Dijous, 9.2.2012. 03:00 h

Danys col-laterals

Un any més el ralli Dakar (abans Granada-Dakar, més abans Lisboa-Dakar i en un inici París-Dakar) ha arribat al seu destí. Ara a l'Amèrica Llatina. Argentina, Xile i Perú són els països per on ha passat enguany. I un any més s'ha colat a totes les cases catalanes a través dels amplis reportatges de totes les cadenes de televisió -també 'La Nostra'-i de tots els diaris. Si les amenaces terroristes d'Al Quaeda van aconseguir allunyar-lo de l'Àfrica Occidental ara potser estaria bé que les amenaces pacífiques dels humans aconseguíssin desterrar-lo del planeta.

Tots hem tingut notícia de les aventures del Nani Roma i del Marc Coma, dels reporters que cobreixen el raid, de la dificultosa infraestructura, de les condicions climàtiques adverses i de les espectaculars imatges de cotxes clavats al fang o de motos enfonsades a la sorra del desert d'Atacama. Això ven bé. Tots ens quedem enganxats davant aquesta aventura. No ens enganyem, tots ho mirem.

Hem sabut també de la duresa de la prova per la mort d'un pilott argentí de motos. És el participant número 21 que mor a la cursa en el anys que porta en funcionament -des del 79, del segle passat, és clar-.
Eps! Aturem les màquines! O la wiquipèdia enganya o enganyo jo. Si la wiquipèdia em diu que en la història del Dakar han mort 57 persones i jo dic que han mort 21 participants, o a mi em falten 36 morts o a la wiquipèdia n'hi sobren 36. Alguna cosa falla.

No us preocupeu! Ho he esbrinat!. La wiquipèdia compta també els negres!. Resulta que els 36 que em falten són persones que no participaven a la prova, molts d'ells ciutadans dels llocs per on passava la cursa. Home, haver-ho dit abans, que això no compta. Segur que es van posar al mig del camí per tal de ser atropellats. Mira que en són de 'raros' aquests africans: es posen als camins per on han de passar els cotxes a veure si els atropellen.
Ja ho deia un dels organitzadors: 'hem millorat molt la seguretat, ara hem d'educar els espectadors dels llocs per on passa la cursa'. Poca-vergonya. Però sembla que no n'aprenen mai i se situen -segurament de manera intencionada- al lloc adient per tal de ser atropellats. Com deia aquell altre... 'que n'aprenguin!'.

I els herois toranran a casa. I els hi donarem premis. I si algún català hagués guanyat segurament el rebríem a Palau, que hi ha foto.

I els atropellats -tontos que són, i, a més, negres- no ténen nom.
I ens seguim divertint.
Ja ho sé, Sr. Roma, ja ho sé, Sr. Coma, vostès no han matat ningú. No volia dir això. Però... potser hi han col-laborat una miqueta, com tots els qui patrocinen algun o altre equip del ralli, inclosos ajuntaments i entitats 'solidàries'?.

Algun país occicental permetria una prova “esportiva” on cada any es maten 1, 2, 3 o 4 ciutadans que no hi tenen res a veure?.
***
L'any 1982 hi va haver el primer mort “oficial” no participant a la prova. Fins el 2006 hi va haver 16 morts més. Els noms?. Ni se sap. El primer nom que es va donar d'un mort no participant va ser l'any 2006, Boubakar Diallo, guineà de 10 anys. Segurament li van explicar que el Dakar porta desenvolupament a la zona i que patrocina també projectes de cooperació. Però ell i 35 més són morts per la nostra “generositat”.
Vergonya.