Dimecres, 1.8.2012. 03:00 h

El miratge dels trens semidirectes

Aquesta setmana s’han posat en marxa els anomenats trens semidirectes a Barcelona des d’Igualada i a la inversa. Són tres trajectes d’anada i tres de tornada diaris. El temps de viatge dels “semidirectes” és d’1:24 h, mentre que els trens “no semidirectes” tarden 1:29 h i n’hi ha que arriben a 1:34 h. És a dir, 5 o 10 ridículs minuts de diferència, depenent de l’horari amb el qual es compari. Aquest és el gran avenç que se’ns proposa? Això és un tren semidirecte? Sincerament, crec que no.

La Generalitat ens ha tornat a colar un gol per l’esquadra. Fa uns mesos anunciaven que enterraven el projecte del tren gran fins a Barcelona i ens distreien prometent-nos el soterrament del pas a nivell i els trens semidirectes, que van despertar la innocent il·lusió de molts igualadins que creien en la solució al problema. Ja veiem el resultat: retallada de 5 i 10 minuts.

El tres trens semidirectes és una de les cares dels nous horaris, l’altra és una retallada molt més gran: de 37 expedicions d’anada a Barcelona els dies laborables passem a tenir-ne 34, i de 37 viatges dissabte i diumenge amb dos trens cada hora, passem a tenir-ne 27 amb un sol tren per hora. És veritat que no volem anar més vegades a Barcelona, sinó anar-hi més ràpid, però vist que no hi podem anar més ràpid, almenys que no ens treguin viatges perquè hi ha qui els aprofitarà per anar a altres destinacions o fer enllaços a Martorell amb les diferents línies de Renfe. Amb els nous horaris tornem a la mateixa i exacta situació que fa uns anys quan hi havia trens semidirectes, una sola expedició per hora en cap de setmana i no es feia transbord a Martorell.

I és que la història d’Igualada amb el tren és un constant deja vú, un mantra etern. Han estat diversos els governs de tots els colors que s’ho han mirat del dret i del revés i han arribat a la conclusió que l’actual línia del carrilet és impossible fer-la més ràpida pel seu traçat i l’orografia del terreny. La inversió necessària per millorar-la seriosament seria tant alta que no surt a compte. Davant d’això em pregunto: per què no deixem el carrilet en pau i centrem les reivindicacions en tenir una nova línia ràpida a Barcelona que segurament costarà més temps d’aconseguir però serà més efectiva? Tenim por? Ens sentim inferiors per reclamar això?

El projecte del l’Eix Transversal Ferroviari, pensant a llarg termini, dibuixava una gran línia per l’interior del país i també un ramal d’Igualada a Martorell per sota El Bruc per arribar ràpid a Barcelona. És aquest el projecte al qual s’havia aferrat i crec que s’ha de tornar a aferrar Igualada perquè és el que ens farà millorar el temps de viatge fins a la capital, i no pas seguir reclamant inversions inútils al carrilet per restar 5 o 10 minuts de trajecte.

Mentre no hi hagi un tren que arribi amb menys d’una hora a Barcelona, la majoria de nosaltres seguirem agafant l’Hispano, mal ens pesi, per fer aquest viatge. 1 hora i 29 minuts o 1 hora i 34 és massa temps; i 1 hora i 24 minuts també. Són 29 parades en el “no semidirecte” i 20 en el “semidirecte”. Això no és competitiu de cap manera per anar d’Igualada a Barcelona i sí que ho és, en canvi, per fer de metro comarcal i permetre una bona connexió de la gent de Piera, Capellades, La Pobla o Masquefa amb Igualada, per exemple.

Els nous horaris acaben de posar-se en marxa, d’aquí uns mesos caldrà fer-ne valoració i veure si ha crescut el nombre d’usuaris. Molt em temo, però, que oferint un tren “semidirecte” amb les condicions que ens l’ofereixen i que només surt d’Igualada a les 6.26, 7.26 i 8.26 del matí i torna a les 17.13, 18.13 i 19.13 de Barcelona, no hi haurà un gran increment de viatgers. No maregem més la perdiu: hem d’acceptar d’una vegada que la línia del carrilet és impossible fer-la més ràpida i hem de tornar a treballar per aconseguir el tren gran.