Dimarts, 23.2.2010. 03:00 h
( 2 vots )
carregant
En ple debat de divisions territorials i de creació de vegueries, molts catalans ens preguntem si tot això servirà per fer més simple l’administració pública i acostar-la a la ciutadania, o bé només servirà per augmentar-la en més funcionaris i més estaments. Per una banda, sembla que disposar d’una divisió territorial pròpia és un avenç important des d’un punt de vista històric i de futur, però cal que siguem conscients del moment econòmic que estan vivint les famílies i les petites i mitjanes empreses del nostre país.
Mireu, us posaré dos exemples ben senzills i que exemplifiquen força bé la realitat actual. El primer, és el cas d’un emprenedor que volia instal·lar una explotació equina, i va anar a informar-se de quins passos havia de seguir per formalitzar els tràmits i poder iniciar la seva activitat. De papers i estaments en va haver de visitar molts per poder-la obrir (Ajuntaments, Consell Comarcal, Generalitat, Diputació, etc.). A més d’aquest llarg camí tècnic-administratiu, va trobar-se en què la via del crèdit estava estancada i per acabar-ho d’adobar, li va costar força diners tot plegat, a part del més important, molt temps. Vosaltres ho trobeu normal que una persona que vol i té la iniciativa de crear un negoci ho tingui tan difícil? Abans d’instal·lar la seva activitat aquí, l’estava portant a terme als Estats Units i, allà, va anar a un mostrador, i un funcionari li va demanar els documents que havia de presentar per poder començar a treballar amb els permisos que marcava la normativa vigent. Va presentar els documents, i en ‘només’ dos mesos ja va poder començar la seva activitat. Aquesta persona fatigada del llarg camí va desistir i, en conseqüència, ha deixat de crear activitat econòmica i nous llocs de treball que tant falta ens fan a Catalunya.
El segon exemple, com no podia ser d’una altra manera, és l’àmbit municipal. Penseu que en aquest moment, per tal de poder passar de sòl rústic a sòl industrial per al desenvolupament d’activitat industrial, poden arribar a passar més de 4 anys pel cap baix. A més d’haver de demanar informes a estaments que són del mateix departament (per exemple, Medi Ambient i ACA), i moltes d’altres situacions que molts creiem que no són normals en ple segle XXI, tenint en compte l’alt nivell de desenvolupament de la societat de la informació i les comunicacions.
Des d’aquí, vull fer una crida humil a tots aquells que tinguin capacitat de gestió i decisió actualment i en el futur més proper, que reflexionin profundament sobre aquest tema, ja que crec que és de gran importància fer-ho en el moment en què tenen sobre la taula, una llei que afecta a la totalitat del territori català i als seus estaments.
Simplificar l’administració?
( 2 vots )
carregantMireu, us posaré dos exemples ben senzills i que exemplifiquen força bé la realitat actual. El primer, és el cas d’un emprenedor que volia instal·lar una explotació equina, i va anar a informar-se de quins passos havia de seguir per formalitzar els tràmits i poder iniciar la seva activitat. De papers i estaments en va haver de visitar molts per poder-la obrir (Ajuntaments, Consell Comarcal, Generalitat, Diputació, etc.). A més d’aquest llarg camí tècnic-administratiu, va trobar-se en què la via del crèdit estava estancada i per acabar-ho d’adobar, li va costar força diners tot plegat, a part del més important, molt temps. Vosaltres ho trobeu normal que una persona que vol i té la iniciativa de crear un negoci ho tingui tan difícil? Abans d’instal·lar la seva activitat aquí, l’estava portant a terme als Estats Units i, allà, va anar a un mostrador, i un funcionari li va demanar els documents que havia de presentar per poder començar a treballar amb els permisos que marcava la normativa vigent. Va presentar els documents, i en ‘només’ dos mesos ja va poder començar la seva activitat. Aquesta persona fatigada del llarg camí va desistir i, en conseqüència, ha deixat de crear activitat econòmica i nous llocs de treball que tant falta ens fan a Catalunya.
El segon exemple, com no podia ser d’una altra manera, és l’àmbit municipal. Penseu que en aquest moment, per tal de poder passar de sòl rústic a sòl industrial per al desenvolupament d’activitat industrial, poden arribar a passar més de 4 anys pel cap baix. A més d’haver de demanar informes a estaments que són del mateix departament (per exemple, Medi Ambient i ACA), i moltes d’altres situacions que molts creiem que no són normals en ple segle XXI, tenint en compte l’alt nivell de desenvolupament de la societat de la informació i les comunicacions.
Des d’aquí, vull fer una crida humil a tots aquells que tinguin capacitat de gestió i decisió actualment i en el futur més proper, que reflexionin profundament sobre aquest tema, ja que crec que és de gran importància fer-ho en el moment en què tenen sobre la taula, una llei que afecta a la totalitat del territori català i als seus estaments.
618 lectures
Imprimir
Compartir
Enviar article a un/a amic/ga
 Igualada 23 de febrer de 2010, 15.01 h |
No cal que facis una crida humil. Fes-la amb tota la potència de veu, perquè hi tens -hi tenim- tot el dret. Estic convençuda que això de les vegeries no servirà per a res si no és per incrementar el nombre de finestretes de l'Administració, per tant, ni pensar-ho, no les vull. Tan il.lusionada que estava jo quan en tenir la Generalitat em pensava que despareixerien les Diputacions i el Govern Civil...! Pensava que tot seria més simple perquè només ens hauríem de dirigir a un sol esta... Llegir més |
1
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Marc Sendiu
Vaig néixer a Igualada el juliol de 1985, tot i que visc als Prats de Rei. Vaig estudiar enginyeria tècnica industrial, especialitat en electrònica industrial a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa. Actualment, treballo d’enginyer en una empresa d’instal•lacions i manteniments industrials ubicada a Igualada. Des de ben petit, he participat activament en la vida lúdica i cultural dels Prats de Rei. Vaig formar part del Grup Juvenil de l’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra, he col•laborat sempre amb el Pessebre Vivent. L’any 2004, vaig animar-me a coordinar el Grup de Joves de Prats.
El juny de l’any passat, vaig deixar d’encapçalar-lo al ser elegit regidor a l’Ajuntament dels Prats de Rei, pel Grup d’Acció per Prats – Acord Municipal.
