Dimecres, 18.8.2010. 03:00 h

'Viatge a la Segarra'

Estic rellegint el 'Viatge a la Segarra' de Josep M, Espinàs.

Els apunts que Espinàs va anar prenent i d'on va sortir-ne el llibre tindran cinquanta anys d'aquí a dos estius.Tot ha canviat molt.

En el viatge a peu, Espinàs va trobant segadors, és a dir, homes que seguen amb la falç i baten a l'era a ple sol de migdia o bé ja utilitzen incipients collitadores que necessiten encara de molt personal en les tasques de sega.

Troba també el Sr.Espinàs botigues i barberies obertes a tots els pobles, i un bar a cada lloc on els homes juguen a cartes o la fan petar. I molta gent disposada a preparar un dinar a un desconegut que apunta coses en una llibreta o a facilitar-li un lloc per dormir, i veu, a la nit i des de la terrassa d'estiu de Cal Jaumet de Torà, el resplendor de l'Sputnik, els primers satèl·lits que van anar a l'espai.

I Guissona és un poble més. I es topa, moltes vegades, amb gent capaç de teixir amb ell una conversa plaent i allargada a voluntat del visitant perquè el temps encara no compta ni es compta fins que sona el campanar, que és qui marca els quefers de cada dia. I les postes de sol —sobretot a la Segarra— són llargues i el dia és llarg.

I encara no hi ha 'teles'.



Molt poc temps després, la moderna maquinària agrícola foragità els segadors i les seves famílies i els envià a engrandir les pròsperes fàbriques d'Igualada o Manresa o a Barcelona. L'èxode de la Segarra va afavorir especialment Igualada amb una població que s'hi ha arrelat mentre mantenia llaços amb el seu lloc d'origen.

I passats uns anys, Guissona va deixar de ser un poble per esdevenir una potència econòmica i indsutrial de primer ordre.

I ara, que n'han passat més de quaranta, els pobles tenen el castell o l'església restaurada però moltes cases són buides llevat de l'estiu, i la gent, la poca gent, no té gaire temps per dedicar-se a una conversa sense límit atrafegats com tots estem en el treball o l'escola o la casa...

I al nord de la comarca ja treuen el cap els moderns sistemes de reg automàtic que aprofitaran l'aigua del canal Segarra-Garrigues que ja corre, sistemes i maquinària guiada des de satèl·lits, guiada des dels 'fills' d'aquell Sputnik de Torà que transformarà en pocs anys l'agricultura de secà i el paisatge d'un tros de la Segarra de sempre.