Dimarts, 13.7.2010. 03:00 h

A Espanya només li queda el futbol

Diumenge al vespre, mentre llançava a les deixalles una llauna de conserves Dani de pops a l’oli d’oliva que m’havia caducat, vaig tenir un dilema moral de difícil solució.

Els renills d’uns transeünts que vestien unes capes a l’estil Superman i amenaçaven a cremar-me les tulipes del meu balcó van provocar un tremolor a l’armari del menjador. Aquest fet posà la meva atenció als prestatges del moble que reuneix diversos objectes, tals com una aigua destil•lada, una guia de Barcelona, una foto d’antics companys del pis i una preciosa ampolla de licor d’herbes dolces de Mallorca. llegir més

Dimarts, 11.5.2010. 03:00 h

25A: raons per a l’optimisme

Passats uns dies ja del 25 d’abril i amb l’eufòria del moment esdevinguda satisfacció, l’anàlisi en calma d’aquest dia ens dóna motius per a l’optimisme.

La consulta per la independència va esdevenir una de les mobilitzacions més grans que mai s’han fet a la ciutat nascudes des de l’àmbit no institucional. Més de 7.500 persones van respondre a la crida de la Comissió IGDecidim per donar el seu vot en un acte democràtic, de participació ciutadana i de civisme exemplar. llegir més

Dimarts, 6.4.2010. 03:00 h

El paternalisme semafòric

Una de les crítiques que fan els liberals a les esquerres és el paternalisme de l’Estat envers els ciutadans. Les esquerres, davant el ‘trade off’ eficiència-equitat prefereixen la segona. Com que tendir a l’equitat és lluitar contra inèrcies naturals, cal una intervenció pública que modifiqui els comportaments per convergir cap una major igualtat entre els ciutadans.

Quan l’entrada pública al privat és desmesurada s’arriba a la ingerència i a una alteració excessiva de la realitat que pot derivar a la injustícia. llegir més

Dimarts, 16.2.2010. 03:00 h

L’excitació de fer política

Hi ha una falsa teoria que adjudica l’exercici de la política a la mal anomenada classe política. En la majoria dels casos és divulgada per gent de bon calçar i en mítings de sobretaula on dediquen bones hores de conversa a la tradicional tasca de la crítica política autodestructiva, anomenada també ‘d’espiral ad infinitum’ o de ‘molts boixets i poques puntes’.

La composició lèxica d’aquests col·loquis improvisats es caracteritza per un alt contingut de mots que denoten enuig, desqualificació i fins i tot fàstic, dedicats als anomenats polítics. llegir més

Dimecres, 11.11.2009. 03:00 h

Quan la xenofòbia truca a la porta

A primers de novembre, aquest diari es feia ressò de l'arribada a Igualada, amb seguici i disfressats de bona gent, d'una colla de xenòfobs i racistes per anunciar la seva cavalcada particular al Parlament; i amb opcions de presentar-se al consistori igualadí. La Plataforma per Catalunya. El líder espiritual vigatà, falangista i de nom excessivament repetit pels mitjans, i sovint presentat com a legítim, somreia envoltat de ciutadans (despistats?).   Una de les obsessions que presentaren com a programa electoral i que esdevé insígnia de la seva escomesa, és l'atac sistemàtic a les persones que es troben a Catalunya en situació administrativa irregular. llegir més