Dilluns, 6.2.2012. 09:29 h
( 1 vot )
carregant
La història si la mirem molts i molts anys erera ens adonem que és cíclica. Les coses bones i dolentes es produeixen amb el pas dels anys i dels segles amb diferents matisos, però en el fons passa el mateix. Avui en dia la societat està molt més avançada i té més oportunitats de poder estar informada, sovint massa informada tot i que moltes vegades les informacions no siguin contrastades i es puguin propagar de manera instantània a través de les xarxes socials.
Però amb el pas del temps, i en el món de l’esport i de la vida en general no és una excepció, sense la cultura del SET (sacrifici, esforç i treball) és molt difícil poder aconseguir reptes, objectius o èxits. Com si fos ahir avui encara recordo una conversa entre el meu avi i un germà marista (burgalesos tots dos aquí a Igualada) que parlaven de les seves vivències i dels esforços realitzats després de la guerra per poder sobreviure.
D’aquella conversa i del que vaig aprendre a casa dels meus avis i dels meus pares és que sense SACRIFICI, ESFORÇ i TREBALL no s’aconsegueix pràcticament res. Un moment determinat pots tenir un cop de sort que et doni molt, però sinó ho valores en la seva justa mesura també ho pots dilapidar i perdre en un instant.
En qualsevol àmbit de la vida, si tu et sacrifiques, t’esforces al màxim i treballes tot el que pots i una miqueta més algun dia pots aconseguir aquell repte o aquell objectiu pel qual has decidit aplicar la cultura del SET. Venen anys difícils i complicats i si tots plegats no ens apliquem aquesta cultura del SET ho tindrem fotut, molt fotut per intentar sobreviure en aquest món. Una cultura del SET que tampoc et garanteix res, però si ho intentes, t’esforces i treballes tens moltes més opcions de sentir-te realitzat i cofoi, tot i que moltes vegades no aconseguir allò que un s’ha proposat fa pensar que engegar-ho tot a dida ho pot solventar.
La cultura del SET
( 1 vot )
carregantPerò amb el pas del temps, i en el món de l’esport i de la vida en general no és una excepció, sense la cultura del SET (sacrifici, esforç i treball) és molt difícil poder aconseguir reptes, objectius o èxits. Com si fos ahir avui encara recordo una conversa entre el meu avi i un germà marista (burgalesos tots dos aquí a Igualada) que parlaven de les seves vivències i dels esforços realitzats després de la guerra per poder sobreviure.
D’aquella conversa i del que vaig aprendre a casa dels meus avis i dels meus pares és que sense SACRIFICI, ESFORÇ i TREBALL no s’aconsegueix pràcticament res. Un moment determinat pots tenir un cop de sort que et doni molt, però sinó ho valores en la seva justa mesura també ho pots dilapidar i perdre en un instant.
En qualsevol àmbit de la vida, si tu et sacrifiques, t’esforces al màxim i treballes tot el que pots i una miqueta més algun dia pots aconseguir aquell repte o aquell objectiu pel qual has decidit aplicar la cultura del SET. Venen anys difícils i complicats i si tots plegats no ens apliquem aquesta cultura del SET ho tindrem fotut, molt fotut per intentar sobreviure en aquest món. Una cultura del SET que tampoc et garanteix res, però si ho intentes, t’esforces i treballes tens moltes més opcions de sentir-te realitzat i cofoi, tot i que moltes vegades no aconseguir allò que un s’ha proposat fa pensar que engegar-ho tot a dida ho pot solventar.
339 lectures
Cap comentari
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
Manel Burón
Nascut a Igualada (1969), ha combinat el periodisme radiofònic amb l'escrit. Va fer les primeres passes a la ja desapareguda Revista VIDA als quinze anys per passar poc després al també desaparegut DIARI D'IGUALADA fins al 1995. Al mateix temps de fer periodisme escrit va començar a col.laborar a Ràdio Cadena Espanyola a Igualada l'any 1986 on hi va estar fins al 1990 quan ja era Ràdio Nacional d'Espanya a Igualada. També va col.laborar a Anoia Ràdio - Cadena 13 i a Ràdio Nova Vilanova. Del setembre del 1991 al Juny de 1992 va treballar a Televisió Igualada. Des del desembre de 1992 treballa a Ràdio Igualada, emissora municipal, on és el cap d'esports. Del 1995 al 1998 va ser el cap d'esports del Diari Regió7 i després va col.laborar-hi fins al 2007. Des de l'octubre de 2001 i fins a l'actualitat és el cap de premsa de la Federació Catalana de Patinatge.
