|
Toni Cortès i MinguetQwerty |
|
Oriol Solà i PratDiuen... |
|
Sònia MoreraCroniques desde P Street |
|
Josep Ferrer i BujonsDarrere el meu vidre |
|
Víctor M. Rodríguez ArduraDes d'Itaca |
|
Josep RosellA cop d'ull |
|
Jordi Quintana SerradellSí, sí, només del Barça |
|
Manel BurónLes coses pel seu nom |
|
Josefa Morón ManzanoPicar pedra |
|
Cristina Closa |
|
M. Teresa Miret i Solé |
|
Olga Solé i MulaDe casa estant |
|
Albert RossellNi fred ni calor |
|
Ana T. DupouyPrisma |
|
Xavier Badia i Cardús |
|
Ada JoverPreguntes sense reposta |
|
Marc SendiuEl racó d'un pradenc |
|
Axana IvankoOne world |
|
Antoni Dalmau i RibaltaPlaça del Blat |
|
Irene DalmasesTeletips |
|
Cristina Domènech i VenturaEn minúscules |
|
Francesc RicartBatecs |
|
Jaume FarrésParaulotes |
|
Marta VivesHistòries de l'Arxiu |
|
Pep SoléBaixant de l'Espelt |
|
Enric SolàDessota les faldilles |
|
Carles Maria BalsellsPostals de mitjanit |
|
Xavier Cuadras i MoratóToca'm i no em miris |
|
Darius SoléAmb empenta! |
|
Joaquim Solé-Vilanova |
|
Toni OlivéEl carrilet digital |
|
Josep AlertAndròmines |
|
Mar AguileraEn minúscules |
|
Paranoia accions |
|
Saidou Diao i GanoCartes del Senegal |
|
El poema de la setmanaOriol Gabarró |
|
Des del centre del mónXavier Homs |
|
Daniel VilarrúbiasDes del campanar |
|
Fora d'òrbitesJordi Marcé |
|
El fil del motHenar Morera Velázquez |
|
Joan RequesensDe la palestra estant |
|
Francina CireraEn minúscules |
|
Jaume OrtínezEl vent que ve |
|
Rosa MataEn minúscules |
|
Marta Bartrolí i RomeuL'espitllera |
|
Punt de llibreEls anoiencs recomanen |
|
Teresa RoigPlantes d'interior |
|
Maria GuixàUna finestra al món |
|
Pep VallsEl punt de vista de l'astronauta |
|
Jaume Ortínez / Carles M. BalsellsLlums i ombres |
|
Èlia Susanna i LópezObre la boca... menja sorra |
|
Manel López i SeubaEl zero i l’u |
|
Rosa SànchezA vista d’ocell |
|
Marc GuarroCoses que ens passen |
|
Òscar JorbaFent camí |
|
Carlota Martí i NiubòDes de Schuman |
|
Jordi VallèsEl prisma |
|
Cora Muntané Morera |
|
Jordi CòdolVuitzeroquatre |
|
Jordi CuadrasI-Ge-Dé |
|
Jordi Balsells i VallsManifest |
Nens no, gràcies
Sembla ser que, davant la crisi generalitzada, el sector del turisme s’ha de renovar, i una de les apostes per la innovació ha estat l’augment dels hotels que no admeten canalla.
En un món amb excés d’oferta la diferenciació és bàsica per triomfar i, aquesta és la manera que han trobat alguns establiments de trampejar la actual situació: dirigir-se especialment a parelles i grups d’adults. I és que, segons els experts, aquest sector no només s’està estenent, sinó que, a més a més, s’anirà especialitzant.
llegir més
Cap comentari
Enviar l'article a un/a amic/gaMal de muchos...
Estareu d'acord amb mi que ens trobem en una època depressiva i de desil·lusió general. Abans, quan algú ens demanava: què, com va? La nostra resposta era única i inequívoca: bé, i tu? Ja fa temps, però, que la cosa ha canviat i que amb un simple "anar fent" tanquem aquesta peculiar salutació.
I és que no n'hi ha per menys. Els mitjans ens bombardegen constantment amb desagradables notícies que, principalment les econòmiques, en la majoria dels casos ni entenem. Conec molta gent que opta per tancar el ràdio o la tele o, simplement, busca programacions alternatives que l'aïllin d'aquesta espiral negativa on ens trobem tots plegats.
llegir més
'Fa 24 anys que vaig arribar i encara no he decidit quedar-m'hi'
Brussel·les. D'entrada, com a destí, no atrau l'atenció de la majoria, tampoc va atraure la meva. Els comentaris de la gent de l'entorn -la majoria han passat per la capital europea de visita- tampoc ajuden: 'És una ciutat gris' 'No veuràs el sol en tot l'any' 'Els belgues són avorrits' ... Tot un arsenal de sentències que desanimarien al més optimista. Només els romàntics enamorats de la idea d'Europa -fora de Brussel·les n'hi ha pocs- et miren amb una certa gelosia quan els expliques que et passaràs un any aquí.
llegir més
Per què els nostres diners es fan servir per rescatar la banca?
Un banc és bàsicament un intermediari financer. Malgrat que els intermediaris tenen mala premsa, des del punt de vista econòmic és necessari que hi hagi empreses que facin la funció de captar els fons que generen els estalviadors per dirigir-los cap a les empreses i les famílies que volen finançar les seves inversions. Els bancs capten els estalvis de la gent en gran part mitjançant el contracte de dipòsit: el client porta els diners al banc i els pot recuperar quan vulgui ('a la vista') o a curt termini.
llegir més
"El tiempo futuro"
El pop amb l'incòmode etiqueta “adult” i de lletres quotidianes està de moda. I mentre molts grups estan aprofitant aquesta moda per pujar al carro i convertir-se en icones mediàtiques, d'altres passen desapercebuts, avançant de puntetes i traient discs en comptagotes. Aquest seria el cas del grup gallec d'indie-pop Eladio y los seres queridos, una banda que segons el diari El País "Amplia la nòmina d'artistes que exemplifiquen que el quotidià és digne de ser cantat en vers" amb un pop senzill, directe i sensible.
llegir més
Pep Farrés. Patronat de la Tossa. Lluís Soriano. Rafel Jorba. Elia i Níria Pascual. Coll Bas, lamentable. Lladres del que calgui. Embrutar parets. Vàndals de nit
LLUMS a … Pep Farrés
El diari Ara (5.5.12) dedica un ampli reportatge a Pep Farrés en el suplement ‘Ara criatures’ on parla de diferents aspectes de la seva vida familiar a l’entorn dels fills. L’igualadí, fundador de la companyia teatral Farrés Brothers, presentarà a finals de maig a Igualada el seu nou espectacle per a adults, ‘Equilibristes’.
LLUMS a … el Patronat de la Tossa
La pacient tasca del Patronat de la Tossa que presideix la montbuienca Eva Nasarre dona els seus fruits i el paratge presenta un aspecte de netedat, ordre i cura que mereix felicitacions.
llegir més
Intervinguts
En un moment en què l’Estat Espanyol ha amenaçat en intervenir les economies 'autonòmiques' si aquestes no compleixen amb els seus designis, en un moment en què els peatges no alcen les barreres sinó que apunten matrícules per cohibir als pobres 'pagadors', potser és ja el moment de fer una consulta popular sobre el què cal fer.
¿Cal continuar en un estat que expolia la panxa de la nostra pobra vaca esprimatxada? ¿Cal permetre que ens insultin d’aquesta manera, manegant la victòria del 'seu' equip de futbol? ¿Cal que continuem permetent que siguem la diana de la seva ira per justificar els seus problemes econòmics (que a més els paguem dia rere dia sense gairebé res a canvi)?
No, si ha d’intervenir algú, aquest algú ha de ser el poble.
llegir més
Crisi? Quina crisi?
El dia 1 de maig, Dia internacional del Treball, vam aprofitar que feia un dia preciós i vam anar a la platja amb la família. Després d’un pont una mica passat per aigua, venia de gust sortir i deixar que ens toqués el primer sol. El destí escollit va ser Sitges (que ningú no faci segones lectures, si us plau) i només en arribar ja ens vam adonar que moltíssima gent havia fet el mateix pensament que nosaltres: allà no hi cabia ni un ou!
El mar encara era fred, però era agradable estar-se a prendre el sol.
llegir més
Elefants i euros o tot s'aprofita
Enmig de la situació tan negra i difícil que vivim en aquesta part del món –Igualada, l’Anoia, Europa, el món occidental–, vull parar l’atenció a esdeveniments que podríem considerar com si s’haguessin programat per descompressionar i fer-ho tot més païdor: penso en l’afer de la cacera d’elefants del rei espanyol i en l’efecte dels bitllets exposats a l’espai d'IGDXIndependència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Cal Font la diada de Sant Jordi.
De la 'broma' del rei caçador d’elefants a Botswana, poca broma! És cert que tothom li ha tret punxa i fins i tot hem rigut a desdir amb els acudits apareguts arreu i sobretot a la xarxa, però el cert és que ha estat una gran lliçó i, si més no, ha estat una vacuna contra els malalts de monarquia (i espanyola) que, no ens enganyem, n’hi ha a bastament.
llegir més
De qui és el fill de l’Alícia Sánchez-Camacho?
Si tingués accés a la presidenta del PP català, li preguntaria qui és el pare del seu fill i com va anar tot plegat. Li preguntaria si el seu fill va ser concebut a la manera tradicional o utilitzant tècniques de reproducció assistida. I, en aquest cas, si la mateixa Alícia coneix la identitat del donant o no. Xafarder de mena com sóc, em moro de curiositat per saber si el pare de la criatura és algú que coneixem tots o no, i si s’hi va haver de posar de debò o es va limitar a fer de donant.
llegir més
amb 966 lectures. 11.05.2012
- El ple vilanoví concerta un préstec per pagar els proveïdors 17.05.2012
- Els productes ecològics, una alternativa 17.05.2012
- Joves dissenyadors d'Elisava transformen un dels nous espais de Rec.05 17.05.2012
- Grup Àuria es mobilitza en contra les retallades 17.05.2012
- Montbui prepara la 13a Setmana Sense Fum 17.05.2012