Dimecres, 20.6.2012. 03:00 h

La pell de qualitat a Igualada

El govern d’Igualada ha manifestat la voluntat de convertir la ciutat en la capital europea de la pell de qualitat. Sona bé i fins i tot sembla possible. Que Igualada és una ciutat adobera ho sap tothom, però que és una referència internacional per les grans marques i que som la ciutat de l’Estat espanyol i d’Europa amb més indústries del sector potser no ho sap tanta gent i crec que cal valorar-ho. Per tant, aquest pas i intenció del govern permetria consolidar el que ja som: una referència en la pell de qualitat tot exercint un lideratge adaptat als nous temps.

Quan vaig sentir aquest titular, de seguida vaig pensar en com això podria lligar-se a la creació de nous llocs de treball. En aquests moments Igualada té dues de les potes del sector del curtit de la pell: formació i producció. Dues potes representades per l’Escola Universitària d’Enginyeria i una important indústria que s’encarrega de la transformació de la pell, sobretot la bovina, tot facturant 130 milions d’euros cada any entre unes 40 empreses amb un total de 700 treballadors i exportant el 70% de la producció al mercat europeu, asiàtic i americà.

Partint d’aquesta base, crec que cal promocionar noves inversions al territori lligades a aquest sector i les noves inversions haurien de provenir d’empreses de la tercera pota que ens falta: la marroquineria. Per completar el procés i tancar el cercle del tractament de la pell, llenço la idea que Igualada també hauria de tenir la indústria que la transforma en bosses de mà, sabates, cinturons, cordons, tapisseria,… En la línia d’aplicar a l’engròs el que s’ensenya al cicle formatiu de grau mitjà d’artesania en cuir de l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps.

La marroquineria és un sector on fàcilment podrien incorporar-s’hi totes aquelles persones que degut al tancament de la indústria tèxtil dels darrers anys s’han anat quedant a l’atur. Persones amb destresa i ofici que no els costaria gaire reinventar-se per passar a cosir bosses de mà, carteres o jaquetes, per exemple. I al mateix moment Igualada podria ser la seu de grans multinacionals com Loewe o Louis Vuitton que a més d’aprofitar el talent i tradició industrial en el sector dels curtits que té la ciutat, podrien estalviar en costos de transport perquè tot es faria a Igualada i només caldria traslladar el producte final acabat i empaquetat (oportunitat per la indústria de les arts gràfiques i el ‘packaging’ que té Igualada).

Tot això hauria d’anar acompanyat, evidentment, d’una redimensió de l’actual indústria adobera de la ciutat i que es pogués instal·lar en un polígon industrial amb les condicions idònies per encarar el futur i no mantenir-se en un barri industrial del segle passat on els tràilers amb prou feina hi passen. Un canvi que es va suggerir en el debat de l’enterrat POUM i que aleshores va alçar grans crítiques. Sembla que ara les coses es veuen d’una altra manera i ja han temptejat els terrenys d’un polígon industrial d’una població veïna per preparar un futur trasllat amb el suport dels polítics que fa dos anys ho criticaven i combatien des de l’oposició.

L’altra pota que cal redimensionar és l’Escola d’Enginyeria que fa anys que està pendent de la construcció del seu nou campus universitari a l’eix del coneixement del Pla de la Masa. Després dels constants ‘no’ del conseller republicà del tripartit Josep Huguet, sembla que ara podríem començar a veure la llum al final del túnel i la Generalitat podria donar llum verda a la seva part de la inversió, que puja fins als 2,5 milions d’euros. Una inversió necessària per engegar el projecte i, sobretot, perquè els 1,3 milions que l’Ajuntament d’Igualada ja ha donat a AIICA a canvi del seu edifici per completar el futur campus no quedin en no-res, més enllà de cobrir el seu deute. Tot esperant la nova Escola d’Enginyeria, ja s’han fet passos per ampliar el seu prestigi i repercussió en el sector i s’ha elevat a càtedra internacional un dels seus programes d’estudis a través de la Càtedra A3 in Leather Innovation que se suma al Màster en Enginyeria del Cuir, únic a l’Estat espanyol, que ja s’hi feia.

El camí està traçat i sembla que el clúster del sector blanquer d’Igualada està disposat a recorre’l. Així que, endavant, per consolidar i adaptar als nous temps allò que ja tenim i que en aquests moments és el sector industrial més potent de la ciutat. Esperem que aquest posicionament industrial i formatiu reverteixi en inversions ben aviat i que Igualada exerceixi la seva capitalitat europea de la pell de qualitat des de la formació, la indústria i, sobretot, la marroquineria, que és l’oportunitat que tenim per crear nous llocs de treball.