al costat del conductor. Patint per retards inexplicables o amb els peus congelats, perquè algunes de les tartanes a disposició estaven tan atrotinades que l’aire s’introduïa sense remei per l’interior dels nostres cossos.
llegir més


lectures 530 lectures comentaris 6 comentaris


Carles Maria Balsells

Carles Maria Balsells RSS

Postals de mitjanit

Dimecres, 5.3.2014. 03:00 h

Ningú no ho havia de saber

El van veure sortir de l'esglèsia aquell matí. Anava sol. I el dia començava gris i fred i plovisquejava. A la placeta i pels carrers de la vora, poquissima gent i un aire de tristesa infinita. La ciutat semblava una ciutat sense vida. El van veure sortir de l'esglèsia sota el plugim amb la preocupació escrita a la cara, abstret en els seus pensaments i amb la passa lenta i la caputxa de la jaqueta posada,

De lluny, és un noi poc diferent dels altres. D'aprop, però, es fa més visible la seva diferència que es percep en la mirada, en el parlar i en mil petites coses i també en l'extraordinària bondat del seu fer.
llegir més


lectures 849 lectures comentaris 2 comentaris


Fora d'òrbites

Fora d'òrbites RSS

Jordi Marcé

Divendres, 28.2.2014. 05:00 h

“El gessamí i la Rosa”

Quan el 23 de maig de 1973, l'empresari català Víctor Jou obria per primera vegada la persiana de la sala Zeleste, poc podia imaginar la importància i la repercussió que tindria aquell gest en el futur, ja que s'obrien també les portes d'un dels fenòmens musicals més sorprenents i espontanis de la cultura catalana: el rock laietà. Un estil musical sorgit a Barcelona (en locals propers a la Via Laietana) inspirat en el folk, que fusionava el jazz-rock de moda amb l'essència mediterrània i que introduïa la llengua catalana en el rock, molt abans de la fi de la dictadura del General Franco i també molt abans del sobrevalorat rock català dels noranta.
llegir més


lectures 469 lectures comentaris 2 comentaris


El poema de la setmana

El poema de la setmana RSS

Oriol Gabarró

Divendres, 28.2.2014. 03:03 h

"Poema de Petrarca"

 LV

Aquell foc que jo creia ja extingit
pel temps fredós i per l'edat menys fresca,
flama i martiri a l'ànima refresca.

Que no en fou, veig, ben apagat l'ardor,
sinó cobert tan sols el vell caliu,
i temo més aquest segon error.
Amb llàgrimes que vesso com un riu
cal que el dolor pels ulls fugi del niu
del cor, que a dins amaga brasa i esca:
no pas com fou, que ans sembla si s'engresca.

¿Quin foc no haurien mort i sufocat
les ones que els ulls tristos vessen sempre?
Amor, per bé que tard me n'he adonat,
entre contraris vol que perdi el tempre,
i llaços i paranys tan varis empra
que, en jo esperar allunyar-me de tal bresca,
en el bell rostre encara més m'envesca.
llegir més


lectures 292 lectures comentaris Cap comentari


publicitat

Divendres, 28.2.2014. 03:00 h

Laura Orgué. Jordi Enrich. “Ànima” amb ànima. “La Brillante” de Castellolí. Josep Ma. Lladó. Intercanvi de llavors a Argençola. La Boixeta Cultural. Serveis millorables, si es volgués. Fora temps. Silenci (polític) com a resposta.

LLUMS a … Laura Orgué
Ampli ressó mediàtic de l'esquiadora de fons igualadina arran de la seva notable actuació a Sotxi en els Jocs Olímpics d'Hivern. El diari El 9Esportiu (25.2.14) li dedica plana sencera amb una entrevista i fotografia i també un article de fons (27.2.14), la pàgina 3, que titula “Laura Orgué fa història en l'esport català”. La Vanguardia (26.2.14 li atorga un Semàfor Verd i també un ampli article a les pàgines esportives amb fotografia. I tothom -a la ràdio, a la premsa i a la tv- n'ha parlat en positiu.
llegir més


lectures 624 lectures comentaris Un comentari


Josefa Morón Manzano

Josefa Morón Manzano RSS

Picar pedra

Dilluns, 24.2.2014. 03:00 h

La mort sempre arriba d’hora

Dies enrere rellegia el llibre “Los fines de la medicina” i ho feia arran  del fort malestar que sento cada vegada que veig a un vell decrèpit, deambulant pels serveis d’urgències o assegut en una cadira, al geriàtric, esperant la mort. El malestar se’m multiplica quan coincideix amb la pèrdua recent d’algun amic o conegut a qui el càncer li ha guanyat la batalla.

És desolador contemplar con nombroses persones passen anys patint per problemes degeneratius crònics, sense autonomia, moltes vegades sense companyia, alguns amb la seva capacitat intel·lectual molt deteriorada.
llegir més


lectures 781 lectures comentaris 7 comentaris


Divendres, 21.2.2014. 03:00 h

Portes obertes. “Súmate”. Toni Guix. Amabilitat i eficiència. José Luis Navarro i Francesc Bernat. Josep Riba Gabarró i “Calaf, terra de carbons”. Club Atlètic Igualada. Un altre brot negre? Feina mal feta. Xifres per posar una xifra?

LLUMS a … les “portes obertes” i als “eslogans”
El costum de les escoles de fer les anomenades jornades de portes obertes permet donar a conèixer les bondats de cada escola, veure'n les intal·lacions, les aules, el professorat i fer-se una idea general de cada escola. Els eslògans -”l'escola que construeix futur”, “volem ser l'escola de la teva vida”, ”comparteix amb nosaltres el futur del teu fill”, “ensenyament de qualitat”, “ una escola com una casa”, “som un equip vine a conèixer-nos” i d'altres - són només el reclam.
llegir més


lectures 747 lectures comentaris Cap comentari


publicitat

Edu Balsells

Edu Balsells RSS

Sol de sol a sol

Dijous, 20.2.2014. 09:00 h

Abús de(l) poder

Definició del diccionari… “Abús de poder: Ús que ultrapassa els límits naturals o legals que té l'autoritat o el poder jurídicament considerats.” 

Malauradament el diccionari no defineix com nosaltres, ciutadans i ciutadanes “lliures” hem d’interpretar-ho… i és que…
Quan l’alcalde d’Igualada entén per diàleg un dispositiu policial desproporcionat per controlar una manifestació pacífica però reivindicativa a favor de l’Espai pels Somnis, és un abús de(l) poder.
llegir més


lectures 550 lectures comentaris 4 comentaris


Teresa Roig

Teresa Roig RSS

Plantes d'interior

Dijous, 20.2.2014. 03:00 h

A la parra

Causalment— no crec en les casualitats— m'he trobat fa poc amb un article sobre una noia que a la dècada dels noranta va passar-se dos anys dalt d'un arbre per tal d'impedir que el talessin. La història d'aquesta jove de vint i pocs anys (l'edat que tenia jo aleshores també) recordo que em va colpir, sobretot per la seva força de voluntat i la constància amb la que va aferrar-se al que creia. Gràcies a això, va salvar no només la sequoia mil·lenària a la que s'havia enfilat, sinó part del bosc californià en el que està situada, a més d'aconseguir el compromís d'una política més respectuosa a nivell mediambiental per part de la empresa fustera.
llegir més


lectures 428 lectures comentaris Cap comentari


Jaume Farrés

Jaume Farrés RSS

Paraulotes

Dijous, 20.2.2014. 03:00 h

Tirem-nos de cap al riu

Quan jo era petit –i ja comença a fer molts anys, d’això– la riera, així en dèiem del riu Anoia, era un canal d’aigua infecta, pudenta i de molts colors que transcorria per la banda sud de la ciutat, amagada, encaixonada, morta, entre la muntanyeta del Pi i els horts del barri de les adoberies. Hi anàvem a jugar i no sabíem mai de quin color ens la trobaríem aquell dia. Això passava en una època gris, sense cap consciència ecològica ni social.

El mateix que passava amb l’Anoia a Igualada va passar a tantes i tantes ciutats que tenien un riu on anaven a parar de manera directa tots els abocaments de la ciutat.
llegir més


lectures 469 lectures comentaris 3 comentaris


publicitat

<1...3
4
5
6
7
...217>




© anoiadiari·cat, 2014 | qui som | crèdits | avís legal | publicitat | guia comercial | contacta'ns