blog
Dimecres, 17.11.2010. 03:00 h

No tinc gaire gana

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant

Diuen els diccionaris que gaire significa molt quan acompanya la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals. “Nogaires amics”, “T’has cansat gaire?”, “Com a votant, afronto aquesta campanya electoral sense gaire entusiasme.” Això és el que diuen els diccionaris, però a mi, la veritat, és que escoltant què diu la gent, no acabo de veure que gaire equivalgui a molt; jo percebo que vol dir més aviat poc. En la següent gradació de menys a més: gens, molt poc/poquíssim, poc, una mica/més aviat poc, moderadament, molt, moltíssim, massa, jo situo el gaire més entre poc i moderadament que entre moderadament i molt. Em fa l’efecte que quan diem “Aquest polític no té gaires escrúpols a l’hora de prometre impossibles”, no volem dir que no en té molts (es podria entendre que en té una quantitat moderada) sinó que en té més aviat pocs. En el cas de les interrogatives, en canvi, quan la mare pregunta al fill que torna de fer la Cursa de l’Esquiador si s’ha cansat gaire, no és que vulgui saber si s’ha cansat molt o poc, sinó que vol saber com de cansat està, d’una manera neutra. M’explico? Molt, no gaire o poquíssim? Espero que gens no, almenys, que els de l’anoiadiari.cat em fotran fora el primer dia...!
 
La cosa no acaba aquí, però (féu un glop al tallat). Cada vegada se senten més algunes d’aquestes mateixes oracions construïdes amb massa per comptes de gaire, però igualment en el sentit de més aviat poc: “Alonso ha tornat a pista sense massa opcions” (“Amb poques opcions”), “No fa massa fred, per ser al novembre” (“Fa poc fred”). Segons els diccionaris, massa significa “més que no cal, en excés”, la qual cosa em dóna la raó quan situo massa al capdamunt de la gradació, per damunt de molt,i em fa dir que aquest ús de massa és, si no incorrecte, com a mínim dubtós. Si vaig mal fixat, sisplau, obriu-me els ulls, però jo hi veig un clar castellanisme. En efecte, la traducció al castellà de gaire és mucho, i quan els fa mal la panxa o el cap, els castellanoparlants diuen “Hoy no me encuentro muy bien”, però sovint també se sent “Hoy no me encuentro demasiado bien.” Oi que sí? Fixeu-vos en què feu vosaltres i m’ho expliqueu, si us ve de gust. I si després d’aquest rotllo no n’esteu fins al capdamunt, esclar.


lectures 938 lectures       comentaris 10 comentaris

comentaris
comentari
10 - perepau jiménez
argelaguer
9 d'octubre de 2011, 18.30 h

D'acord amb la Trini de Santa Coloma, i d'altra banda...

penso que el problema seriós que tenim ara és el virus del 'molt' (que se'ns encomana de l'expressió adverbial castellana) que està desplaçant i gairebé eliminant el 'gaire'
Parlo sempre de frases negatives o d'interrogació, és clar.
No vull dir que el 'molt' no hi tingui cabuda, que bé la deu tenir. Més aviat voldria reclamar l'ús del 'gaire' com a adverbi genuïnament català, per allò que expressa però també, i sobretot, ... Llegir més

comentari
9 - Marc Guarro
Carme
18 de novembre de 2010, 21.01 h

Moltes gràcies a tots els comentaristes, per començar. Moltes gràcies per les aportacions i per les referèbncies bibliogràfiques, que acaben de donar llum al tema (molt bé, Trini, quatre ulls hi veuen més que dos).
Gràcies, gràcies, gràcies!

comentari
8 - Trini
Santa Coloma de Queralt
18 de novembre de 2010, 18.01 h

JORDI BRUGUERA "Diccionari de dubtes i dificultats del català" Encicloèdia Catalana. 2000 p.135.

"En oracions negatives o interrogatives, cal usar 'gaire' o 'molt' en lloc de 'massa', quan la mateixa frase, girada en forma afirmativa, podria ser construïda amb 'poc'. Tens gaire feina ara? -Doncs, no, no en tic gaire (=en tinc poca). En canvi: Vols dir que no et donen massa feina? -Home, no me'n donen massa, la puc fer bé (=te'n donen en excés? -No en excés)."

comentari
7 - Trini
Santa Coloma de Queralt
18 de novembre de 2010, 17.44 h

En el llibre "Parleu bé el català. II. Normes pràctiques" (Ed. Claret. 1980). Manuel Casanoves ja avisava de l'amenaça del 'massa':

"Cal, doncs, que ens esforcem a mantenir ben viu l'us de 'gaire' i 'gaires', que darrerament s'ha vist amenaçat, encara, per una nova ofensva: la moda o mania d'usar 'massa' a tort i a dret.
Voleu dir que alguns no en fan un gra massa?
No se n'han adonat mai que potser diuen massa 'massa'?
Francament, entre poc i massa!
(I que consti que aquest... Llegir més

comentari
6 - imma
Arenys de mar
17 de novembre de 2010, 19.21 h

Felicitats Marc! Altre cop a la premsa!
: - )

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.

Marc Guarro

Marc Guarro logo rss Nascut a Carme el 1967. Sempre entre llibres i papers diversos, he estat col·laborador de La Veu de l'Anoia i del malaguanyat Diari d'Igualada, periòdic on vaig publicar durant 6 anys, del 2003 al 2008, un article d'opinió setmanal. Actualment modero els clubs de lectura de Carme, Òdena, Masquefa i els Hostalets de Pierola. L'estudi de la llengua catalana és una de les meves passions, sens dubte la més intensa. També em trobareu a Twitter: @MarcGuarro.

'Coses que ens passen' és un racó dedicat al català que parlem i a les coses que ens passen als que fem anar aquesta llengua. Perquè ens en passen, tot i que sovint ni ens n'adonem.




arxiu




© anoiadiari·cat, 2012 | qui som | crèdits | avís legal | publicitat | guia comercial | contacta'ns