blog
Dimecres, 31.3.2010. 17:49 h

Tot el que cap dins La Maleta Sarda

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
valorar_carregant carregant

L'escriptora Margarida Aritzeta ha publicat a Columna una novel·la de les que enganxen, de les que et conviden a entrar-hi i no sortir-ne, de les que et xuclen i se t’emporten de viatge. Escrita per als lectors que, com jo, sou carn de canó dels best-sellers, de les novel·les de misteri i d’aventures, fans dels enigmes que sembla impossible que s’acabin resolent, però que es resolen. Si us agrada Umberto Eco (Isabel-Clara Simó en va fer el paral·lelisme a la presentació), si heu llegit Ruiz-Safón i trobeu suggerents les bones descripcions proustianes quedareu atrapats dins La Maleta Sarda.
El llibreter de vell Manu Uriarte, que ja va ser el protagonista de l’anterior novel·la d’Aritzeta El Llegat dels Filisteus, es troba ara embolicat en un assassinat i té la missió de trobar un llibre antic, un llibre pel qual val la pena matar.
Aventures, intriga, misteris transcorren en un marc real (ciutat, dates, personatges reals i coneguts pel lector) en temps contemporanis en què els correus electrònics, els mòbils i internet són elements bàsics de la trama.
Una novel·la d’aventures amb qualitats literàries; les descripcions dels escenaris (la majoria de Sardenya), dels menjars, de les situacions viscudes pels protagonistes són molt elaborades, amb referències a la literatura catalana (tant aviat topes amb un poema de Vinyoli, amb una frase d’Anselm Turmeda o amb un retall de la biografia de Víctor Català) i amb la recreació minuciosa de climes que permeten al lector entrar de ple en l’argument, sense que aquestes descripcions entorpeixin el ritme propi d’una novel·la d’acció. Una novel·la culta, amb personatges creïbles, reals, encantadors, i que destil·la un autèntic amor als llibres. Com ha de ser en un llibre en què els personatges moren (i maten) per un quasi incunable...
 
 
 
(Agraeixo a Isabel Casas i a les companyes de la llibreria Llegim? l’oportunitat que em van donar de presentar el llibre a l’Ateneu Igualadí, i a la Margarida Aritzeta i al Jordi Castells per venir fins a Igualada una tarda de dissabte per xerrar una estona de literatura).

lectures 613 lectures       comentaris 2 comentaris

comentaris
comentari
2 - Margarida Aritzeta
Valls
2 d'abril de 2010, 00.16 h

Gràcies, Marina, per la bona estona que vam passar a Igualada, per la teva lectura i les teves paraules, a la Isabel Casas (i a la Mai) de "Llegim...?", i a la gent d'Igualada que ens van acompanyar, salut! Escriure una novel.la és, d'alguna manera, esperar la complicitat dels lectors. De la gent a qui agrada llegir. És com veure que, després d'escriure, aconsegueixes tancar el cercle. Una abraçada

comentari
1 - Joel
Catalunya Central
31 de març de 2010, 20.03 h

Molt bon article, Marina.

Aquest i tots. No l'havia descobert el teu blog encara.

Tot mercès a venir embolicat en aquest farcell que se'n va cap a Sardenya des del teu carallibre.
Si, sense tanta dificultat (o proximitat!) 2.0 però amb força virtualitat, la que hem trobat en cada llibre i potser en moltes arts. Aquí la mateixa que ens remunta al Viatge de Gilgamesh a Fenícia. O que ja viurien aquells ancèstres, abans d'inventar-se la paraula escrita, en la... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.

Marina Llansana

Marina Llansana logo rss
Vaig néixer en democràcia, l’any 76. L’any que va néixer el diari Avui i l’escola Bressola a Perpinyà, l’any que el mestre Puyal feia la primera retransmissió d’un partit de futbol en català. L’any que el país despertava. La meva nació és la sencera i el meu lloc al món Igualada. Sóc independentista i republicana. Vaig arribar d’hora a la política però arribo tard al 2.0.







arxiu




© anoiadiari·cat, 2010 | qui som | crèdits | avís legal | publicitat | guia comercial | contacta'ns