Diumenge, 14.2.2010. 12:30 h
Tocar de peus a terra, ser sensat i ser coherent perquè la maleïda crisi no s'acabarà d'aquí a un any. Sense ser economista, tots sabem que la situació actual és molt complicada i més a Igualada i la comarca de l'Anoia.
Per això ara més que mai s'ha d'aplicar l'austeritat a tots els nivells, també l'esportiu. En èpoques de bonança econòmica alguns clubs esportius van decidir estirar més el braç que la màniga i no va passar res perquè un bon samarità va decidir solucionar els seus problemes.
El bon samarità ja no hi és i s'ha de filar molt prim al controlar la despesa. Evitar despeses innecessàries i no gastar més del que es pot arribar a ingressar són els fonaments per evitar que algunes entitats esportives de casa nostra puguin arribar a desaparèixer.
No és exagerat dir el que dic, perquè ja hi hagut molts clubs de moltes disciplines esportives arreu de l'estat espanyol que ja no existeixen per haver fet una mala gestió econòmica. En aquests moments en què és difícil trobar empreses que vulguin patrocinar clubs esportius, no es poden pagar fitxes astronòmiques a ningú, quan aquest diners que es prometen no se sap si algun dia arribaran.
La veritat moltes vegades dol, però és molt millor no prometre allò que després no podràs complir. Perquè per sobre dels clubs esportius, els jugadors, els entrenadors, els socis i els afeccionats.... per sobre de tot hi ha persones. Hi ha les persones no se les pot enganyar amb falses promeses que després no es podran complir.
No m'agradaria que cap club o entitat d'Igualada i la comarca de l'Anoia fos portada de diaris esportius nacionals ni tampoc de telenotícies perquè un club va prometre a uns jugadors i uns entrenadors que cobrarien X si ni tants sols se sap d'on sortiran els diners per poder pagar.
Com qualsevol economia familiar, s'ha de calcular i molt. No ens podem gastar 1.500 euros cada mes si la nostra nòmina és de 1.000. A la llarga fallida. Esperem que els clubs i entitats de casa nostra segueixin tocant de peus a terra i no facin cap bogeria de la que després tots plegats ens podem penedir.
I si hem de tenir clubs, jugadors i entrenadors amateurs, serà que és el que toca.
No es pot estirar més el braç que la màniga!!
Austeritat!!. Ara més que mai......si us plau!!
Austeritat!!. Ara més que mai......
carregantTocar de peus a terra, ser sensat i ser coherent perquè la maleïda crisi no s'acabarà d'aquí a un any. Sense ser economista, tots sabem que la situació actual és molt complicada i més a Igualada i la comarca de l'Anoia.
Per això ara més que mai s'ha d'aplicar l'austeritat a tots els nivells, també l'esportiu. En èpoques de bonança econòmica alguns clubs esportius van decidir estirar més el braç que la màniga i no va passar res perquè un bon samarità va decidir solucionar els seus problemes.
El bon samarità ja no hi és i s'ha de filar molt prim al controlar la despesa. Evitar despeses innecessàries i no gastar més del que es pot arribar a ingressar són els fonaments per evitar que algunes entitats esportives de casa nostra puguin arribar a desaparèixer.
No és exagerat dir el que dic, perquè ja hi hagut molts clubs de moltes disciplines esportives arreu de l'estat espanyol que ja no existeixen per haver fet una mala gestió econòmica. En aquests moments en què és difícil trobar empreses que vulguin patrocinar clubs esportius, no es poden pagar fitxes astronòmiques a ningú, quan aquest diners que es prometen no se sap si algun dia arribaran.
La veritat moltes vegades dol, però és molt millor no prometre allò que després no podràs complir. Perquè per sobre dels clubs esportius, els jugadors, els entrenadors, els socis i els afeccionats.... per sobre de tot hi ha persones. Hi ha les persones no se les pot enganyar amb falses promeses que després no es podran complir.
No m'agradaria que cap club o entitat d'Igualada i la comarca de l'Anoia fos portada de diaris esportius nacionals ni tampoc de telenotícies perquè un club va prometre a uns jugadors i uns entrenadors que cobrarien X si ni tants sols se sap d'on sortiran els diners per poder pagar.
Com qualsevol economia familiar, s'ha de calcular i molt. No ens podem gastar 1.500 euros cada mes si la nostra nòmina és de 1.000. A la llarga fallida. Esperem que els clubs i entitats de casa nostra segueixin tocant de peus a terra i no facin cap bogeria de la que després tots plegats ens podem penedir.
I si hem de tenir clubs, jugadors i entrenadors amateurs, serà que és el que toca.
No es pot estirar més el braç que la màniga!!
Austeritat!!. Ara més que mai......si us plau!!
617 lectures
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
 Igualada 15 de febrer de 2010, 08.35 h |
Austeritat i senzillesa. Hauria d'haver estat sempre. Fora despeses innecessàries o exagerades, i jo només em referiré a una molt concreta (els qui em coneixen ja saben la meva teoria): tant les escoles com les entitats o clubs premien l'esforç dels millor classificats en curses i similars amb un TROFEU. Som conscients dels diners que val això per després quedar-se en una vitrina o una postada? d'acord en donar alguna cosa, però si és petita i bufona també està molt bé per reconèi... Llegir més |
1
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Manel Burón
Nascut a Igualada (1969), ha combinat el periodisme radiofònic amb l'escrit. Va fer les primeres passes a la ja desapareguda Revista VIDA als quinze anys per passar poc després al també desaparegut DIARI D'IGUALADA fins al 1995. Al mateix temps de fer periodisme escrit va començar a col.laborar a Ràdio Cadena Espanyola a Igualada l'any 1986 on hi va estar fins al 1990 quan ja era Ràdio Nacional d'Espanya a Igualada. També va col.laborar a Anoia Ràdio - Cadena 13 i a Ràdio Nova Vilanova. Del setembre del 1991 al Juny de 1992 va treballar a Televisió Igualada. Des del desembre de 1992 treballa a Ràdio Igualada, emissora municipal, on és el cap d'esports. Del 1995 al 1998 va ser el cap d'esports del Diari Regió7 i després va col.laborar-hi fins al 2007. Des de l'octubre de 2001 i fins a l'actualitat és el cap de premsa de la Federació Catalana de Patinatge.
