Diumenge, 22.8.2010. 11:29 h

Perquè el meu poble pot deixar de ser un poble?

Perquè el meu poble pot deixar de ser un poble?

Jornades de passeig, llargues migdiades, moments per retrobar antics amics, olors d’infantesa, llum de la Mediterrània (extraordinària llum!!!), visitar antigues pedres solcades pel vent de la història, llargues xerrades amb els veïns a la fresca, gent del camp i de marina, salaó i olor de terra mullada després d’una sobtada tronada, torrades de sardina acabada de pescar i de carn a la brasa… benvingut sigui l’estiu que ens permet retrobar allò més bàsic i fonamental de la vida.

I em poso a escriure aquestes quatre ratlles. És el tercer, o el quart intent o poser el cinquè, tant se val! I de nou arriben els veïns, i xerrem i xerrem, deixem caure el temps i gaudim de temps de veïnatge i de tertúlia. Són valencians, bé, no ben bé, són de terra valenciana però no se senten de València i parlen en valencià; jo els dic que en català, que sí, que no... tant se val, xerrem i convivim! Què si el Barça amunt -perquè són culés-, que si enguany hi haurà molta collita de taronges –tot mirant els tarongers que ja despunten la preuada fruïta-, que si els meló roig està a punt -per cert, passa per davant mateix el meu tiet amb un acabat de collir-, que si de jove anàvem a caçar anguiles, que si ... fantàstic. El millor viatge, la millor agència de viatges, no pot proporcionar aquesta immensa satisfacció que és gaudir de l’amistat!

Però l’estiu també és un període que tenim més temps lliure que ens permet reflexionar i observar, especialment observar el nostre entorn. Retorno breument al meu poble. Què ens ha passat en els darrers anys? On està la convivència? On ha quedat el saber viure? Només s’ha pensat en grans infraestructures, amb poliesportius i edificis consistorials, amb aeroports corporatius i zones franques... i la gent, i els veïns, les persones i les seves necessitats bàsiques de convivència, on les hem deixat? Des del govern municipal es pot fer alguna cosa per recuperar la consciència de poble? Es pot fer alguna cosa perquè els veïns tinguem més canals de participació? Es pot fer alguna cosa perquè ens preguntin d’on som, tornem a dir fort i clar, amb contundència i orgull: som odenencs, som d’Òdena? La resposta és simplement si. És possiblement un dels àmbits que des de l’Ajuntament més es pot actuar i que al mateix temps menys esforç econòmic comporta.

I retorno a la fresca de davant de casa, la caseta dels meus “agüelos”, a la terra dels meus avantpassats, a carregar piles per tornar a casa, per intentar col•laborar en fer d’Òdena un poble on la convivència sigui el seu signe d’identitat. L’equip d’Òdena oberta posarem fil a l’agulla per posar en nostre granet de sorra en portar-ho a terme. Comptarem, hem de comptar, amb la participació de tots els veïns sigui quina sigui la seva forma de pensar o de sentir.

Tenim l’obligació de recuperar el sentiment de pertinença a un poble i ho intentarem!!!

Ah, per cert, no puc acabar d’escriure sense fer una darrera reflexió. Llegeixo els titulars que informen que “han començat els treballs de recuperació del turó del castell d’Òdena consistents en el desbrossament de vegetació que s’ha apoderat del recinte i la neteja de brossa acumulada. Una vegada acabada aquesta primera fase, s’adequarà la zona per tal que sigui accessible i visitable per als ciutadans. Un recorregut segur, agradable, enllumenat i de passeig”. En un article anterior vaig deixar palesa la situació lamentable del castell d’Òdena. Ara sembla que les eleccions s’aproximen i comencen a netejar espais tant importants com és el nostre castell. Lamentablement però i com sempre sense encara saber què farem al castell, quin model urbanístic tindrà, serà un espai arqueològic protegit o s’hi podrà tornar a construir? Serà com diuen un passeig enllumenat? La neteja del recinte inclou els terrenys de propietat privada o només els municipals? Bé... com sempre i lamentablement ja ens estem acostumant, sobre la marxa anem improvisant i qui passa dia, any empeny!!

Tornem a l’ombra i no ens posem nerviosos que els simples ciutadans no entenem les sàvies decisions dels nostres gestors!