Dimarts, 8.5.2012. 03:00 h

La Igualada tèxtil té oxigen

Fa uns dies, la marca igualadina Punto Blanco va anunciar que començaria a vendre a Rússia, al Regne Unit i a la República Txeca; unes noves línies d’exportació que fan augmentar la llista de països on té mercat fins als 38. Una xifra gens menyspreable i que segurament és mirall per molts empresaris del sector.

M’alegro que a una companyia que, com a referent històric del sector que és a Igualada, en plena crisi del tèxtil va apostar per mantenir la seva producció a la ciutat i no tancar o deslocalitzar-se a països com la Xina, li vagin bé les coses i hagi pogut conservar, segurament amb algun ajustament de plantilla, 300 persones en nòmina i el 80% de la producció aquí. Malauradament, no han tingut la mateixa sort aquells que en plena globalització no veien o no els va quedar cap altra sortida que no fos cedir davant el gegant asiàtic i deixar a centenars de persones a l’atur. En paraules del director general de Punto Blanco a Rac-1, mantenir-se a Igualada ha sigut una aposta per aprofitar els anys d’experiència del personal que es tradueix en qualitat per competir davant el producte 'low cost'. I no hi ha qualitat si no hi ha treballadors formats i especialitzats com els que té Igualada.

És un acte patriòtic que cal reconèixer, com també cal posar en valor els que han decidit dirigir la seva experiència en el gènere de punt cap a la innovació, com en el cas de Buff que ja exporta a 60 països, o l’aposta pel disseny que va fer Sita Murt per rellançar l’empresa familiar i tenir avui fins a 22 botigues pròpies, Passeig de Gràcia i París inclòs. Empreses, totes elles, que després fan un retorn a la ciutat patrocinant esdeveniments i col·laborant en diverses activitats.

La crisi del tèxtil ens va fer molt vulnerables per afrontar la crisi financera i de la construcció que ha vingut darrere i que ens ha deixat al fons del pou. Res fa indicar que Igualada torni a viure el bruzit industrial tèxtil que va tenir durant els segles XIX i XX, però no per això hem de renunciar a ser referents en aquest sector tot plantant cara a la globalització i aprofitant-la per transformar-nos. I és que el sector ha demostrat que pot reiventar-se, investigar i especialitzar-se; l’Agrupació Tèxtil FAGEPI i la Fundació per la Innovació Tèxtil FITEX ho promouen i aprofiten una tradició i un talent que va quedar al carrer. En aquesta línia estan treballant els professionals del món tèxtil d’Igualada, sovint sense fer massa soroll, el que fa que la majoria d’igualadins i igualadines no ho coneguem. Ara, menció a banda mereix el centre de promoció de nous dissenyadors Be Physic impulsat per la Generalitat de Catalunya amb seu a Igualada, la desaparició del qual sembla un pas enrere en la promoció del disseny i la creativitat al sector.

La ciutat ha de poder treure suc d’aquesta tradició per erigir-se com un bon referent del tèxtil a Catalunya i un punt per complementar tot el treball que es fa des de dins les empreses, és aprofitar molt més les botigues de fàbrica. Mai han tingut una acció de promoció constant en el temps; sí que hi hagut diverses campanyes de comunicació però sense un missatge i una imatge clara i perdurable. L’actual és “Igualada Moda”, amb pàgina web inclosa. Endavant. A partir d’aquí caldria plantejar com promocionar encara més aquest potencial que ens fa únics: nosaltres no necessitem construir cap Roca Village perquè ja la tenim feta i integrada dins la ciutat. El que sí que caldria fer són passos endavant perquè aquesta oferta fos més atractiva. En aquest sentit, el Rec Stores, crec que ha marcat un bon camí i ha incorporat les noves tecnologies com aplicacions per iPhone i Android que informen del recorregut; promoció, marca i missatge clar a l’exterior; activitats culturals complementàries; i ha superat un escull que sembla inassumible pel comerç igualadí durant els caps de setmana: obrir les botigues també els migdies! I és que a Igualada, també hi pot haver vida entre les 13:30 i les 17 hores.

En el mateix objectiu de potenciar encara més Igualada com la capital de la moda seria positiu que les marques poguessin incorporar el nom de la ciutat com fa Custo en el cas de Barcelona o com, en un sector diferent, sempre ha fet Fundición Fábregas, a qui cal reconèixer aquest gest. Seria una manera més de projectar-nos a l’exterior i explicitaria l’associació directa d’Igualada amb el tèxtil de qualitat: Punto Blanco Igualada, Sita Murt Igualada, Buff Igualada,… De marques capdavanteres no ens en falten perquè, tot adaptant-se als nous temps i lamentant la pèrdua de llocs de treball, la Igualada tèxtil té oxigen.