Amb una sabata i una espardenya, i a Vancouver...

Feia decatló, l’especialitat més completa de l’atletisme. No li anaven malament les coses. Feia el que li agradava i guanyava medalles...
 

Un dia, aviat farà cinc anys, ens va dir que volia ser olímpic. Així de clar: olímpic. Quasi res. Va llançar-se al buit. Conscient que tenia temps suficient per a preparar-se. Fins i tot, partint de zero. Perquè va escollir l’skeleton. Una disciplina inclosa dins el programa olímpic dels Jocs d’Hivern. Només n’havia sentit a parlar a través d’articles i algun vídeo a Youtube. Ens va dir que el seu somni tenia nou lletres: Vancouver...
 

Dit i fet. Una quimera que s’ha materialitzat, però que va començar amb una sabata i una espardenya. El primer pas era fabricar-se un trineu i un calçat adient pel gel. Com? Amb pura artesania: un ratllador de formatge col·locat en unes sabatilles d’atletisme, al lloc dels claus. I per trineu, una fusta guiada amb rodetes de patins a sota. Per entrenar-se, d’entrada, la superfície sintètica de la pista d’atletisme. I sobretot, buidar-se la butxaca buscant patrocinadors, espònsors i qualsevol ajuda que li permetés donar-se a conèixer en un país com el nostre, amb nul·la tradició d’skeleton.

Amb aquest teló de fons, Ander Mirambell ha estat capaç de fer-se un nom i d’obtenir el bitllet per a Vancouver. Sí, ha pogut desembocar al Canadà però pel camí ha deixat l’innombrable: aprenentatge a base de caigudes, de cops, de lesions, de trompades a tot el cos. A base de persistència; de viatjar molt per entrenar; de sufragar-se ell mateix les despeses; de rebre ajudes amb comptagotes... Ha demostrat que si es vol, es pot. Que els límits de tot plegat només són a la ment. Perquè amb una sabata i una espardenya va aconseguir debutar a Copes del Món. Ha voltat els tobogans de mig Europa desafiant el cos amb velocitats de 140 quilòmetres per hora. A Vancouver, en l’estrena olímpica, ha acabat vint-i-quatrè. Amb un trineu com Déu mana, i amb unes sabatilles de veritat.
 

Ander Mirambell no vol que a Socchi 2014 se’l recordi com aquell noi del ratllador de formatge; el de la sabata i l’espardenya. VoI encarar la propera cita olímpica amb la tranquil·litat de l’experiència. Gaudint-ne. Assaborint cada baixada. No perdre’s cap sensació al trineu. Estirar-s’hi; deixar-se anar i baixar...