Dimecres, 13.6.2012. 03:00 h

D’aquí a un any es farà realitat el meu somni

Des que era petit tinc un somni. Sabeu quin? Un de clàssic: poder viatjar en el temps. Poder transitar per la història com qui camina per la Rambla o el Passeig. Em fascinava –i encara em fascina- la possibilitat de reviure situacions i episodis del passat. Per exemple: una cacera durant el Paleolític, unes termes romanes, un espectacle de circ al Colosseu, un discurs de Ciceró al Senat, un mercat medieval, un scriptorium d’un monestir cistercenc, un acte de fe de la Inquisició, una expedició a l’Àfrica durant l’època de les colonitzacions, una trinxera al nord de França durant la Primera Guerra Mundial, una fàbrica tèxtil als primers temps de la revolució industrial, una manifestació de pagesos rabassaires als anys trenta. llegir més

Dimecres, 21.3.2012. 09:04 h

“Qu’ei finit lo temps de la vergonha...”

Quan ho vaig veure –i ho vaig sentir- no m’ho podia creure: un candidat a les eleccions presidencials franceses parlant en occità. I no pas a cau d’orella, sinó sense cap mena de vergonya: en un míting multitudinari a Tolosa de Llenguadoc, defensant el dret de catalans, bascos i bretons a mantenir també les respectives llengües.

Quin aspirant a presidir un dels estats més centralitzats d’Europa -políticament, culturalment i lingüísticament- es pot permetre de parlar en una llengua desprestigiada, minoritzada i en procés d’extinció, que encara alguns anomenen despectivament patois?

Aquest aspirant es diu François Bayrou. llegir més

Dimarts, 28.2.2012. 03:00 h

Sobre el paper, s’hi aguanta el que s’hi escriu

'Sobre el paper, s’hi aguanta el que s’hi escriu'. Era una frase que el meu avi pronunciava sovint. No era pas una frase de collita pròpia, sinó que l’havia manllevada –segons explicava ell mateix- d’un exseminarista que havia sortit escaldat del seminari. Tal com la feia servir, la frase tenia un sentit: gairebé totes les coses que es recullen als documents –als papers, als llibres, als diaris- són falses. Per tant, llegir i estudiar no és cap garantia de tenir accés a la veritat ni de ser més savi que els altres. llegir més

Dimarts, 31.1.2012. 03:00 h

Quan una cosa no és el que et sembla (sobre futbol base)

De vegades creiem que coneixem prou bé les coses per poder opinar. I resulta que no és així. Que ens deixem arrossegar per idees preconcebudes per mitjà de les quals ens enganyem a nosaltres mateixos, fabricant-nos aquella imatge de la realitat que més ens convé per als nostres interessos.

Faig aquesta reflexió perquè a mi això mateix m’ha passat no fa gaire amb el futbol. Resulta que tinc un fill de dotze anys. I resulta que és l’únic de casa a qui li agrada el futbol. llegir més

Dimarts, 8.11.2011. 03:00 h

El més calent és a l’aigüera

Estem en crisi. Ho diuen els mitjans. Ho diuen els economistes. Ho diuen els governants. Ho diuen els banquers. Ho diu el carrer. Ho diu el botiguer de la cantonada. Ho dic jo... I no pas perquè tothom ho digui, sinó perquè en pateixo directament les conseqüències. M’agradaria, però, fer un exercici d’imaginació. Posem per cas que aconseguíssim fer ressuscitar una persona que va viure crisis anteriors, històriques. Vull dir crisis estructurals, profundes, com diuen que ho és la nostra. llegir més