L'esport escolar i de base són el futur!!!
carregantDiners, diners, fitxatges i més fitxatges i la il.lusió i els sentiments es perden pel camí.
Ara que estem en època de crisi, més que mai els clubs de casa nostra han de mirar-se molt a la butxaca per no gastar més del compte i poder fer tots els pagaments. Però només en aquesta època de vaques flaques ens enrecordem de fer pedrera.
La base, treure jugadors/es de la pedrera, no es treuen d'avui per demà. És un treball de molts anys i que a casa nostra per la societat en la que vivim, és una feina destinada als clubs i les entitats esportives.
Personalment crec que els sistema educatiu de casa nostra no és el millor ni el més adequat per la gent que vol practicar esport. El model americà d'estudis-esport per a aquells que volen practicar un esport és molt encertat. Si no aproves i treus unes bones qualificacions no practiques l'esport que t'agrada encara que puguis arribar a ser professional.
Aquí si vols practicar un esport d'alt nivell i no tens recursos econòmics segurament deixaràs de practicar aquell esport. I possiblement pel camí perdem a grans esportistes que no veuen un futur clar en el món de l'esport. Si tot i aquests entrebancs s'aconsegueixen grans resultats d'esports i esportistes a casa nostra vol dir que alguna cosa s'està fent bé.
El que millor hauríem de fer es treballar amb l'esport escolar i la base perquè són el futur a casa nostra en qualsevol disciplina esportiva. La comarca de l'Anoia, una de les comarques amb l'índex d'atur més elevat de Catalunya, on cada dia tanquen més empreses no tindrà recursos per recolzar als seus equips. Per això treballar ara i sempre amb la base, com a filosofia de vida i no pas com una urgència momentània.
El futur està a l'esport escolar i la base per poder gaudir en el que resta d'aquest segle.
396 lectures
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
 Igualada 19 de gener de 2010, 00.02 h |
La col·laboració és imprescindible, i hauria de ser recíproca. No es qüestió de federar o no, sinó quin tipus d'ensenyament apliquem. Jo apostaria per fer compatible l'esport amb clubs i l'esport amb escoles, però no hi ha predisposició per cap de les dues parts. |
|
Igualada 18 de gener de 2010, 11.12 h |
La col.laboració entre els clubs i les escoles crec que és fonamental, actualment els clubs fan que es practiqui menys esport a les escoles, el que haurien de fer els clubs és seguir l'esport escolar coma mínim fins acabar primària, clar que molts es financien gràcies a les quotes que poden cobrar a les categories inferiors. |
|
L'Espelt 18 de gener de 2010, 00.43 h |
És cert, cal cuidar els que creixen, però ens hauríem de plantejar si federar nens/es de 6 o 7 anys en un esport concret, quan encara no coneixen els fonaments més bàsics dels diferents esports ni han desenvolupat les seves habilitats motrius, és el camí. |
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Manel Burón
Nascut a Igualada (1969), ha combinat el periodisme radiofònic amb l'escrit. Va fer les primeres passes a la ja desapareguda Revista VIDA als quinze anys per passar poc després al també desaparegut DIARI D'IGUALADA fins al 1995. Al mateix temps de fer periodisme escrit va començar a col.laborar a Ràdio Cadena Espanyola a Igualada l'any 1986 on hi va estar fins al 1990 quan ja era Ràdio Nacional d'Espanya a Igualada. També va col.laborar a Anoia Ràdio - Cadena 13 i a Ràdio Nova Vilanova. Del setembre del 1991 al Juny de 1992 va treballar a Televisió Igualada. Des del desembre de 1992 treballa a Ràdio Igualada, emissora municipal, on és el cap d'esports. Del 1995 al 1998 va ser el cap d'esports del Diari Regió7 i després va col.laborar-hi fins al 2007. Des de l'octubre de 2001 i fins a l'actualitat és el cap de premsa de la Federació Catalana de Patinatge.
